Entre tots els fets sense precedents que l'actual guerra entre Israel i Hamàs està provocant, destaca la sorpresa que els rebels houthis, aliats del règim iranià i que controlen gran part del Iemen, van atacar aquesta setmana Israel des d'una distància de 2.000 quilòmetres. Ho van fer amb cinc míssils balístics i trenta drons d'atac. Quatre dels míssils van ser interceptats per la Marina dels EUA, i el cinquè, ni més ni menys, que per l'Aràbia Saudita. És la primera vegada en la història que un país àrab participa de forma activa en la defensa d'Israel. Això evidencia el canvi que la regió ha viscut i viu, malgrat les declaracions saudites de suport al poble palestí i del refredament de les negociacions de normalització amb Israel.
Els països rics del Golf esperaven que aquest fos un any d'alleujament de les tensions a l'Orient Mitjà, a fi de poder avançar en els seus ambiciosos plans de diversificació i creixement de les seves economies. No obstant això, el conflicte palestino-israelià ha tornat a esclatar-los a tots a la cara. Les reaccions d'aquests països descriuen una tendència que pot ajudar a vaticinar com es desenvoluparà tant el que resta de l'actual contesa com el que passarà l'endemà.
Tant l'Aràbia Saudita com els Emirats Àrabs Units volen debilitar Hamàs i evitar un conflicte directe amb l'Iran, la seva gran Nèmesi. Qatar, per la seva part, que dona suport a Hamàs financerament i dona empara als seus líders polítics, vol mantenir-se rellevant i no tacar-se amb la imatge tan negativa que l'organització terrorista ha mostrat al món. El seu interès en aquest moment és complir un rol constructiu, tant en relació amb els ostatges israelians com a la situació humanitària a Gaza. Ahir, el conseller de Seguretat Nacional israelià, Tzahi Hanegbi, va sorprendre tothom en publicar a X (abans Twitter) un agraïment a Qatar pel seu rol positiu en la crisi dels ostatges. En el rerefons, Qatar té un dilema entre la seva qualitat de patrocinador de Hamàs i alhora aliat dels EUA, tenint al seu territori la base més gran nord-americana a tot el Golf.
Què tenen en comú Israel i Qatar
En un dels meus últims viatges a la capital, Doha, un dels homes forts de Qatar em va convidar a casa seva i em va dir: "Israel i nosaltres tenim alguna cosa en comú: som països petits envoltats d'enemics, i per això hem de ser tan cauts". En aquest sentit, el país que fins fa uns mesos era notícia per haver organitzat el Mundial de Futbol, ara és vist com a vulnerable. Els seus vincles amb l'organització palestina Hamàs li han causat vergonya i nerviosisme. D'aquí la funció que fa com a mediador entre aquella i Occident. El país regit per la família Al Thani intenta demostrar que encara pot ser un aliat útil per als Estats Units, ajudant a alliberar alguns dels segrestats, però al petit principat també hi ha signes de negació i pànic. Segons un informe de The Economist, el 14 d'octubre un funcionari local va trucar a una periodista i va afirmar que Ismail Haniyeh, líder polític de Hamàs, era a Turquia i no a Doha. Hores més tard, el ministre d'Afers Exteriors iranià es va reunir davant de les càmeres amb Haniyeh, a l'hotel Four Seasons de Doha (la xarxa Four Seasons va desmentir allotjar el líder terrorista). Quan acabi la guerra, Qatar pot trobar-se sota una forta pressió nord-americana perquè trenqui els seus vincles amb les organitzacions musulmanes extremistes.
Els Emirats Àrabs Units, que el 2020 van ser els primers a normalitzar les seves relacions amb Israel en el marc dels històrics Acords d'Abraham, van adoptar una posició diferent. El dia de la massacre perpetrada per Hamàs van publicar un missatge de simpatia cap a Israel i els seus líders van trucar moltes vegades als seus col·legues a Jerusalem. A Abu Dhabi i Dubai consideren un perill l'islam polític promogut per Hamàs i l'Iran, i en converses privades, les seves crítiques a Hamàs són molt dures. Els vincles entre els Emirats i Israel són forts. La condemna a Israel per part del govern d'Abu Dhabi arran de l'atac a l'hospital Al-Ahli a Gaza, va ser feta principalment per a les càmeres de TV. Posteriorment es va comprovar que havia estat un coet fallit de la Gihad Islàmica, tal com va passar més de 500 vegades en les últimes dues setmanes.
L'Aràbia Saudita demana un alto el foc immediat
L'Aràbia Saudita va intentar seguir un camí similar al d'Emirats pel que fa a les condemnes contra Israel i la petició d'un alto al foc immediat. Però no hi ha dubte que la "baixa intensitat" de les crítiques saudites demostra un canvi cardinal en la seva posició. Cal recordar que en un passat no molt llunyà aquestes crítiques de Riad cap a Israel en el marc de les diferents escalades de violència incloïen també una crida oberta a la lluita contra l'estat jueu, una cosa inexistent en la guerra actual.
El 17 d'octubre, el príncep Turki al Faisal, excap de la intel·ligència saudita durant més de 20 anys i membre de la casa reial, va dir que no perdona Hamàs per haver comès la massacre del 7-O, i que no perdona Israel per haver acceptat durant 10 anys introduir a Gaza diners qatarians que van acabar enfortint el règim de Hamàs a l'enclavament palestí. Fins i tot la televisió saudita va entrevistar de manera implacable Khaled Mashal, un dels líders polítics de Hamàs, donant-li a entendre que estaven sols en aquesta contesa i comparant-los amb el Daesh-Estat Islàmic. Novament, totes aquestes coses serien impossibles en el passat. El dia 24 d'octubre, Biden i el príncep hereu, Mohamed bin Salman, van parlar sobre la represa dels contactes de normalització entre Israel i l'Aràbia Saudita, una vegada acabada la crisi.
L'enfrontament entre Israel i Hamàs és l'epicentre d'un terratrèmol que té una ona expansiva a milers de quilòmetres de la franja palestina i del sud d'Israel. El nou Pròxim Orient que el president Joe Biden intenta dibuixar serà resultat directe del que passi en l'actual conflicte entre Israel i Hamàs, iniciat després de la massacre de 7 d'octubre. La data triada va ser un intent in extremis de l'Iran i dels seus pròxims d'impedir la pau entre Riad i Jerusalem.