El govern britànic ha refredat aquest dilluns les reclamacions d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord per avançar cap a un canvi constitucional i eventuals consultes d’autodeterminació. Després de la reunió a Cardiff dels principals líders nacionalistes dels tres territoris, un portaveu de l’executiu ha deixat clar que Westminster no té intenció d’obrir ara aquest debat. "El govern del Regne Unit està centrat a abordar les qüestions que més importen a les famílies, inclosa la reducció de les pressions sobre les finances de les llars i proporcionar una major seguretat econòmica, en lloc d’entrar en debats constitucionals o en més referèndums", ha afirmat.
La resposta arriba després que Rhun ap Iorwerth, John Swinney i Michelle O’Neill, líders respectivament del Plaid Cymru, l’SNP i el Sinn Féin, hagin signat un memoràndum que reclama al govern britànic que es prepari per a possibles canvis constitucionals. Els dirigents nacionalistes sostenen que "cap govern de Westminster té dret a bloquejar la democràcia" i defensen que correspon als ciutadans de cada territori decidir el seu futur.
Londres aposta per la "col·laboració"
Davant d’aquest front comú, Downing Street ha evitat entrar en les demandes concretes plantejades a Cardiff i ha reivindicat la relació institucional amb els governs territorials. "L’enfocament del primer ministre per treballar amb els primers ministres i viceprimers ministres d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord es basa en la cooperació i la col·laboració", ha assegurat el portaveu del govern britànic.
La posició encaixa amb la negativa expressada recentment per Andy Burnham a reobrir a curt termini la qüestió d’un segon referèndum escocès. El primer ministre va escriure a Swinney per reiterar que repetir la consulta del 2014 continuava fora dels plans del govern després d’haver fet unes declaracions al Parlament que havien alimentat la possibilitat d’una nova votació. Burnham, que va arribar a Downing Street al juliol, ha situat la descentralització de poders i recursos dins d’Anglaterra entre les prioritats del seu executiu.
Tres vies i calendaris diferents
Tot i la declaració conjunta, les aspiracions dels tres partits nacionalistes segueixen calendaris diferents. L’SNP vol celebrar un segon referèndum d’independència escocès durant els pròxims cinc anys, mentre que Mary Lou McDonald, presidenta del Sinn Féin, ha afirmat que espera que una consulta sobre la reunificació d’Irlanda tingui lloc abans del 2030. El Plaid Cymru, en canvi, ha descartat impulsar un referèndum d’independència durant el seu primer mandat i centra ara les seves demandes a obtenir més competències per a Gal·les.
La trobada de Cardiff ha estat la primera reunió presencial d’aquests partits des que el Plaid Cymru va guanyar les eleccions gal·leses del maig, un resultat que ha situat forces partidàries d’un canvi constitucional al capdavant dels tres territoris. Els dirigents hi han participat en qualitat de líders dels seus partits, i no formalment com a caps dels respectius governs. Burnham té previst reunir-se amb els tres primers ministres el mes vinent, en un context en què les demandes d’autogovern i autodeterminació han tornat a situar-se al centre del debat territorial britànic.