La independència és "viable" per a Gal·les. Això és el que ha revelat un informe redactat per un comitè d'experts, format per una representació transversal de la societat gal·lesa, aquesta mateixa setmana. Després de més de dos anys feina, l'estudi, presentat aquest dijous, ha conclòs que la independència té el potencial per oferir "canvis positius a llarg termini", ja que permetria als seus ciutadans modelar la Constitució per “maximitzar els beneficis potencials”. A més, es fa una referència explícita a la necessitat d’optar per un referèndum d’autodeterminació com a via per resoldre qualsevol debat sobre el model de país, una recomanació que evoca inevitables paral·lelismes amb el cas d'Escòcia. ElNacional.cat s'ha entrevistat amb Leanne Wood, una de les membres del comitè d'experts i exlíder de Plaid Cymru, el principal partit independentista del país.
Estàs contenta amb els resultats de l'informe?
Sí. Tenim grans reptes econòmics a Gal·les i això es deu en gran part a la nostra història de ser una nació extractiva de carbó. Els beneficis d'aquesta extracció es van treure del país i no es van reinvertir. Com a resultat, tenim pobresa aguda en algunes comunitats. I com que el Senedd, el nostre parlament nacional, no té competències per millorar l'economia, no podem superar aquests reptes. L'informe diu que l'statu quo és insostenible i ofereix tres opcions viables de futur, una de les quals és la independència. Estic contenta amb això, però reconec que aquest és l'inici d'un procés per a nosaltres, i ara hi ha molta feina a fer abans de convertir-nos en una nació independent.
L'informe parla dels aspectes positius que aportaria la independència, però també reconeix alguns reptes o riscos que l'acompanyarien. Hi ha alguna sorpresa?
No m'estranyen els riscos que acompanyen la independència perquè són preocupacions que s'expressen des de fa temps. El que em va sorprendre més pel que fa a les troballes de la Comissió va ser la manca de comprensió de la nostra configuració constitucional. Va ser un xoc veure el nivell i l'escala de confusió sobre la nostra realitat. Per exemple, un alt nombre de persones creuen que el servei de salut és dirigit pel govern de Londres quan és dirigit des de Cardiff. Hi ha molta feina a fer en aquest camp. Al cap i a la fi, només podem tenir una bona democràcia si tenim ciutadans informats, així que hem de continuar mantenint aquesta conversa.
El moviment independentista a Escòcia és conegut. Pel que fa a Gal·les, fins a quin punt la independència és una qüestió mainstream?
Bé, no estem a la mateixa posició que Escòcia. Van per davant en comparació amb nosaltres, i això és en gran part pel govern de l'SNP que tenen des del 2007. Podem aprendre molt de les coses que els han anat bé als escocesos, però no van guanyar en el referèndum. Volem arribar a una posició en què, quan tinguem aquest debat a Gal·les i plantegem la pregunta a la gent, puguem obtenir un resultat diferent del dels escocesos.
Però és un debat principal? La qüestió nacional és quelcom que la gent comença a debatre? L'informe constata que el suport a la independència ha crescut en deu anys del 9% al 15%.
No diria que és una posició hegemònica, però sens dubte està creixent. Els esdeveniments de futur a diferents parts del Regne Unit hi tindran un impacte. Per exemple, si Escòcia s'independitza, més gent a Gal·les donarà suport a la independència de Gal·les. Quan a les notícies es parla sobre la independència d'altres països, llavors la gent de Gal·les també en comença a parlar. Aquí s'ha començat a parlar d'independència especialment des del Brexit, perquè hi ha la sensació que convertir-nos en un país independent ens permetria tornar més fàcil a la Unió Europea. Una part de la població ha començat a reconèixer que les decisions que es prenen a Londres en nom de Gal·les no són pel nostre millor interès.
Parlaves ara d'alguns d'aquests processos. El Regne Unit ha viscut el Brexit, però alhora existeix els moviments per la independència d'Escòcia i per la reunificació d'Irlanda. Tots aquests processos estan vinculats?
Sí, ho estan. Si Escòcia marxés del Regne Unit, el Regne Unit ja no existiria. I si Irlanda també es reunifiqués, només quedaria Anglaterra i Gal·les, i Gal·les és molt petita en comparació amb Anglaterra. Tenint en compte que ara mateix la nostra veu no és prou forta en una unió de tres països i mig, la preocupació de la gent és que la nostra veu es dilueixi encara més en aquest escenari de futur. Per això, més gent donaria suport a la independència de Gal·les si hi hagués una desintegració del Regne Unit.
Si Escòcia s'independitza, més gent de Gal·les donarà suport a la nostra independència
L'informe revela que els joves són més favorables a les independències que la gent gran. Per què creus que passa això?
Hi ha diverses raons per això. En general, els joves solen ser més radicals i plantegen solucions més radicals. A més, a Gal·les hem tingut el devolution [el retorn de competències del govern britànic al gal·lès] des de l'any 1999, de manera que molts joves han crescut coneixent només una institució transferida i veuen que podria anar millor si tinguéssim més autonomia. Això és encoratjador perquè aquesta és la generació del futur, i és un patró que s'està repetint arreu, també a Escòcia.
