El Parlament italià ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei electoral impulsada pel govern de Giorgia Meloni, un canvi que modifica les regles amb què Itàlia escollirà els seus pròxims representants i que arriba amb les eleccions de 2027 ja en l’horitzó. La nova norma introdueix un sistema que pot facilitar l’obtenció d’una majoria parlamentària per part de la coalició més votada. Es tracta d'una modificació que el govern defensa com una via per garantir més estabilitat política, però que l’oposició considera favorable als interessos de la primera ministra i a les seves possibilitats de continuar al capdavant de l’executiu.
De què va aquesta reforma?
La principal novetat és la introducció d’un sistema íntegrament proporcional amb un mecanisme que garanteix la majoria parlamentària a la coalició que aconsegueixi almenys el 42% dels vots. L’objectiu declarat pel govern és facilitar la formació de majories estables i evitar els períodes d’inestabilitat que han caracteritzat la política italiana durant dècades.
La reforma, però, ha provocat el rebuig de l’oposició, que considera que el sistema està dissenyat per afavorir Meloni i la seva coalició de dretes en les pròximes eleccions. Els partits contraris al govern sostenen que establir un llindar que permeti obtenir una majoria parlamentària amb poc més de quatre de cada deu vots pot donar un avantatge desproporcionat a la força o bloc que quedi primer.
Un moviment a la desesperada?
El model actual combina escons escollits mitjançant un sistema majoritari amb altres assignats proporcionalment. La modificació aprovada pel Parlament elimina aquesta combinació i aposta per un sistema en què el repartiment dels escons es vincula principalment al percentatge de suport obtingut per cada candidatura.
La qüestió és especialment rellevant perquè, amb les regles actuals, ni el bloc de dretes liderat per Meloni ni les forces de l’esquerra tenen garantida una majoria absoluta. El nou sistema podria alterar aquest equilibri i fer que una diferència relativament petita en el nombre de vots es traduís en una majoria parlamentària clara.
Des del govern, però, rebutgen que la reforma tingui com a objectiu assegurar la continuïtat de Meloni. El ministre de Relacions Parlamentàries, Luca Ciriani, ha defensat davant l’AFP que la modificació servirà per "garantir la governabilitat" i donar més estabilitat a l’executiu que surti de les urnes.
Alguns experts, en canvi, adverteixen que el canvi podria acabar tenint conseqüències diferents de les que busca el govern. Si l’esquerra aconseguís articular una coalició prou àmplia per superar el llindar del 42%, també podria beneficiar-se del mecanisme i obtenir una majoria parlamentària.
La nova llei ja mira directament cap a les eleccions de 2027. Meloni sosté que permetrà formar governs més estables, però l’oposició denuncia que el canvi pot afavorir la coalició de dretes que lidera la primera ministra. El debat sobre les noves regles electorals queda així incorporat a la pugna política dels pròxims mesos.