La televisió pública irlandesa, RTÉ News va informar aquest dijous que el pròxim 21 de maig, Irlanda, Espanya i altres països de la Unió Europea reconeixeran l’estat de Palestina, una data que coincideix amb el Consell de Ministres del govern de Pedro Sánchez. Fonts diplomàtiques no han donat per tancada aquesta data, i només admeten que és una de les possibles, però l’Alt Representant per la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, l’ha confirmat aquest divendres en una entrevista a l’informatiu 24 Horas de RNE quan se li ha preguntat si li constava que el reconeixement de Palestina es produirà el 21 de maig: “Em consta perquè m’ho ha dit el ministre Albares”, ha reconegut Borrell, que hores abans havia compartit amb el membre de l'executiu un diàleg a l’Ateneu de Madrid, amb motiu del Dia d’Europa.

Espanya, Irlanda, Eslovènia i Malta

El Govern espanyol no ha volgut donar per bona la data del 21 de maig que la RTÉ News va donar com el dia en què Irlanda, Espanya i altres països de la UE reconeixeran Palestina. Segons la font citada, els contactes entre països, així com entre Eslovènia i Malta es van intensificar amb vistes que els territoris reconeguin conjuntament l'Estat palestí. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va mantenir dilluns passat una conversa telefònica amb el primer ministre irlandès, Simon Harris, en la que van convenir reconèixer formalment l’estat palestí “aviat” però sense entrar en dates concretes.  

“Un pas simbòlic”

Borrell ha afirmat a l'entrevista a RNE que el reconeixement de l'Estat de Palestina és un "pas simbòlic de caràcter polític" que, encara que no suposi un canvi sobre el terreny, trasllada un compromís per "buscar una solució". "Es reconeix més que un Estat, la voluntat que aquest Estat existeixi", ha expressat el cap de la diplomàcia europea. Amb tot, Borrell reconeix que aconseguir un consens entre els 27 membres de la UE en aquest reconeixement és molt difícil. El que sí que li “consta” és que Espanya, Irlanda, Eslovènia i Malta faran el seu reconeixement pròximament, i que en el futur altres països podrien unir-se. “Em consta que Bèlgica en aquest moment no ho aprovarà, però no abandona aquesta possibilitat”, ha afegit

Preguntat per com seria aquesta acció i si podria suposar un reconeixement cap al grup terrorista Hamàs, Borrell ha incidit en l'existència de l'Autoritat Palestina. "Podem posar 'peròs' o qüestionar-ne l'eficàcia, però hi ha un Govern palestí", ha recalcat. Alhora, ha recordat que les Nacions Unides ja van reconèixer en el passat les fronteres de Palestina. "No ens ho inventarem, està definit per l'ONU", ha insistit, posant el focus tant als territoris de Cisjordània com a la Franja de Gaza.

A favor de la solució negociada

Borrell s'ha tornat a posicionar a favor de trobar una solució negociada i pacífica al conflicte de Gaza que vagi més enllà de l’acció militar. “ Si no és aquesta la solució, diguin-me, quina és?, estarem així tota la vida?", ha preguntat el cap de la diplomàcia europea, que alhora ha assenyalat que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, "no critica que sigui o no possible", sinó que "s'hi oposa". "Això és la garantia que no passarà", ha lamentat. "La comunitat internacional ha demanat a Netanyahu que no estengués la guerra a Rafah, però no ha sentit la trucada i ha començat els atacs", ha subratllat.

D'altra banda, per a l'alt representant de la UE, la guerra entre Israel i Hamàs tindrà conseqüències a diferents nivells, com al camp electoral, amb la vista posada als comicis presidencials dels Estats Units. Així, ha apuntat a les protestes estudiantils, que ha vaticinat que "s'estendran al conjunt del món occidental", com ja està passant, especialment entre el moviment estudiantil de les universitats.

Continuar donant suport a Ucraïna

Pel que fa a la guerra entre Rússia i Ucraïna, Borrell és partidari de continuar donant suport a Ucraïna “fins que es donin les condicions per a un acord de pau”, i que això només es pot garantir mentre Ucraïna pugui defensar la seva integritat territorial. Borrell creu que “la solució fàcil” seria tallar el suport a Ucraïna, deixant al país sense possibilitat de fer front a l’agressió russa, però aquesta opció tindria riscos, com “l'existència d’un govern titella a Kíiv”, la presència de tropes russes a la frontera amb Polònia o el control rus d'una gran part del mercat de cereals. Segons Borrell, "totes les guerres s'acaben perquè les parts consideren que han arribat al límit de les seves capacitats o perquè arriben a un acord", ha argumentat el cap de la diplomàcia europea, i considera que això és el que passarà en el cas de Rússia i Ucraïna.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!