L’Iran es prepara per acomiadar el seu líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, mort dissabte en els atacs llançats pels Estats Units i Israel contra diversos punts del país. El Consell de Coordinació del Desenvolupament Islàmic de Teheran ha anunciat que la mesquita Imam Khomeini Mosalla obrirà les portes aquest dimecres a les 22.00 hores (hora local) per iniciar una cerimònia multitudinària de comiat que s’allargarà durant tres nits consecutives.
El responsable del consell a la província de Teheran, Hojjatoleslam Seyed Mohsen Mahmoudi, ha assegurat que el país viu dies de dol intens i que en les darreres nits ja s’han vist grans concentracions arreu del territori, especialment a la capital. Segons les autoritats, s’esperen milions d’assistents a la Mosalla per retre homenatge a qui han qualificat d'"una figura del segle".
Mahmoudi ha fet una crida a tots els sectors de la societat —homes i dones, joves i grans, treballadors, estudiants, acadèmics i religiosos— perquè participin massivament en els actes i mostrin unitat nacional, fidelitat als ideals de la Revolució Islàmica i fermesa davant els “enemics externs”. Segons el dirigent religiós, la resposta popular pot convertir-se en “una nova pàgina daurada” en la història de la lleialtat del poble iranià.
Dol oficial de 40 dies: què implica?
Paral·lelament, l’Iran ha iniciat un període de 40 dies de dol oficial, tal com marca la tradició xiïta per a figures de gran rellevància religiosa i política. El president Masoud Pezeshkian ha condemnat la mort de Khamenei com “un gran crim” i ha decretat set dies addicionals de festius públics, a més del període de dol prolongat.
La mort del líder suprem s’ha produït en plena escalada bèl·lica. Les autoritats iranianes han qualificat els bombardejos nord-americans i israelians d’“acte d’agressió” i han subratllat que es van produir mentre Teheran mantenia negociacions amb Washington per reforçar la transparència sobre el caràcter pacífic del seu programa nuclear.
Els atacs també haurien causat la mort d’alts responsables de seguretat, així com de familiars directes de Khamenei, entre ells una filla, un gendre i un net, segons mitjans estatals. Es tracta d’un dels cops més durs per al lideratge iranià des de la Revolució Islàmica de 1979.
Celebracions contingudes i mostres de dol
Mentrestant, les reaccions han estat diverses dins i fora del país. A Teheran, milers de persones han sortit als carrers per expressar dol i indignació. També s’han registrat protestes a ciutats com Shiraz, Yasuj i Lorestan. Imatges difoses pels mitjans oficials mostren fidels plorant al santuari de l’Imam Reza, a Mashhad.
A l’Iraq, el govern ha decretat tres dies de dol i s’han produït manifestacions a Bagdad, inclosa la Zona Verda, mentre que a Karachi, al Pakistan, hi ha hagut protestes davant el consolat dels Estats Units. No obstant això, també s’han reportat celebracions puntuals en algunes ciutats iranianes, segons testimonis recollits per agències internacionals.
De manera provisional, un consell format pel president, el cap del poder judicial i un jurista del Consell dels Guardians assumirà les funcions de lideratge fins a l’elecció d’un nou líder suprem. Khamenei ocupava el càrrec des del 1989, quan va succeir l’aiatol·là Ruhollah Khomeini, fundador de la República Islàmica. Durant gairebé quatre dècades, va consolidar l’estructura militar i paramilitar del país i va ampliar la influència regional de l’Iran. El país afronta ara un període d’incertesa política enmig d’un conflicte obert que manté els bombardejos actius i la tensió internacional en màxims.