Irlanda del Nord i Escòcia pressionen Londres amb sengles referèndums d'unificació i independència quan el nou primer ministre britànic, el laborista Andy Burnham, fa tan sols poc més d'un mes que és en el càrrec. Burnham ha visitat Belfast aquest dijous i s'ha trobat el debat reobert i present en l'agenda social i mediàtica després d'un nou embat del Sinn Féin. A Escòcia, on recentment s'ha aprovat un projecte de llei per a un nou referèndum d'independència, el ministre principal John Swinney ha demanat al govern britànic el permís i les competències per poder celebrar la votació.
La ministra principal nord-irlandesa, Michelle O'Neill, del Sinn Féin, no ha esmentat l'assumpte de la reunificació durant la visita de Burnham, però el primer ministre ha estat preguntat per la qüestió en la seva atenció als mitjans. El debat està molt viu després que el partit irlandès favorable a la reunificació, del qual O'Neill és dirigent, hagi demanat a Londres que iniciï els preparatius per celebrar consultes tant a Irlanda del Nord com a la República d'Irlanda. Aquest és el procediment que preveu l'acord de pau del Divendres Sant, el text que va posar fi el 1998 a dècades de violència.
En ser preguntat al respecte a Belfast, abans de reunir-se amb els principals partits nord-irlandesos, Burnham ha sortit al pas com ha pogut. El primer ministre ha asseverat que és a Irlanda del Nord "per escoltar" i amb un enfocament "col·laboratiu", però ha indicat que aquesta qüestió no és a l'agenda del dia. El premier ha centrat la visita en els reptes de la regió pel cost de la vida i pels serveis públics. El Govern de Belfast, del qual formen part el nacionalista Sinn Féin i el probritànic Partit Democràtic Unionista, encara no ha presentat uns pressupostos i totes dues parts es mantenen enfrontades amb agendes molt diferents. Michelle O'Neill ha assenyalat que Irlanda del Nord no rep prou fons de Londres i ha instat Burnham a canviar el sistema de finançament perquè sigui "suficient".
De totes maneres, el primer ministre britànic ha refredat la possibilitat del referèndum de reunificació i ha instat a centrar-se en els reptes "que tenim just davant de nosaltres aquí i ara". Burnham ha advocat per abordar les qüestions "evidents" i per "buscar les solucions que la població necessita". "Crec que, deu anys després del referèndum del Brexit, hem tingut massa divisió, massa discussions i hem mirat massa al passat. Hem de solucionar els problemes que tenim just davant, aquí i ara", ha valorat. El líder laborista ha afegit que el seu objectiu és "unir la gent" després de les divisions creades, segons ell, pel referèndum del Brexit fa una dècada i la consulta sobre la independència d'Escòcia el 2014. "Hem comprovat que les divisions que sorgeixen d'aquestes situacions triguen molt de temps a cicatritzar, i això fa que retrocedim i que no puguem centrar-nos en el que tenim just davant de nosaltres aquí i ara", ha argumentat Burnham als mitjans.
Escòcia demana tornar a votar després del Brexit i Burnham tanca la porta
L'altre front el té a Escòcia. El govern escocès ha publicat el seu projecte de llei per a un nou referèndum d'independència, en el qual es detallen la pregunta proposada i qui tindrien dret a votar. Malgrat que el 2014 va vèncer l'opció de quedar-se al Regne Unit —amb un 55% del vot, enfront del 45% per la independència—, la qüestió porta en l'agenda política des del Brexit, ja que molts escocesos creuen que les circumstàncies han canviat respecte a llavors. Cal recordar que una majoria d'escocesos, el 62%, va votar per quedar-se a la Unió Europea —també va guanyar l'opció europeista a Irlanda del Nord.
El ministre principal i líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP), John Swinney, ha instat el govern del Regne Unit a "respectar la veu del poble i del parlament escocesos" i transferir les competències per poder celebrar la votació. La pregunta de la consulta seria: "Hauria Escòcia de ser un país independent?", a la qual l'elector respondria marcant "Sí" o "No" amb una "X": Amb tot, la consulta requereix el permís de Londres, com va establir en el seu moment el Tribunal Suprem. Swinney ha defensat que el món ha canviat molt des del 2014 i que Escòcia està "preparada" per tornar a votar el seu futur polític.
El govern britànic, però, no està receptiu i ha tancat la porta. Burhanm va deixar "clar" a Swinney que un altre referèndum sobre la independència està "descartat", segons ha declarat un portaveu. "Això desviaria la nostra atenció del creixement econòmic i de l'ajuda a les famílies amb el cost de la vida. Seguirem treballant amb el govern escocès i altres socis per construir un país més just per a tots", apunta Londres. Aquest juliol es van reunir tots dos i el premier britànic li va comunicar al dirigent escocès que un segon referèndum està "fora de lloc". Burnham sí que es va mostrar favorable a abordar una "descentralització que millori la vida de les persones" a Escòcia.