La invasió terrestre de Gaza per part de les Forces de Defensa a Israel (FDI) ha passat de ser una possibilitat a donar-se per fet a mesura que han avançat els dies des de l'atac de Hamàs. Després de bombardejos sistèmics sobre la franja de Gaza durant els darrers 18 dies, semblaria que l'entrada de soldats israelians hauria de ser imminent, tanmateix, la decisió fa dies que sembla posposar-se. Per què? Benjamí Netanyahu, el primer ministre d'Israel, es troba en un atzucac: l'exercit pressiona per iniciar la invasió, mentre els Estats Units (EUA) recomana posposar tota l'operació.
🔴 Guerra entre Israel i Hamàs, DIRECTE | Última hora del conflicte, atacs i l'ajuda humanitària a Gaza
Amb aquest impàs d'espera, el malestar de l'exèrcit amb el govern augmenta, segons diverses filtracions. Tanmateix, les discrepàncies i les tensions no es limiten a les files de les forces armades, dins de l'Executiu també. Alguns mitjans locals han informat de les tensions entre el ministre de Defensa, Yoav Gallant, i el cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), tinent general Herzi Halevi, amb el primer ministre israelià. Els dos primer pressionen perquè s'ordeni ja l'operació sobre Gaza, tanmateix, l'última paraula està a les mans de Netanyahu.
Els Estats Units recomanen endarrerir la invasió
Si, per una banda, l'exèrcit urgeix a desplegar l'ofensiva terrestre sobre Gaza, per altra els EUA, principals aliats d'Israel, fan una crida a la calma. Des de la Casa Blanca es recomana Israel que endarrereixi la invasió de Gaza, segons informa The New York Times. L'administració Biden va suggerir que es necessita més temps per a les negociacions d'ostatges, el lliurament d'ajuda als palestins i els plans per evitar més morts de civils.
A més, des del govern estatunidenc es pretén evitar una escalada del conflicte a la regió, per això aposten per certa contingència. Tanmateix, funcionaris estatunidencs van afirmar a The New York Times que apunten que els cal més temps preparar-se per als atacs als interessos dels Estats Units a la regió per part de grups recolzats per l'Iran, que segons els funcionaris és probable que s'intensifiquin un cop Israel traslladi les seves forces completament a Gaza.
Les dues opcions que es despleguen davant de Netanyahu tenen un final comú, una operació a gran escala sobre la franja de Gaza. Tanmateix, si és abans o després, pot canviar l'equilibri dins de la política israeliana, ja que les divisions s'agreugen a mesura que passen els dies.
Sense suport ciutadà
En aquestes circumstàncies, la confiança dels ciutadans israelians al seu govern se situa al nivell més baix dels últims 20 anys, segons s'indica en una enquesta. Després dels successos del 7 d'octubre, només un 20,5% dels enquestats indica que continua confiant en el govern de Netanyahu, per gestionar la crisi actual.
Pel que fa a la possibilitat que el Govern israelià negociï amb Hamàs per aconseguir l'alliberament dels ostatges, un 17,5% dels enquestats considera que s'ha de negociar ja, encara que suposi aturar els combats. Un 32% sosté que s'ha de negociar fins i tot si s'està combatent, davant d'un 14% que considera que només es pot negociar al final de la guerra i un 23,5% que opina que no s'ha de negociar en cap cas.