Sobre la independència, l'informe parla sobre la necessitat de celebrar un referèndum perquè el poble gal·lès decideixi el seu futur. Des de Plaid Cymru opteu per aquesta via d'autodeterminació?
Sí. És veritat que un referèndum no és una manera perfecta per preguntar l'opinió a la gent, però és vital que qualsevol canvi de gran importància, especialment un canvi radical com la independència, es faci amb el ple suport dels ciutadans. Poder mesurar aquest suport a través d'un referèndum és essencial.
Encara en aquesta línia, a l'informe es fa una referència puntual a les implicacions d'una declaració unilateral d'independència. Què n'opineu? És una via possible?
L'evidència que vam recollir conclou que això podria crear un conjunt de problemes, especialment en termes de reconeixement internacional. En tot cas, la declaració unilateral no va ser quelcom que vam explorar profundament. L'informe diu que la gent de Gal·les ha de decidir el seu futur, però no entra en els detalls pràctics de com s'ha de fer exactament. Depèn dels partits polítics trobar una manera per fer-ho.
En tot cas, des de Plaid Cymru creieu que un referèndum d'autodeterminació pactat amb el govern britànic és la millor via per assolir la independència?
Sí, i ens agradaria veure més implicació de la societat al voltant d'això. La participació i implicació dels ciutadans al voltant del referèndum escocès va ser molt elevada abans de la votació. Mai havia vist un procés democràtic com aquest. A Gal·les, hem de prendre-ho com a model. És important que la gent que s'impliqui en tots els aspectes de la preparació del referèndum per prendre una decisió informada.
Actualment, però, el govern britànic no sembla gaire obert a permetre-ho. Westminster ja s'ha pronunciat en contra d'un segon referèndum a Escòcia.
El poble escocès és impedit de celebrar un nou referèndum a través de mitjans legals. Però és una qüestió política, així que necessita una solució política. Serà impossible mantenir aquest tema fora de l'agenda. Si la gent vol la independència a Catalunya, al País Basc, a Escòcia o a Gal·les, la gent farà camí; no es pot impedir simplement repetint que la llei no permet fer-ho. No sé com es resoldrà, però és insostenible negar permanentment un referèndum.
Si la gent vol la independència a Catalunya, a Escòcia o a Gal·les, la gent farà camí; no es pot impedir repetint que és il·legal
Hi hauria la possibilitat de fer un referèndum unilateral, com el que es va fer a Catalunya, sense el suport del govern estatal? Gal·les voldrà decidir el seu futur encara que Londres es mantingui en el 'no'.
És una bona pregunta. Tots vam observar amb horror els esdeveniments que van tenir lloc a Catalunya, pel que fa a la resposta de l'Estat espanyol. La majoria dels gal·lesos no volen un resultat similar aquí. Però dit això, si s'impedeix a la gent decidir lliurement la seva opinió política, la gent trobarà una manera d'expressar la seva veu.
Quines són les principals lliçons que es poden aprendre del procés independentista escocès? Hi ha evidents paral·lelismes amb la via de Gal·les.
La majoria de les lliçons d'Escòcia són positives perquè va ser un emocionant procés de democràcia real. Com també va passar a Irlanda amb el cas del referèndum per permetre l'avortament, es tracta d'implicar la comunitat i proporcionar informació acurada per garantir que puguin prendre una decisió que sigui en el seu millor interès. En el cas de Gal·les, m'asseguraria de gaudir d'un període de temps més llarg per transmetre el missatge en defensa de la independència a la societat. És la gran lliçó, perquè així tens més possibilitats d'obtenir el resultat desitjat.
I, en el cas de Catalunya, em preguntava fins a quin punt heu estat seguint el nostre procés d'independència.
La veritat és que fa molt temps que no visito Catalunya, des que vaig ser a Barcelona fa uns deu anys. He conegut alguns dels polítics que van participar en el referèndum català, alguns d'ells estaven a l'exili a Brussel·les i els vaig conèixer allà. He intentat mantenir-me al corrent dels fets, però aquí no és fàcil conèixer les notícies d'altres indrets des d'una perspectiva independentista. Per a Plaid Cymru, hi ha lligams entre catalans i gal·lesos en el camí cap a la independència.
En aquest sentit, hi ha alguna lliçó que es pugui extreure del procés d'independència català?
És difícil de dir, perquè no hi he estat prou a prop per poder extreure aquestes lliçons. Heu fet una bona feina per obtenir el compromís social, però el vostre problema és l'Estat espanyol. És una posició molt difícil, la vostra.
Per acabar, tu t'identifiques com a socialista. Té sentit reclamar la independència de Gal·les des d'una perspectiva d'esquerres?
Sí, i rebutjo l'afirmació que el socialisme és oposat a l'independentisme. Es pot ser internacionalista, però alhora estar molt preocupat per la teva gent. Aquí és on es troben les dues ideologies. Plaid Cymru és un partit d'esquerres, i les nostres respostes als problemes són d'esquerres. Aquest és el punt en què ens trobem els gal·lesos després d'anys de mineria extractiva: som els fills dels militants dels sindicats miners.