Israel va a eleccions per escollir el seu primer ministre per cinquè cop en només tres anys. Així ho ha anunciat l'actual primer ministre, Naftali Bennett, que ha acordat amb el ministre d'Assumptes Exteriors, Yair Lapid, dissoldre el parlament i convocar unes noves eleccions. De fet, s'espera que tant Lapid com Bennett facin declaracions institucionals sobre el nou futur de l'Estat d'Israel. Entre el ministre d'Assumptes Exteriors i el primer ministre formaven una inestable coalició després de dos anys d'estancament polític, posant fi al govern del Benjamin Netanyahu. El govern de Bennett estava format per partits de dreta, liberals i àrabs musulmans, i va ser fràgil des del principi. Amb una escassa majoria parlamentària i dividit en qüestions polítiques importants, com el conflicte israelianopalestí i les qüestions d'Estat i religió, l'aliança de vuit faccions va començar a fracturar-se quan uns quants parlamentaris van abandonar la coalició.
"Després d'esgotar tots els intents d'estabilitzar la coalició, el primer ministre Naftali Bennett i Yair Lapid han decidit portar el projecte llei a votació en la Knesset la pròxima setmana", han dit en un comunicat compartit per el 'Jersualem Post'. L'actual viceprimer ministre i ministre d'Assumptes Exteriors, Lapid, serà el primer ministre en funcions després de la dissolució del parlament. Tenint en compte les condicions legals i les festes del país, el més probable és que en aquestes condicions els comicis se celebrin a finals del mes d'octubre d'enguany.
L'intent de l'executiu per prorrogar la vigència de la legislació "provisional" que estén des de 1967 els drets civils israelians als prop de 450.000 colons assentats en territori de Judea i Samaria aquest mes en la Knesset, ha provocat una ruptura imminent. Dos diputats de la majoria es van oposar i altres quatre dels seus parlamentaris no van assistir a la cambra, agreujant la descomposició de la delicada coalició a sis bandes.
Terrorisme a Gaza
El grup integrista Hamàs, que controla la Franja de Gaza, ha aplaudit la resolució que han aprovat aquesta setmana ERC, PSC, Comuns i la CUP acusant Israel de practicar "l'apartheid", segons informa Meadle East Monitor. Junts va votar en contra la iniciativa, i el PP i Vox es van abstenir. "Hamàs ha acollit amb satisfacció la resolució aprovada pel Parlament regional de Catalunya que condemna el delicte d'"apartheid" d'Israel contra els palestins. Ha qualificat la resolució de "victòria per a la justa causa palestina", i exposa "la veritable cara de l'ocupació israeliana i la seva indiferència cap a les lleis internacionals"", assenyala. El grup integrista també s'ha mostrat satisfet per unes declaracions que ha fet la ministra d'Afers Exteriors de Sud-àfrica, Naledi Pandor, criticant la política del govern d'Israel, si bé en aquest cas ella no va parlar en cap cas d'"apartheid".
L'aprovació de la resolució ha provocat un conflicte diplomàtic amb Israel, i també tensions amb les comunitats jueves. L'ambaixadora Rodica Radian-Gordon va titllar de "vergonyosa" la resolució que van aprovar ERC, el PSC, els Comuns i la CUP al Parlament acusant Israel de practicar un "apartheid". "Condemno enèrgicament la vergonyosa resolució aprovada avui per la comissió d'Acció Exterior del Parlament. Una resolució fruit de l'obsessió antiisraeliana dels qui l'han promoguda i aprovada", va indicar. La polèmica acusació que va llançar el legislatiu català és l'única que ha fet fins ara una institució similar a Europa.