Les declaracions de Vladímir Putin i Emmanuel Macron no han deixat indiferents ningú. Els nervis sobre una possible Tercera Guerra Mundial no paren d'augmentar. Podria Rússia iniciar una invasió als bàltics? Per què sent tanta hostilitat amb l'OTAN? On va començar tot? Són preguntes que intentem explorar amb el doctor i professor de la Universitat Europea de Madrid, Julio Guinea. Expert en relacions internacionals i integració europea, el docent intenta analitzar la situació actual, traçar un esquema sobre l'arrel dels problemes i intenta aclarir alguns dubtes
Rússia i Ucraïna. Rússia i Europa. Podria donar-se una Tercera Guerra Mundial?
Just ara que estem complint el 75 aniversari de l'OTAN, crec que és bastant oportú per reflexionar i veure una mica què ens està succeint. Tenim un actor europeu i Rússia, que vol desestabilitzar Europa de manera molt clara. De fet, ja es va viure l'escenari en la primera dècada del segle XXI, quan va caure el mur de Berlín i va començar la nova Rússia. La dels 90. I la primera vegada que treu el peu del país va ser amb Geòrgia. Per posar-nos en perspectiva. Va començar a donar passaports a Ossètia del Sud i Abkhàzia. Al cap de pocs anys d'estendre passaports, Rússia va dir que les autoritats georgianes estaven abusant d'aquestes minories i inicia una campanya i comença una guerra que, al cap de poc temps, guanya. Els països europeus no van dir res. I no van dir res perquè Geòrgia era un país insignificant per als europeus, no hi havia interessos allà. I per no contradir en aquell moment a Putin, van dir, 'no diem res'. Total, que s'independitzen amb el suport de Rússia i Geòrgia es queda amb un territori menor i havent hagut de suportar com entraven les tropes russes allà. Això ens posa en antecedents. Els europeus no estan disposats a criticar Putin, ni actuar contra Rússia, perquè Rússia és un peix massa gros i és un mercat important amb què necessiten mantenir una relació, sobretot per al tema energètic.
I no van dir res perquè Geòrgia era un país insignificant per als europeus
I després va venir Ucraïna.
Exacte. Caminem una mica més enllà en el temps i arriba el gas ucraïnès, Ucraïna comença a xuclar més del que hauria. Llavors, problemes. Els europeus es reuneixen amb els russos. Borell estava presidint el Parlament Europeu, quan es reuneixen a Hèlsinki. Li demanem a Rússia que si us plau s'avingués de nou a subministrar gas als europeus. Allà li van tirar les orelles. I Putin va sortir com surt sempre. Amb hostilitat. Li van dir mira, no pots ser mafiós. I Putin es va preguntar si li anaven a donar lliçons de mafiós, quan els italians es van inventar la màfia. Que no li parlessin de drets humans, si a Espanya es detenien alcaldes, que ell posava a la presó a qui li donava la gana. Més o menys. Allà ja vam veure les maneres d'actuar d'aquest senyor. Malgrat avenir-se amb Merkel o Sarkozy. Llavors els alemanys van dir que calia enfortir els llaços amb Rússia. Després va arribar Ucraïna. Sempre ha tingut governs bastant titelles, de la voluntat de Rússia i quan arriba l'oportunitat de subscriure un acord amb la Unió Europea, el país s'està apropant a la UE, i el govern de torn, fa un gir. Fa un gir de 180 graus i vira cap a Moscou. Llavors hi ha protestes, el Maidan, i es munta un nou tripijoc. Rússia aprofita aquesta situació de caos per apropiar-se d'una part del país. Agafa Crimea. Europa es va començar a posar seriosa, però no va ser fins que van fer caure l'avió de Malàisia que es van posar les piles. Això per a l'opinió pública va ser explosiu. Es van començar a quadrar, però amb sancions, moviments com incrementar el grau de tensió, etc. I les sancions no han aturat l'agressió russa, que segueix amb hostilitat. Està avalada pel seu gran amic, la Xina i metralla de Corea del Nord.
L'OTAN, quin paper juga en aquest context?
L'OTAN està veient que Rússia vol tornar el prestigi al país, vol construir de nou la gran Rússia. No sabem quines fronteres, però vol agafar aquests escenaris on té presència. Ossètia del Sud, Transnístria, vol desestabilitzar, com estan desestabilitzant amb la guerra d'Ucraïna. I amb aquesta guerra, els europeus s'estan empobrint i ells estan aguantant, mentre tinguin el seu subministrament energètic, mentre vagin venent el seu petroli i el seu gas, les seves matèries primeres a la resta del món, aguanten.
L'OTAN està veient que Rússia vol tornar el prestigi al país, vol construir de nou la gran Rússia
Com s'està empobrint Europa?
