La fam continua cobrant-se vides a Gaza. Només en el que portem de 2025, 59 palestins han mort per desnutrició, segons ha informat aquest dijous el Ministeri de Sanitat de l’enclavament, una xifra que ja supera la suma dels dos anys anteriors. “Els hospitals de la Franja de Gaza han registrat dues noves morts per fam i desnutrició les últimes 24 hores”, ha confirmat el ministeri, que eleva a 113 el nombre total de víctimes des que Israel iniciés la seva ofensiva bèl·lica contra Gaza l’octubre del 2023. D’aquestes, 81 eren menors i 32 adults. “Hem menjat pa. Cadascú hem menjat un tros petit de pa”, explicava dimecres un gazià en declaracions a EFE. “És molt difícil trobar menjar al mercat i si el trobem, no tenim diners per comprar-lo. És molt car”, afegia.
La desnutrició no només està provocant morts directes, sinó que també té conseqüències devastadores sobre la salut reproductiva i infantil. El ministeri alerta que la manca d’aliments i de dietes nutritives entre les mares ha disparat els naixements prematurs —1.556 només aquest 2025— i els casos d’avortaments i morts fetals, que s’eleven a 3.120. “A l’Hospital Nasser, al centre de Gaza, 168 pacients ingressats a les sales de pediatria i maternitat no van poder rebre aliments els dies 20 i 21 de juliol”, ha denunciat Caroline Wellman, coordinadora de projectes de Metges Sense Fronteres a la capital de l’enclavament. “La majoria dels nens que atenen els nostres equips estan demacrats, febles i corren un alt risc de morir si no reben el tractament que necessiten urgentment”, ha alertat, per la seva banda, a través de la xarxa social X, el director de l’UNRWA, Philippe Lazzarini.
“People in Gaza are neither dead nor alive, they are walking corpses”: a colleague in #Gaza told me this morning.
— Philippe Lazzarini (@UNLazzarini) July 24, 2025
Meanwhile, according to @UNRWA latest findings: one in every five children is malnourished in Gaza City as cases increase every day.
When child malnutrition…
Els estralls de la desnutrició a Gaza han anat a més aquest estiu, que segueix a onze setmanes, del 2 de març al 18 de maig, de bloqueig total per part d'Israel a l'accés de béns bàsics a Gaza, com ara menjar, medicines i combustible. Segons l’UNRWA, un de cada cinc nens a la Ciutat de Gaza està desnodrit, una xifra alarmant que es reflecteix en els 28.677 casos registrats pel ministeri des de començament d’any. Tot i que el 19 de maig Israel va permetre l’entrada de camions amb ajuda humanitària, aquesta continua sent molt limitada i la seva distribució, extremadament perillosa: més de 1.000 palestins han estat abatuts per trets de l’exèrcit israelià mentre intentaven accedir als punts de repartiment o en les rutes dels combois.
En aquest sentit, la distribució d’ajuda humanitària continua sent una missió gairebé impossible a Gaza. L’exèrcit israelià responsabilitza les agències de l’ONU d’haver deixat uns 950 camions d’ajuda estancats dins de l’enclavament, però encallats a la zona fronterera. L’agència, però, rebutja aquesta acusació i denuncia que són les restriccions imposades per Israel les que impossibiliten recollir i distribuir aquest material. “La cruïlla fronterera de Kerem Shalom no és un autoservei de McDonald’s on parem i recollim el que hem demanat”, va criticar dimecres el portaveu de l’ONU, Stéphane Dujarric. A parer seu, per accedir-hi cal obtenir múltiples permisos de l’exèrcit, esperar que s’aturi l’activitat militar a la zona i traspassar la càrrega d’un vehicle a un altre en condicions precàries. “Tenim l’equivalent a 6.000 camions carregats de menjar i medicaments a Jordània i Egipte”, ha exposat Lazzarini.
Més de 100 ONG demanen “mesures decisives”
Més d’un centenar d’organitzacions no governamentals van fer públic aquest dimecres un comunicat conjunt en què exigeixen als governs d’arreu del món que “prenguin mesures decisives” davant la situació límit que viu Gaza. Entre aquestes accions, reclamen “un alto el foc immediat i permanent”. Les ONG denuncien que “mentre el setge del govern israelià aclapara la població de l’enclavament, els treballadors humanitaris s’uneixen a les mateixes files per rebre aliments, arriscant-se a ser afusellats només per alimentar les seves famílies”. A més, avisen que, amb els subministraments completament esgotats, moltes organitzacions humanitàries constaten com els seus propis membres es troben també al límit, tant pel que fa a l’accés als béns bàsics com per la seguretat en el desenvolupament de les seves tasques.