ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
El 2 de març, quan encara no s'havia complert una setmana de la invasió russa d'Ucraïna, Vladímir Putin va rebre un cop molt dur i que no s'esperava. La Xina de Xi Jinping va fer evident el seu distanciament amb Rússia i va optar per solidaritzar-se amb la situació en què es troba Ucraïna, que des de llavors no ha millorat sinó el contrari: l'exèrcit rus continua bombardejant ciutats i corredors humanitaris mentre avança cap a l'oest, en direcció Polònia. Ahir per exemple van atacar zones a només 25 quilòmetres de la frontera amb la Unió Europea, motiu pel qual des dels Estats Units recorden que si Rússia ataca un territori de l'OTAN aquest conflicte s'acabarà convertint en la Tercera Guerra Mundial, en paraules del seu president, Joe Biden. Ara, quan l'atac a Kíiv sembla imminent, des de Washington adverteixen que davant el fracàs de la invasió, que no està avançant tan ràpid com Putin esperava, el govern rus ha demanat armes a la Xina, sense concretar quina mena de material ha requerit ni en quines condicions. Segons fonts de l'Administració dels Estats Units a mitjans nord-americans, el primer requeriment es va produir el mateix dia de la invasió, el 24 de febrer. 

A banda d'aquesta ajuda militar, que podria incloure drons, Rússia també ha sol·licitat assistència econòmica per continuar la invasió d'Ucraïna i alhora pal·liar els efectes de les sancions econòmiques dels països occidentals. Si la Xina acabés acceptant aquesta demanda, això suposaria un canvi radical en el panorama geopolític internacional que ha sorgit d'aquesta guerra. Al New York Times, entre altres mitjans, funcionaris de l'Administració asseguren que Xi Jinping ja hauria pogut respondre a les peticions de Putin, remarcant que si finalment accedeixen a assistir-los la "situació de les forces" sobre el terreny podria canviar i la Xina es convertiria en un contrapès a les dures sancions imposades a l'economia russa. 

Controlar la situació 

Amb tot, en un comunicat el portaveu de l'ambaixada xinesa a Washington, Li Pengyu, ha dit que "no havia sentit res" sobre aquest tema i s'ha mostrat preocupat per la situació a Ucraïna. En aquest sentit i seguint la línia del que ja va dir el seu president a principis de març, ha confirmat que la Xina continuarà enviant ajuda humanitaria a aquest país, com estan fent la majoria de països. "La prioritat ara és evitar que la situació es tensi o es descontroli. La Xina pot exercir la màxima moderació i prevenir una crisi humanitària massiva", ha apuntat Li Pengyu. 

Hores més tard, en roda de premsa, el portaveu xinès d'Exteriores, Zhao Lijian ha volgut desmentir aquestes informacions: "És completament fals, pura desinformació. La Xina ha exposat la seva posició sobre la crisi a Ucraïna de forma clara i consistent. Juguem un paper constructiu i avaluem la situació de manera imparcial i independent. Denigrar la nostra posició és inacceptable". 

Els funcionaris nord-americans, inclosa la secretaria de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki, han criticat un cop més la resposta de Pequín a la invasió de Rússia, ja que tot i que aquesta manté un to neutral, la cobertura dels mitjans xinesos inclou campanyes de desinformació russes que classifiquen la invasió d'Ucraïna d'"operació militar especial". 

Reunió EUA - Xina 

Per altra banda, representants de Seguretat i d'Afers Exteriors dels Governs dels Estats Units i de la Xina es reuneixen aquest dilluns a Roma per analitzar l'impacte de la invasió russa a Ucraïna sobre la seguretat a Europa i a tot el món, segons ha informat en les últimes hores la Casa Blanca. La delegació dels EUA estarà encapçalada per l'assessor de seguretat nacional del Govern, Jake Sullivan, i la de la Xina pel director de l'Oficina de la Comissió d'Afers Exteriors, Yang Jiechi.

En aquest sentit, Sullivan ha explicat en les últimes hores que han informat "directament a Pequín, en privat, que hi haurà conseqüències en el cas que ajudin Rússia en els seus esforços per evadir les sancions a gran escala o els donin suport per contrarestar-les". Anant més enllà, ha assegurat que "no permetran" que aquest pla de Putin tiri endavant, ni tampoc que cap altre país del món "doni a Rússia un salvavides davant les sancions econòmiques". Amb tot, Sullivan ha evitat referir-se a aquesta petició d'armes. 

Tercera Guerra Mundial? 

En els últims dies s'ha intensificat encara més la idea que el conflicte a Ucraïna per la invasió russa es pot acabar convertint en la Tercera Guerra Mundial si s'ataca territori de l'OTAN. Biden ho ha reiterat, detallant que l'OTAN no intervindria en el conflicte per evitar aquesta escalada sempre que no s'ataqui territori de l'aliança. En la mateixa línia s'ha pronunciat Charles Michel, el president del Consell d'Europa, que ha advertit en una entrevista a El País que "si l'OTAN entra en el conflicte de Rússia contra Ucraïna, caurem en la Tercera Guerra Mundial". Mentrestant, l'exèrcit rus espera per atacar Kíiv, tot i que s'ha trobat amb més problemes del que s'esperava, i avança cap a l'oest, una zona del país que fins ara es considerava segura, atacant una base militar a 25 quilòmetres de Polònia, on han arribat més de la meitat dels 2,7 milions dels refugiats que han hagut de marxar d'Ucraïna.