La literatura russa viu un dels moments més convulsos des de la caiguda de la Unió Soviètica. La guerra d'Ucraïna no només es combat al front, sinó també a les llibreries, les editorials i els grans esdeveniments culturals del país. La darrera edició de la Fira Internacional del Llibre de Sant Petersburg ha evidenciat fins a quin punt el Kremlin ha convertit la cultura en una eina més de mobilització patriòtica i legitimació del conflicte.
El certamen, que durant dècades va ser una finestra oberta a la literatura internacional i un punt de trobada entre autors russos i occidentals, ha canviat profundament de rostre. Allà on abans predominaven les novetats editorials i els debats literaris, avui hi guanyen protagonisme escriptors ultranacionalistes, corresponsals de guerra i figures que defensen obertament la invasió d'Ucraïna.
Un dels moments més simbòlics de la fira va ser l'aparició de Zakhar Prilepin, un dels escriptors nacionalistes més coneguts de Rússia i ferm defensor de la intervenció militar. La seva conferència va estar envoltada d'un ampli dispositiu de seguretat, amb controls policials, inspeccions amb gossos detectors d'explosius i registres als assistents. La protecció reforçada respon a l'atemptat que va patir el 2023, quan una bomba va explotar sota el seu vehicle.
Cultura i guerra, de la mà
L'escena reflecteix una realitat cada vegada més habitual a Rússia: la fusió entre literatura, política i guerra. Mentre centenars de persones esperaven l'autor, altres espais de la fira acollien recitals de l'anomenada "poesia Z", un gènere sorgit després de la invasió del 2022 que recupera l'estètica heroica soviètica per glorificar els combatents actuals.
Els relats del front també ocupaven un lloc central. Periodistes afins al Kremlin presentaven llibres basats en experiències a les zones de combat i repetien arguments habituals de la narrativa oficial russa, segons la qual Moscou lluita contra una amenaça impulsada per Occident. En alguns casos, aquestes intervencions incloïen afirmacions sense verificació independent sobre la participació directa de l'OTAN o sobre presumptes abusos comesos per les autoritats ucraïneses.
Però entre els discursos oficials també van emergir veus de dubte. Durant una de les presentacions, un professor universitari jubilat va interrompre el debat amb una pregunta tan simple com incòmoda: "Acabarem fent la pau?". La intervenció va generar un moment de tensió en un acte on predominava un relat marcadament bel·licista.
Preocupacions sobre la guerra
La pregunta resumeix un sentiment que, segons diversos observadors, continua present en una part de la societat russa després de més de quatre anys de guerra. Tot i que les autoritats mantenen el control del relat públic, les preocupacions sobre el cost econòmic i humà del conflicte no han desaparegut.
Mentrestant, la situació del sector editorial és cada vegada més delicada. Des de l'inici de la invasió, nombrosos autors crítics amb el Kremlin han abandonat el país. Figures reconegudes de la literatura contemporània russa han vist com les seves obres desapareixien progressivament de les llibreries o quedaven relegades a circuits marginals.
Paral·lelament, les autoritats han intensificat la pressió sobre editorials i llibreters. Investigacions judicials, restriccions sobre continguts relacionats amb els drets LGTBIQ+ i l'amenaça constant de sancions han generat un clima de por que afavoreix l'autocensura. Molts professionals del sector reconeixen que ja no seleccionen els llibres exclusivament per criteris literaris, sinó també en funció del risc que poden comportar.
Una treballadora d'una històrica llibreria independent de Sant Petersburg ho resumeix amb resignació. Explica que nombrosos llibres romanen amagats als magatzems a l'espera de temps millors. La seva empresa, assegura, va decidir no participar en la fira perquè considera que l'esdeveniment ha deixat de ser un espai cultural per convertir-se en una plataforma al servei del discurs oficial.
Aquesta transformació reflecteix una tendència més profunda. En la Rússia actual, la batalla pel relat s'ha convertit en una extensió del conflicte militar. I mentre els combats continuen a Ucraïna, les llibreries, les editorials i els escriptors s'han convertit també en protagonistes d'una guerra que es lliura amb paraules, idees i silencis.