El govern indi va desencadenar aquest dilluns una tempesta política en retirar al Caixmir indi el seu estatus especial amb l'impuls d'una llei que divideix la regió en "dos territoris de la unió", el que comporta la fi de les seves principals competències i atorga més control a Nova Delhi.
La Cambra Alta o Rajya Sabha va aprovar aquest dilluns la Llei de Reorganització de Jammu i el Caixmir per 125 vots a favor, 61 en contra i una abstenció, i aquest dimarts la Cambra Baixa o Lok Sabha haurà de fer el mateix, un mer tràmit perquè el partit BJP, ja té la majoria amb el 56 % del total.
"És un fet consumat", havia afirmat a Efe abans de la votació una font governamental, que va demanar l'anonimat, atesa la majoria de suports a les dues Cambres.
Amb aquesta aprovació i el conseqüent control de Nova Delhi, perd el seu efecte l'article 370 de la Constitució índia, que atorgava un estatus especial a Jammu i el Caixmir, com la seva pròpia Carta Magna que brinda drets especials als seus ciutadans, els únics que podien per exemple adquirir propietats a la regió.
El partit nacionalista hindú BJP, en el manifest electoral previ a la seva rotunda victòria en els comicis generals de maig, havia promès la derogació de l'article 370 que afecta aquesta regió de majoria musulmana, un moviment vist per molts com a part de la seva política de l'Hindutva, que busca una Índia per als hindús, amb les minories supeditades a ells.
Jammu –de majoria hindú– i el Caixmir –de majoria musulmana– passa ara a ser "territori de la unió" i s'escindeix de la regió la zona de Ladakh –de majoria budista–, que es converteix en un altre "territori de la unió".
La llei va ser presentada a la Cambra Alta pel ministre d'Interior, Amit Shah, entre crits de l'oposició, i després va tenir lloc un debat que es va prolongar durant vuit hores i va acabar amb el "sí" majoritari.
La possibilitat que el govern del partit nacionalista hindú BJP fes aquest pas ja es temia des de divendres, quan de manera inesperada i sense precedents les autoritats índies van cancel·lar al Caixmir una important peregrinació hindú a una cova a l'Himàlaia i van demanar l'evacuació de tots els turistes.
Augment de la tensió
Diumenge el 99% dels 29.000 turistes i pelegrins que hi havia abans de l'avís havien abandonat el Caixmir, mentre les autoritats desplegaven 25.000 tropes a la regió, una de les més militaritzades del món i que es disputen l'Índia i el Pakistan.
La població es va llançar llavors a gasolineres, botigues de queviures i caixers automàtics davant d'un possible augment de la tensió.
Diumenge, alguns dels principals líders opositors de la regió, com Omar Abdullah, Sajad Lone o Mehbooba Mufti, van ser posats sota arrest domiciliari, mentre es van tallar les comunicacions per complet i es va imposar l'article 144 del Codi Penal, que prohibeix les reunions de més de quatre persones.
Les imatges via satèl·lit difoses per alguns canals locals mostraven aquesta setmana carrers deserts, a excepció de la presència de soldats desplegats cada pocs metres entre barricades.
"L'abolició de l'article 370 no només deixa l'adhesió (de la regió a l'Índia) nul·la i sense valor, sinó que també redueix a l'Índia a una força d'ocupació a Jammu i el Caixmir", va sentenciar en el seu compte de Twitter Mufti, després de conèixer l'anunci.
Dues guerres per una regió
L'estatus especial del Caixmir es remunta a 1947, quan després de la divisió de l'Índia britànica en dos estats, Pakistan i l'Índia, el maharajà que regia el Caixmir va decidir que aquest territori de majoria musulmana passés a formar part de Nova Delhi amb la condició que mantingués per a la regió competències especials.
Des d'aleshores l'Índia i el Pakistan, que reclama el territori, han lliurat dues guerres per una regió que a més és escenari des dels anys 90 d'un moviment insurgent de caire separatistes.
El Govern pakistanès ha qualificat avui la decisió com una mesura contrària a les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU respecte a l'estatus del Caixmir com regió en disputa i va assegurar que exercirà totes les opcions possibles per revertir-la.
El primer ministre pakistanès, Imran Khan, va començar el que la seva oficina va qualificar com una ofensiva diplomàtica amb trucades a líders com el president turc, Recep Tayyip Erdogan, o el malai Mahathir bin Mohamed per denunciar les "accions il·legals índies" que tindran "serioses implicacions per a la pau i la seguretat".