El president de l’Argentina, Javier Milei, se la juga en les eleccions legislatives que se celebren aquest diumenge i que decidiran la composició de les cambres de diputats i senadors durant els pròxims dos anys. Els resultats d’aquests comicis, on estan cridats a votar 45 milions d’argentins, definiran el seu poder real sobre el Congrés i determinaran si podrà avançar amb les seves reformes econòmiques, socials i polítiques, tot just quan acaba d’arribar a l’equador del seu mandat. Milei i el seu partit, La Libertad Avanza, necessita almenys aconseguir una minoria de bloqueig (un terç del Congrés) per evitar que l’oposició peronista anul·li els seus vetos presidencials i mantenir les seves polítiques, especialment en qüestions de despesa pública i reformes estructurals. Les eleccions, per tant, representen un punt d’inflexió per a Milei i la seva primera gran prova de foc: la seva governabilitat, autonomia presidencial i el futur de la seva agenda política estan en joc aquest 26 d’octubre. Els resultats definitius es coneixeran dies després, ja que l’escrutini definitiu comença 48 hores després del provisional, concretament el dimarts 28 d’octubre.
Un terç de la cambra, objectiu mínim
El president va expressar que un “bon resultat” consistiria a assegurar un terç de la cambra, quantitat mínima de legisladors fonamental per defensar els vetos presidencials a les propostes de l’oposició, un aspecte que enguany li ha presentat dificultats. Hi ha una marcada expectativa sobre si Milei aconseguirà almenys el seu objectiu mínim i podrà sostenir el rumb de les seves reformes davant d’una oposició revitalitzada i una economia que continua tensionada. El nou Congrés serà més polaritzat, i les forces provincials o federals poden esdevenir decisives per a la governabilitat, obligant Milei a negociar més enllà dels seus propis aliats. El president ultradretài tancarà aquest dijous la campanya electoral amb un acte a la ciutat de Rosario, donat que la veda electoral a l’argentina (que impedeix l’organització d’actes públics, el proselitisme i la publicació o difusió d’enquestes i sondejos preelectorals) comença 48 hores abans dels comicis. Per tancar la campanya, els peronistes de Fuerza Patria realitzaran tres actes en diferents districtes de la província de Buenos Aires, que tindran com a figura central a Jorge Taiana, que encapçala la llista com a primer candidat a diputat nacional.
La lliçó de les eleccions a Buenos Aires
Actualment, el govern de Milei només compta amb el 15% dels escons a Diputats i l’11% al Senat; i busca ampliar aquest suport per no dependre d’aliances canviants. Si no aconsegueix bons resultats, Milei quedaria més exposat a bloquejos legislatius i a una oposició reconfigurada que ha guanyat força especialment després de la seva derrota a la província de Buenos Aires el 7 de setembre. En aquells comicis de la Província de Buenos Aires, on es concentra el 40% del cens electoral, els votants van donar una lliçó a Milei. El seu partit, La Libertad Avanza, només va obtenir el 34%, mentre que els peronistes de Força Pàtria van aconseguir el 47%, el que va originar un desplom de les cotitzacions borsàries. El banc central va haver d’intervenir diverses vegades per donar suport al peso. Les reserves de divises, que en realitat es necessiten per al pagament dels bons de l’Estat que vencen el 2026, van disminuir dràsticament.
Com influeix el suport de Trump a Milei?
A principis d’octubre, els Estats Units van començar a comprar pesos argentins per injectar liquiditat en dòlars a l’economia argentina i va establir el marc d’acció d’una línia swap d’intercanvi de divises per 20.000 milions de dòlars amb el Banc Central argentí. Trump, però, ha condicionat aquest intercanvi de divises per enfortit les reserves argentines a què Milei i el seu partit guanyin les eleccions d’aquest diumenge, i va advertir, que si Milei perd, els Estats Units no seran tan generosos amb l’Argentina. Els Estats Units busquen mantenir l’Argentina com un aliat estable a la regió i evitar que torni a models polítics contraris a la seva agenda. Per això, el suport està supeditat a la continuïtat del govern de Milei, vist per Washington com un líder afí i alineat amb la política nord-americana. Aquest suport financer representa un salvavides econòmic que enforteix Milei, però també implica una forta dependència política i econòmica condicionada a triomfar en aquestes eleccions, amb riscos tant per a l’estabilitat interna com per a la percepció de sobirania nacional a l’Argentina. Per això, aquesta vinculació també ha despertat crítiques internes que veuen en el gest una intromissió estrangera, i ha estat un argument per a l’oposició, que acusa Milei de dependre d’interessos externs que podrien afectar la sobirania nacional.
Què es vota?
