La guerra de Gaza podria haver entrat aquest cap de setmana en un escenari inèdit que obre la porta a posar fi a dos anys de conflicte. Hamàs ha anunciat la seva disposició a alliberar tots els ostatges israelians sota les condicions del pla de pau impulsat per Donald Trump, i Israel ha respost anunciant que es prepara per aplicar de manera immediata la primera fase de l’acord. Fonts militars israelians asseguren que les operacions ofensives s’han reduït, limitant-se a tasques defensives, tot i que els bombardejos no s’han aturat del tot.
El Govern de Benjamin Netanyahu ha assegurat que està “llest per implementar immediatament” la primera fase del pla de Washington. L’escenari contempla l’alliberament dels ostatges en paral·lel a la sortida de centenars de presos palestins de les presons israelianes. Però l’acceptació de l’acord no està exempta de tensions internes, ja que els partits ultraortodoxos que donen suport al primer ministre han rebutjat el pla i adverteixen d’una crisi política imminent si es manté la seva aplicació.
Amb tot això, el moviment islamista Hamàs ha acceptat entregar tant els ostatges vius com els cadàvers en un termini de 72 hores, a canvi d’un alto el foc i l’excarceració de centenars de presos palestins. A més, s’ha mostrat disposat a transferir el poder a Gaza a un govern tecnocràtic palestí, desvinculat de les faccions armades. Tot i això, Hamàs evita comprometre’s amb alguns dels punts més sensibles del pla, com la desmilitarització total de la Franja o la supervisió internacional liderada per Trump i l’ex primer ministre britànic Tony Blair.
Pressió de Trump i celebració internacional
Per la seva banda, Donald Trump ha celebrat la resposta de Hamàs i ha reclamat a Israel que aturi “immediatament” els bombardejos per garantir l’alliberament segur dels ostatges de la Franja i certificar així la “tan buscada pau a l'Orient Mitjà”. Segons el president nord-americà, “Israel ha d'aturar immediatament el bombardeig a Gaza. Ja estem en converses sobre els detalls que s'han d'elaborar”. La comunitat internacional també ha reaccionat amb esperança. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha demanat un alto el foc “immediat i permanent” i l’accés humanitari sense restriccions a Gaza. Líders com Recep Tayyip Erdogan i Keir Starmer han coincidit que s’obre una oportunitat “decisiva” per avançar cap a la pau. “L'alliberament de tots els ostatges i l'alto el foc a Gaza són a tocar”, ha celebrat el president francès, Emmanuel Macron.
Hamàs no es vol desmilitaritzar
Malgrat aquest avenç, persisteixen punts de fricció. Els actuals líders de Hamàs insisteixen que no renunciarà del tot a les armes mentre persisteixi l’ocupació israeliana, i reclamem una retirada progressiva de les tropes de Gaza. Per la seva banda, Netanyahu rebutja incloure en el pla la possibilitat d’un Estat palestí, malgrat que la iniciativa de Washington ho planteja a mitjà termini. A gairebé dos anys de l’inici del conflicte, Israel i Hamàs semblen més a prop que mai d’un alto el foc. Però la fragilitat de les negociacions i les divisions internes de cada bàndol fan que encara sigui aviat per parlar de pau definitiva.