La població europea viu una espiral de radicalització dels joves, i Emmanuel Macron veu la urgència per reaccionar. El president francès ha declarat que la prohibició de les xarxes socials a menors de quinze anys entrarà en vigor “en els pròxims mesos” si la Unió Europea no aconsegueix avançar en aquestes regulacions a escala comunitària, en una entrevista a la cadena France 2. Després de l'apunyalament del passat dimarts d'una professora assistent per un jove de catorze anys al nord del país, Macron constata que la preocupació per la influència negativa de les xarxes socials és dramàticament real. Seguint aquesta línia, les declaracions del líder europeu també han adreçat la qüestió de la venda online de ganivets, a la qual proposa imposar barreres d'edat similars a les que existeixen amb la pornografia.
Per Macron, aquesta decisió unilateral és necessària per garantir la seguretat dels francesos i la salut dels joves. “No podem esperar que la Unió Europea actuï. Si no hi ha un acord ràpid, França prendrà mesures”, ha declarat el francès, contundent. En un post a X la nit de dimarts, el president de la república també va destacar la facilitat d'implementació de la mesura: “Les plataformes ja tenen l'habilitat de verificar l'edat. Fem-ho.” Fa tot just un mes que França prova de dur a terme una regulació europea de la mà d'Espanya, Grècia i Irlanda, però fins al moment no s'ha aconseguit passar la barrera burocràtica de la UE, així que Macron ha decidit fer justícia pel seu compte.
C’est une recommandation des experts de la commission écrans : je porte l’interdiction des réseaux sociaux avant 15 ans. Les plateformes ont la possibilité de vérifier l’âge. Faisons-le.
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) June 10, 2025
Europa, un mur administratiu a sortejar
Malgrat la determinació de Macron i el suport d’altres països, el procés per regular l’accés dels menors a les xarxes socials a escala europea avança a pas de tortuga. La proposta per restringir l’ús de plataformes com TikTok, Instagram o Snapchat a menors de quinze anys ha guanyat força a Brussel·les —especialment gràcies a l’impuls de Grècia i el suport actiu de França i Espanya— però la legislació encara no té cap mena de materialitat. Aquesta iniciativa busca situar la Unió Europea com a referent mundial en la protecció dels infants davant l’impacte de l’exposició excessiva a les xarxes socials, però és complicat ser pioner quan carregues amb una màquina burocràtica de cinc-centes tones.
Amb aquestes declaracions, Macron reflecteix la crítica a la gestió administrativa europea, que és lenta i plena d’obstacles. Les diferències entre estats membres sobre com aplicar i fer complir aquestes restriccions, juntament amb els debats sobre la privacitat i la viabilitat tècnica dels sistemes de verificació d’edat, han dificultat l’arribada a un acord ràpid. Mentrestant, altres països com Nova Zelanda, Estats Units, Puerto Rico o Austràlia ja han anunciat mesures més estrictes, com l’establiment d’una edat mínima per crear comptes a les xarxes socials. Això posa encara més pressió sobre la UE per actuar, i és en aquest context en el qual Macron considera imprescindible avançar per la via unilateral. Així doncs, la voluntat de França de liderar aquesta regulació, encara que sigui en solitari, reflecteix la impaciència davant l'esbalaïdora lentitud de Brussel·les i la urgència de respondre a una preocupació social urgent que es manifesta i creix dia rere dia.