L’exèrcit d’Israel ha anunciat que readmetrà els llançaments d’ajuda humanitària sobre la Franja de Gaza, un model de subministrament que es va fer servir en una ocasió des de l’esclat de la guerra, la qual cosa va suposar fortes crítiques per part de les organitzacions humanitàries a causa dels riscos que suposava per a la població civil, que podia acabar aixafada pel mateix carregament o per la marea humana que es formava entorn de les zones d’aterratge. L’administració israeliana dels territoris de la Palestina Ocupada, la Coordinadora d’Activitats Governamentals als Territoris (COGAT), ha confirmat a través d’un comunicat que permetrà ben aviat que tant Jordània com els Emirats Àrabs Units reprenguin els llançaments aeris amb la coordinació de l’exèrcit israelià. Els països àrabs ja van realitzar a principis de l’any 2024 diversos llançaments d’ajuda per via aèria, al·legant que la crisi humanitària havia arribat a un punt insostenible, com està tornat a passar aquests últims dies i setmanes.
Les ONG i fonts mèdiques gazianes van denunciar a principis de març del 2024 que almenys cinc palestins haurien mort aixafats per aquests enviaments d’ajuda humanitària per culpa d'un error del paracaigudes acoblat a la mercaderia. Organitzacions com Save the Children ja van avisar en aquell moment que aquesta classe d’enviaments no representaven una solució pels centenars de milers de palestins atrapats a Gaza, i que només un alto el foc immediat entre Israel i Hamàs podria salvar-los la vida. “Aquests mètodes alternatius d’entrega d’ajuda són costosos, ineficaços i una distracció de la solució crítica per salvar les vides dels nens, les nenes i les famílies de Gaza”, va apuntar en el seu moment Save the Children abans d’assegurar que “l'única solució és un alto el foc immediat i definitiu acompanyat d’un accés segur i sense restriccions de l’ajuda humanitària a través de tots els passos fronterers i dins de la Franja”.
Crisi humanitària a la Franja
Durant les dues primeres setmanes de juliol, UNICEF, l’agència de l’ONU per a la infància, ha atès 5.000 infants de Gaza amb desnutrició severa, i les morts per aquesta causa s’eleven a 114, de les quals 82 serien nens i nenes i 32 adults, i la meitat haurien mort aquest any 2025. El ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, afirma que més de 100 persones haurien mort de fam a l’enclavament palestí des que Israel va interrompre el subministrament d’ajut al territori el mes de març. Israel va aixecar el bloqueig el mes de maig, quan va posar en funcionament els nous punts de distribució d’ajut, però manté restriccions en la seva entrada que, segons afirma l’estat d’Israel, són necessàries per evitar que l’ajut es desviï a grups militars dins la Franja, com Hamàs. El director general de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va declarar el dimecres que Gaza patia fam massiva provocada per l’home a causa del bloqueig de l'ajut humanitari a l’enclavament palestí.
Durant les últimes setmanes, els pocs hospitals que segueixen en funcionament a la Franja han alertat de l’arribada d’un nombre cada cop més elevat d’infants amb problemes mèdics per desnutrició. Segons les autoritats palestines, prop de 7.000 infants a Gaza haurien arribat a la fase de desnutrició clínica. Tot i que Israel va permetre que els camions amb ajut humanitari tornessin a entrar a Gaza el 19 de maig, el nombre d’entrades ha estat molt limitat i la distribució de l'ajut que transporten s’ha tornat en una empresa arriscada pels palestins, amb més d’un miler de morts per trets de l’exèrcit israelià a prop dels punts de repartiment o les rutes dels camions, segons informa el ministeri de Salut de la Franja. L’exèrcit d’Israel descarrega la culpa a les agències de l’ONU per no recollir ni distribuir uns 950 camions amb ajuda que es trobarien dins de la Franja, però a la frontera. Aquests organismes, per la seva banda, denuncien les traves que imposa Israel per recollir-la.