Un nou estudi revela que la petjada de carboni dels primers 15 mesos de la guerra d'Israel a Gaza superarà les emissions anuals de gasos d'efecte hivernacle de més de 100 països. Segons la recerca, compartida exclusivament amb The Guardian, el cost climàtic a llarg termini per la destrucció, neteja i reconstrucció de Gaza podria arribar als 31 milions de tones de CO₂ equivalent (tCO₂e), més que les emissions combinades del 2023 de Costa Rica i Estònia. Malgrat això, no hi ha cap obligació perquè els estats informin les seves emissions militars a l'organisme climàtic de l'ONU.
➕ “No ho puc defensar més”: un exprimer ministre israelià carrega contra Netanyahu i la guerra a Gaza
➕ Hamàs demana al món sortir al carrer perquè Israel aturi el genocidi a Gaza
La desproporció en la capacitat militar entre Israel i Hamàs queda palesa en les dades: només el 0,2% de les emissions directes del conflicte provenen dels coets i combustible de Hamàs (uns 3.000 tCO₂e), mentre que el 50% prové de l’ús d’armes i vehicles per part de les Forces de Defensa d’Israel (IDF). L’estudi també destaca que gairebé el 30% de les emissions van ser generades per l’enviament de 50.000 tones d’armes i equip militar dels EUA a Israel, principalment via avió i vaixell.
Els autors de l’estudi, investigadors del Regne Unit i dels Estats Units, argumenten que la guerra ha contribuït significativament a l’emergència climàtica global, i que el cost ecològic de les accions militars s’ha d’incloure en els càlculs internacionals sobre el canvi climàtic. L’estudi forma part d’un moviment creixent que busca responsabilitzar governs i empreses pels danys ambientals derivats de guerres i ocupacions, incloent-hi la destrucció de terres, fonts d’aliments i aigua, i els efectes de la reconstrucció posterior.
Impacte climàtic de la destrucció de Gaza
En total, es calcula que l’impacte climàtic de la destrucció militar israeliana a Gaza, així com de les accions militars amb altres països com el Iemen, l'Iran i el Líban, equival a carregar 2.600 milions de telèfons intel·ligents o fer funcionar 84 centrals elèctriques de gas durant un any. Només la reconstrucció de Gaza —després que Israel reduís bona part del territori a 60 milions de tones de runa tòxica— generarà unes 29,4 milions de tones de CO₂, una xifra comparable a les emissions anuals de l'Afganistan.
A més, es calcula que 1,89 milions de tCO₂e s'han generat des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023 fins a l’alto el foc temporal del gener del 2025, i més del 99% d’aquestes emissions són atribuïbles a Israel. El 20% addicional correspon a l’ús d’avions, tancs i la fabricació d’armament. Els generadors dièsel, que ara són la principal font d’electricitat a Gaza després de la destrucció de les infraestructures solars, han emès unes 130.000 tones de gasos contaminants (7% del total del conflicte).
Repercussions regionals amb intercanvis militars
El conflicte ha tingut repercussions regionals, amb intercanvis militars que també han generat emissions significatives. Els atacs entre Israel i els Houthis del Iemen, per exemple, van generar 55 tCO₂e pels Houthis i 50 vegades més per part d’Israel. Les accions entre Israel i l'Iran van generar més de 5.000 tCO₂e i, al Líban, el 90% de les emissions del conflicte són atribuïbles als bombardejos israelians.
➕ Israel hi torna: demana l'evacuació forçosa de tot el sud de Gaza
Els investigadors alerten que la guerra no només ha provocat una catàstrofe humanitària, sinó que també agreuja la crisi climàtica global. Els conflictes militars contribueixen massivament a les emissions globals, però actualment no es comptabilitzen adequadament. Aquest buit d'informació impedeix una responsabilitat real i afavoreix la impunitat ambiental dels estats.
Segons Hadeel Ikhmais, de l’Autoritat Palestina de Qualitat Ambiental, la guerra no només mata persones, sinó que també contamina l’aire, l’aigua i el sòl, destrueix infraestructures i bloqueja qualsevol esforç d’adaptació climàtica. Sense una comptabilització completa, diu, es perpetua un forat negre de responsabilitat mediambiental.