L’Iran està a un pas de trencar oficialment la seva col·laboració amb l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), després que el Consell de Guardians del país hagi aprovat aquest dijous un pla que preveu la suspensió de tota cooperació amb l’organisme. Ara, només resta la signatura del president Masoud Pezeshkian per fer-lo efectiu.
La decisió, que marca un gir significatiu en la política nuclear iraniana, arriba en un context de forta tensió internacional. El pla, avalat dimecres pel Parlament iranià, contempla l’expulsió immediata dels inspectors de l’OIEA del país, així com la prohibició de compartir qualsevol informació o informes tècnics sobre el programa nuclear de la República Islàmica.
Com funciona la legislació iraniana?
Segons la legislació iraniana, l’aprovació del Consell de Guardians —format per dotze membres, sis religiosos designats pel líder suprem, Ali Khamenei, i sis juristes escollits pel Parlament— és un pas imprescindible perquè una llei entri en vigor. Ara, només falta la ratificació per part del president, que es considera un tràmit final.
El pla estableix que la col·laboració amb l’OIEA podria reprendre’s només si es garanteix la seguretat de les instal·lacions nuclears i dels científics iranians, almenys onze dels quals han estat assassinats en atacs que Teheran atribueix a Israel. També es demana que es permeti a l’Iran continuar amb l’enriquiment d’urani sense interferències.
Aquesta mesura es produeix en resposta als atacs aeris dels Estats Units del passat diumenge contra instal·lacions nuclears a l’Iran, que el règim iranià considera una greu violació del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides. La pròpia Organització de l’Energia Atòmica d’Iran (OEAI) ha afirmat que aquests atacs contravenen el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), i ha remarcat que no impediran que el país continuï desenvolupant el seu programa nuclear amb finalitats, segons diu, pacífiques.
L'Iran desafia a la comunitat internacional
El text aprovat pel Parlament subratlla que "l'Iran es reserva totes les opcions per defensar la seva sobirania, els seus interessos i el seu poble". Amb aquesta postura, Teheran envia un missatge clar de desafiament a la comunitat internacional, tot i que manté formalment la seva oposició a la creació d’armes nuclears.
L’Iran va adherir-se al TNP l’any 1970 i, des d’aleshores, ha estat sotmès a inspeccions per garantir l’ús civil del seu programa atòmic. Tot i això, la desconfiança ha anat creixent, especialment després que s’anunciés que el país acumula més de 400 quilos d’urani enriquit al 60 %, molt a prop del llindar necessari per a un ús militar.
El passat 16 de juny, el portaveu del Ministeri d’Exteriors, Ismail Baghaei, ja va advertir que l’Iran estava preparant un projecte de llei per abandonar completament el TNP, després d’un nou atac atribuït a Israel. Tot i això, va reiterar que Teheran continua oposat al desenvolupament d’armes nuclears.
Amb l’aprovació del pla per trencar la col·laboració amb l’OIEA, l’Iran augmenta la pressió diplomàtica i eleva el risc d’una nova escalada en la crisi nuclear, que podria tenir conseqüències importants per a l’estabilitat regional i per al futur dels acords internacionals sobre no proliferació.