Quan faig classe de globalització amb els meus alumnes, els dic que estem tornant a la retòrica de la guerra freda. Estem tornant a la confrontació entre diversos blocs o pols de poder. Aquesta setmana es publicava una declaració dels ministres d'Alemanya, França i Polònia que deien que anàvem a avançar en la construcció d'una defensa europea. Jo he escrit sobre política de seguretat i defensa i realment no ho veig. Ens estem empobrint perquè subministrar l'armament a Ucraïna que requereix moltes inversions. Ucraïna està perdent terreny i no paren de demanar. Més material, més artilleria, més carros, més de tot. Per donar-li tot això, fan falta diners. I els estats encara no saben com lliurar-lo perquè diuen que cal valorar si es crea un fons com el de la covid, un deute europeu lliga i qui pagarà. Evidentment, dels impostos que pagaran generacions futures d'europeus, però també pagarà Ucraïna i pagarà Rússia. Qualsevol conflicte empobreix Europa. Estem parlant d'un conflicte bèl·lic, empobreix perquè afecta les exportacions, importacions, etc. Quan va passar allò de Geòrgia li vam donar un bon o mal ensenyament. Perquè no va passar res.
Zelenski no es vol provar amb Putin i tampoc no vol cedir territori. Llavors, quines opcions existeixen per parar el conflicte?
Per molt que no accepti les coses, la realitat és una altra quan et deixen de subministrar diners. I això pot passar a mesura que els governs que donen suport a Ucraïna deixin de tenir el poder. Què passarà després de Macron? En un context així, Zelenski haurà d'acceptar la realitat. Si ningú no t'ajuda, hauràs de cedir i adonar-te'n. Ara per ara l'objectiu és guanyar. El Donbàs no el recuperarà perquè ja són estats integrats plenament a Rússia. Crimea tampoc. Volen mantenir la fe i l'esperança i això li costarà molts homes. Però, què passa si Donald Trump, a partir de novembre, diu que n'hi ha prou? Llavors serà responsabilitat dels europeus acompanyar Ucraïna i Zelenski necessitarà molts diners i això empobrirà els europeus. Hi haurà un moment que, si els diners van per a armes i no per a mantega, la gent no estarà contenta perquè necessitem beques, pagar pensions, etc. Això es veurà pels sondejos.
I quin paper té l'OTAN o les eleccions europees?
Les eleccions europees no canviaran res. L'OTAN és responsable, en part, de la guerra que tenim avui. El Pacte de Varsòvia era una estructura militar que va néixer per fer front a l'Aliança Atlàntica. L'organització va desaparèixer, l'OTAN no. I per als europeus ha estat el nostre paraigua. Ens ha donat una tranquil·litat i una comoditat excessiva per deixar a mans exteriors la nostra responsabilitat de tenir una defensa pròpia i europea. No hem construït el nostre exèrcit. Estem completament en bolquers.
Tornarà el servei militar?
És normal que els bàltics l'estiguin establint perquè són pocs, millor que estiguin preparats. En aquest cas, Margarita Robles (ministra de Defensa d'Espanya) ja ha dit que no. No és una mesura que es vagi a adoptar a curt termini. És una decisió política. Els estats membres no han volgut construir una veritable força armada europea. I això seria un problema en un possible atac de Rússia.
L'OTAN és responsable, en part, de la guerra que tenim avui
Rússia podria atacar Estònia?
Estònia és dins de dues aliances. La Unió Europea i l'OTAN. Si s'ataca un país, els altres 31 països, responen, en el cas de l'OTAN. I a la UE hi ha una clàusula de solidaritat, que ens diu que tots els estats membres han de respondre. Tanmateix, pensa una cosa. Els finlandesos i els suecs eren a la UE, però quan es va iniciar l'atac, què van fer? No volien o creien que la UE els anés a protegir, van decidir posar-se en l'altra. Però amb l'OTAN emprenyes més. El que ens porta a una altra qüestió: serveix per protegir o per provocar?
Què suposa per a Rússia?
L'OTAN és un element hostil. De vegades, l'OTAN ha atacat, com va passar a Sèrbia o a Líbia. Rússia no es creu que sigui defensa. Per a ells és hostil, caldria allunyar-la i donar la seguretat que no s'aproparà. Si ho veiem nosaltres a l'acadèmia, com no ho veuran els grans? Sembla que tot es va movent per diners i interessos.
Rússia podria atacar Estònia o Polònia?
Si fos Putin, ho tindria clar. Si ataco és perquè els atacaré tots. No n'atacaria només un. Els 32 s'organitzaran per disparar-me a mi. Llavors, jo no em posaria a atacar primer, seria un suïcidi. Seria una Tercera Guerra Mundial en tota regla. I això, espanta. Per això, les declaracions d'Ursula von der Leyen dient que venen temps de guerra, o de la ministra. La gent no és conscient del que estem vivint, però aquí hi ha una guerra. Tenim un assumpte que realment ens pot treure el pa, ens pot treure l'ordre, ens pot treure la zona de confort.
La gent no és conscient del que estem vivint