Un jutge federal de Nova York ha ordenat publicar aquest dimecres una suposada nota de suïcidi manuscrita atribuïda a Jeffrey Epstein, localitzada pel seu antic company de cel·la en una novel·la gràfica. El document, l’autenticitat del qual no ha estat verificada per mitjans nord-americans, està datat del 23 de juliol del 2019, poc després d’un primer intent fallit de suïcidi d’Epstein a la presó. Escrita en un full groc de bloc de set línies, la nota comença amb la frase: “Em van investigar durant mesos... i no van trobar res!!!”, i hi afegeix “així és com acaben uns càrrecs de fa 16 anys”. Tot seguit, s’hi pot llegir, en el que sembla una forma de comiat: “És un privilegi poder escollir el moment de dir adeu. Què voleu que faci? Posar-me a plorar?!!”. El text es tanca amb un missatge escrit en majúscules i subratllat: “NO ÉS DIVERTIT!!! NO VAL LA PENA!!”.

Sota secret judicial des del 2019
El jutge Kenneth M. Karas, del Tribunal Federal del Districte Sud de Nova York, amb seu a White Plains, ha desclassificat el document a petició de The New York Times, sense que la fiscalia hi presentés oposició. La nota havia romàs sota secret judicial des del 2019 en el marc del cas de Nicholas Tartaglione, antic company de cel·la d’Epstein, acusat d’un quàdruple assassinat i condemnat a cadena perpètua el 2023. Tartaglione va trobar la nota amagada dins d’una novel·la gràfica després de localitzar Epstein inconscient, amb un llençol al coll. Epstein va sobreviure a aquell primer intent, però va morir el 10 d’agost del 2019, a 66 anys, a la mateixa presó on estava reclòs, el Centre Correccional Metropolità del Baix Manhattan, mentre esperava un nou procés legal pels seus delictes sexuals, en un suïcidi considerat oficialment com a tal malgrat les greus errades de vigilància detectades. El document no apareixia ni als informes previs del Departament de Justícia ni tampoc a l’altra nota de queixes localitzada després de la seva mort.
Sol·licitud periodística
The New York Times va demanar desclassificar la nota i altres documents del cas de Nicholas Tartaglione, excompany de cel·la d’Epstein, donat que el seu contingut no era públic tot i que es coneixia l’existència d’aquesta suposada carta de suïcidi. Poques persones habien conegut l’existència de la nota fins que Tartaglione —un exagent de policia condemnat a cadena perpètua per l’assassinat de quatre persones— en va parlar en un pòdcast l’any passat. Segons va explicar, va trobar el document dins d’un llibre que hi havia a la cel·la després que Epstein fos localitzat, el 23 de juliol del 2019, amb una tira de llençol al voltant del coll. Tartaglione, que el 2019 estava empresonat en espera de judici pel cas del quàdruple assassinat, havia estat assenyalat per Epstein com la persona que presumptament havia intentat fer-li mal. Després de trobar la nota, la va entregar als seus advocats —segons el relat de The New York Times— per defensar-se de les acusacions que el vinculaven amb l’agressió a Epstein.
"Un fort interès públic"
The New York Times va demanar al jutge Kenneth M. Karas que autoritzés la publicació del document, que fins ara havia romàs bloquejat als tribunals i del qual no se’n coneixia el contingut. La fiscalia de Manhattan va reconèixer que existia un “fort interès públic” al voltant de les circumstàncies de la mort d’Epstein, especialment després que Tartaglione parlés públicament de l’existència de la nota. Aquesta mateixa setmana, els fiscals federals van donar suport a la petició davant del jutge Karas i es van mostrar favorables a fer pública la suposada nota de suïcidi, argumentant que ja no hi havia motius per mantenir-la sota reserva. La nota, que havia estat sota secret judicial des del 2019 per protegir el privilegi entre advocat i client durant el judici de Tartaglione —condemnat el 2023—, ja no justificava mantenir-se confidencial un cop el cas havia quedat resolt.
No ha pogut ser validada i persisteixen els dubtes
La nota, però, no ha pogut ser verificada pels mitjans de comunicació nord-americans perquè la que podria haver estat l’última carta d’Epstein abans de la seva mort no figurava entre els milions de pàgines i documents judicials que el Departament de Justícia va fer públics entre desembre i gener. Mitjans com el mateix NYT, la CNN o l’Associated Press han informat sobre el contingut de la nota basant-se en l’expedient judicial, però insisteixen a qualificar-la de “suposada” perquè acaba de ser desclassificada i encara no ha estat validada de manera independent. Tot plegat ha alimentat noves especulacions al voltant del cas, tot i que no modifica la conclusió oficial que Epstein es va suïcidar el 2019.
La nota havia romàs sota secret des del 2019, guardada a la cambra cuirassada d’un tribunal federal. El Departament de Justícia va assegurar que no hi havia tingut accés, malgrat haver revisat milions de documents en les seves darreres desclassificacions, i tampoc apareix esmentada en informes previs sobre la mort d’Epstein, com el publicat el 2023 per l’Oficina de l’Inspector General. Encara persisteixen dubtes sobre l’autenticitat de la nota perquè ha estat absent en les investigacions. La nota no apareix en les cronologies oficials ni tampoc entre els 3,5 milions de pàgines publicades pel Departament de Justícia dels Estats Units (DOJ), que va excloure documentació considerada irrellevant o protegida per privilegis legals i Tartaglione no en va parlar públicament fins a l’esmentat pòdcast emès el 2025. La carta també es va saltar la cadena de custòdia, donat que Tartaglione assegura que la va trobar en un llibre, però no hi ha certificació forense de la seva autoria.
Here are some of the pictures from that supposed “suicide attempt” weeks prior to his death.
— Adam Cochran (adamscochran.eth) (@adamscochran) May 6, 2026
Epstein claims he had trouble remembering, but blacked out and was attacked.
His cellmate claimed he tried to commit suicide via hanging.
Epstein had:
* a black eye
* a busted lip
*… pic.twitter.com/45bKCOqToD
Abans que es revelés aquesta nota, el secretari de Comerç, Howard Lutnick, ja havia comparegut davant del Congrés en el marc d’una nova ronda de citacions a personalitats vinculades amb el magnat. Durant aquest mes també hauran de respondre preguntes dels representants figures com l’exfiscal general Pam Bondi i els multimilionaris Leon Black i Bill Gates.