Israel afronta una nova cita electoral amb el futur polític de Benjamin Netanyahu al centre del debat. Gaza, els set fronts de guerra del país, una crisi de confiança i una profunda divisió social, les eleccions del 27 d’octubre posen a prova la continuïtat del primer ministre i la capacitat del sistema polític per articular una majoria estable. Les enquestes dibuixen una Knesset fragmentada, sense que cap bloc tingui assegurats els 61 escons necessaris per governar.
Però la batalla electoral no es limita a la gestió de la guerra ni a la formació d'una majoria parlamentària. El record de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 i el debat sobre les responsabilitats pels errors de seguretat que el van fer possible continuen marcant el futur polític de Netanyahu. L'atac va causar més de 1.200 morts i va deixar més de 250 ostatges, i ha alimentat les crítiques a un primer ministre que encara ha de respondre políticament per aquell fracàs de seguretat.
Què diuen els sondejos?
Els sondejos situen Gadi Eisenkot, líder del partit Yashar, com un dels principals rivals de Netanyahu en la cursa electoral. Una enquesta de la radiotelevisió pública KAN, publicada el 12 d’octubre, donava a Eisenkot un 43% de suport com a candidat preferit a primer ministre, davant del 38% de Netanyahu. En la projecció d’escons, Yashar obtenia 22 diputats, davant dels 20 del Likud, el partit de Netanyahu. Tot i això, el primer ministre encara podia comptar amb el suport dels partits del seu bloc —ultraortodoxos i d'extrema dreta—, que sumarien 53 dels 120 escons de la Knesset, lluny dels 61 necessaris per assolir la majoria absoluta.
Per a Mario Sznajder, professor emèrit de Ciència Política de la Universitat Hebrea de Jerusalem, el problema va molt més enllà d’una pugna entre partits. "El sistema polític d’Israel, el sistema electoral actual, està esgotat", afirma en conversa amb ElNacional.cat. Després de dècades d’estudi de la política israeliana, considera que la fragmentació parlamentària dificulta la formació de governs i fa cada vegada més complicat transformar els resultats electorals en majories capaces de governar.
La seva diagnosi és contundent. "El que caldria és reformar el sistema electoral perquè sigui més fàcil aconseguir coalicions de govern", explica. Entre les possibles solucions, defensa que hi hagi menys partits petits i formacions principals més grans, capaces de reduir la dependència de grups minoritaris amb una gran capacitat de condicionar les negociacions.
Una elecció o un plebiscit sobre Netanyahu?
La personalització de la política és, per a Sznajder, un dels fenòmens més significatius. "Avui l’elecció és entre Bibi Netanyahu i no Netanyahu", resumeix. Tot i que Israel disposa d’un sistema parlamentari en què els ciutadans voten candidatures de partit, la confrontació s’ha concentrat progressivament en la figura del primer ministre. Segons el politòleg, els mitjans de comunicació, la televisió i, especialment, les xarxes socials han contribuït a aquesta transformació. Els missatges electorals ja no giren tant al voltant dels programes de les formacions com de la continuïtat o el rebuig d’un líder.
Aquesta personalització, però, no implica necessàriament que el desgast del govern es tradueixi en una transferència de vots cap a l’oposició. Sznajder assenyala que el Likud conserva una base electoral molt fidel, sostinguda en part per vincles familiars i una identificació política que descriu com a "gairebé tribal". Per això, considera possible que alguns votants tradicionals de Netanyahu es quedin a casa, en lloc de donar suport a una altra candidatura.
L’extrema dreta i el cost internacional
La dependència de Netanyahu dels seus socis més conservadors i ultranacionalistes és un altre dels factors que marquen la campanya. Sznajder assenyala especialment Itamar Ben-Gvir, ministre de Seguretat Nacional, i Bezalel Smotrich, ministre de Finances, per l’impacte de les seves posicions i decisions sobre la imatge exterior d’Israel.