En aquestes eleccions es renovaran 127 dels 257 escons de la Cambra de Diputats (meitat de la cambra) per al període 2025-2029 i 24 dels 72 escons del Senat de la Nació (un terç) per al període 2025-2031. Hi participaran totes les províncies, però la renovació de senadors correspon només a certes jurisdiccions: Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Chaco, Entre Ríos, Neuquén, Río Negro, Salta, Santiago del Estero i Terra del Foc. Al Senat s’elegeixen tres senadors per província, dos pel partit que obtingui la quantitat més gran de vots i un per l’agrupació que aconsegueixi el segon lloc. D’altra banda, a Diputats subsisteix un altre tipus de sistema proporcional, que presenta una major complexitat, és el sistema D’Hondt, que reparteix els escons per província d’acord amb la seva població. Això porta per exemple, que la Província de Buenos Aires tingui 70 diputats nacionals, i Terra del Foc, només 5, però totes les províncies renoven la meitat dels seus diputats cada dos anys. A més de les nacionals, en diverses províncies se celebraran comicis per renovar les legislatures locals i, a Corrientes i Santiago del Estero, per elegir governador.
Com es vota?
Es dona la circumstància que aquest 26 d’octubre, l’Argentina viurà un canvi històric en la manera de votar: per primera vegada en unes eleccions nacionals s’utilitzarà la Papereta Única de Paper (PUP), en substitució del sistema de paperetes partidàries, gràcies a la nova llei 27.781, que proposa una eina que simplifica la mecànica de votació. La implementació de la PUP a escala nacional va ser impulsada pel Govern i aprovada pel Congrés. Amb la papereta única, els candidats apareixen tots en una sola fulla, cosa que en facilita la visualització i l’elecció en cada categoria. El votant ha de marcar en la butlleta l’opció preferida en el requadre corresponent a cada categoria.
Un altre de les particularitats de les eleccions legislatives d’aquest any és que no s’han celebrat les eleccions Primàries, Obertes, Simultànies i Obligatòries (PASO) a escala nacional, ja que han estat suspeses només per a aquest cicle per l’esmentada llei del febrer. La decisió de suspendre les eleccions primàries va ser votada al Congrés durant les sessions extraordinàries que van aprovar la reforma electoral, camí que ja havien seguit altres províncies com Salta, Chaco, Jujuy, Catamarca, San Luis i CABA.
Com van les enquestes?
La publicació d’enquestes electorals se succeeix en els darrers dies, i mostren un escenari molt ajustat i polaritzat entre el partit de Javier Milei (La Llibertat Avanza), i el peronisme (Fuerza Patria). Les previsions preveuen una elecció molt competida que reflecteixen la forta polarització social i política en el país. Els comicis podrien decidir-se als districtes intermedis, amb Milei i el peronisme molt a prop en intenció de vot i cadascun dominant regions diferents del país. S’observa un deteriorament del clima econòmic i social que enforteix la demanda de canvi, amb les generacions joves donant majoritàriament suport a Milei, mentre que els sectors de més edat mostren preferència pel peronisme. La principal preocupació dels argentins ja no és la inflació (que ocupa ara el tercer lloc), sinó la corrupció, seguida de la preocupació per l’atur.
Empat tècnic a escala nacional
A escala nacional, les enquestes presenten resultats gairebé empatats, amb diferències molt petites entre tots dos blocs. Per exemple, la consultora Opina Argentina dona un lleuger avantatge al peronisme de Fuerza Patria amb un 37% davant del 35% de La Libertad Avanza, mentre que CB Consultora dona un avantatge del 40,8% al partit de Milei, davant del 35,4% del peronisme. En altres enquestes, ell partit del president Javier Milei, La Llbertad Avança, lidera els sondejos per un marge reduït, amb aproximadament un 36,7 % de suport, seguit de prop per Fuerza Patria (peronisme) amb un 34,8 %. En tercer lloc, figura Províncias Unidas (centre), integrada sobretot per governadors provincials, amb prop del 5%, i el Frente de Izquierda amb un 2,6%. Un dels últims sondejos difosos, de Rubikon, projectava un lleuger avantatge a nivell nacional de La Libertad Avanza: 34,6% davant del 32,2% de Fuerza Patria, un 5,7% de Provincias Unidas, el 4,4% del Frente de Izquerda i el 6,2% d’altres espais polítics. La competència també se centra en províncies clau com Còrdova, Santa Fe i Mendoza, on s’espera que el resultat pugui inclinar la balança nacional.
Predomini del peronisme a la província de Buenos Aires
La sort de Milei depèn molt de com li vagi a la província de Buenos Aires, on es concentra més del 40% del cens electoral. A la província de Buenos Aires, el peronisme mostra un clar predomini, amb Jorge Taiana al capdavant amb un 40% o més, superant els candidats llibertaris amb una diferència de diversos punts. Segons Proyección Consultores, Fuerza Patria obtindria el 42,3%, 11 punts més que La Libertad Avanza, el principal candidat de la qual, José Luis Espert, s’ha vist embolicat en un escàndol per la seva connexió amb un presumpte narcotraficant.
L’oficialisme impera a la ciutat
En canvi, a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, l’oficialisme de Milei domina amb una àmplia diferència, liderant amb figures com Patricia Bullrich per al Senat amb gairebé un 44% d’intenció de vot, seguida per Mariano Recalde, de Fuerza Patria (26,3%) i Christian Castillo, de Frente de Izquierda (7,9%). En la categoria de diputats, Alejandro Fargosi, de La Libertad Avanza, encapçala les preferències amb aproximadament un 39%, per davant de Itaí Hagman, de Fuerza Patria (22,1%).