Sobre Ben-Gvir, el politòleg és especialment crític: considera que les seves declaracions han provocat "un dany diplomàtic i polític terrible a Israel". També qüestiona la gestió del ministeri que dirigeix i les conseqüències de les seves polítiques sobre els presos palestins. Pel que fa a Smotrich, Sznajder destaca l’acceleració dels assentaments israelians a Cisjordània durant els anys de guerra. Segons el seu diagnòstic, aquestes decisions agreugen la confrontació amb la comunitat internacional i dificulten qualsevol sortida política al conflicte.
El professor també denuncia els atacs de colons contra civils palestins i considera que l’exèrcit i la policia no els protegeixen adequadament. Al seu entendre, la presència de dirigents ultranacionalistes al govern contribueix a generar un clima en què aquestes agressions no reben una resposta suficient.
El resultat és una fractura entre la política interna i la projecció exterior del país. Mentre una part de la societat continua prioritzant la seguretat i manté el suport a Netanyahu, el deteriorament de la imatge internacional d’Israel s’ha convertit en un factor central del debat.
Els àrabs israelians i els ultraortodoxos, peces clau
La fragmentació també posa el focus en dos col·lectius amb capacitat d’influir en el resultat: els ciutadans àrabs israelians i els jueus ultraortodoxos. Els partits àrabs tenen representació parlamentària, però la seva incorporació a les coalicions de govern continua sent un obstacle polític. Sznajder considera que excloure sistemàticament aquests partits limita les possibilitats de formar majories i qüestiona que una part important de la població quedi al marge del poder executiu.
En aquest context, destaca el partit Ra’am, liderat per Mansour Abbas, i l’aposta per una participació política que superi les barreres identitàries. "El 20 % de la població és àrab i tenen dret a estar al govern", sosté, en referència a la necessitat d’integrar aquesta comunitat en les institucions.
Alhora, els partits ultraortodoxos continuen sent socis potencialment decisius per a la dreta. Un dels principals conflictes és l’exempció del servei militar per a una part d’aquesta comunitat. Sznajder recorda que la qüestió afecta desenes de milers de persones i posa en discussió el repartiment de les obligacions en una societat sotmesa a una mobilització militar prolongada.
Des de la perspectiva de la comunitat jueva a Barcelona, el rabí Dovid Menajem Mendel Libersohn, de Jabad Lubavitch, també qüestiona que les eleccions puguin traduir-se en una transformació immediata del país. "El que coneix la realitat d’Israel des de dins sap que el moviment al tauler d’escacs va de peó en peó, un per un, a poc a poc i amb regles", afirma en conversa amb aquest diari. Així, destaca la necessitat de formar coalicions i les dificultats per arribar a acords entre forces polítiques limiten el marge de maniobra de qualsevol govern.
La guerra, Trump i el perill de la desinformació
El cansament social després d’anys de conflicte conviu amb la persistència d’una base electoral fidel a Netanyahu. Sznajder adverteix, a més, del risc que l’escalada regional es converteixi en un factor de la campanya. Considera que el primer ministre podria tenir incentius polítics per intensificar les tensions si percep que perd suport, tot i que es tracta d’una interpretació seva i no d’un fet demostrat. També qüestiona la intervenció de Donald Trump en la política israeliana. A parer seu, el suport públic del president nord-americà a Netanyahu constitueix una ingerència en unes eleccions que haurien de desenvolupar-se sense intervencions externes.
Un altre motiu de preocupació és la desinformació electoral. Sznajder alerta que la intel·ligència artificial i els bots poden difondre missatges falsos per confondre els votants o dissuadir-los de participar. "Això pot arribar a generar violència", adverteix, i reclama prudència davant dels continguts que circulen per les xarxes socials.
Més enllà de la pugna electoral, Libersohn defensa l’educació i el contacte entre societats com a vies per combatre els prejudicis i afavorir la convivència. "Jo, des d’on puc aportar, és des de l’educació i els viatges", explica. El rabí considera que conèixer altres realitats i acceptar que existeixen maneres diferents d’entendre el món és essencial per avançar cap a una societat més oberta. També aposta per educar els més joves per qüestionar les idees preconcebudes sobre el judaisme i la realitat israeliana.
Al final de la conversa, el politòleg explicita la seva posició personal en una reflexió contundent: "Crec que Bibi ha destruït aquest país i que, si no elegim un altre govern i ell governa un període més, aquest país pot arribar a desaparèixer".