El dia que la guerra a Ucraïna et dona la portada feta

Aquest dijous, si fas un diari com els que aquí es comenten (o critiquen, o repassen, o digue-li B), la portada la tenies feta. És el bombardeig i destrucció d’un hospital materno-infantil per l’exèrcit de Vladímir Putin a la ciutat litoral de Mariupol, al sud d’Ucraïna. Així ho han entés sis dels vuit diaris que apareixen en aquesta columna: obren amb aquest tema i l’acompanyen amb la fotografia d’Eugeni Maloletka, de l’agència estatunidenca Associated Press, la més gran del món —i no només per nombre de periodistes que hi treballen. Tots els diaris han triat la mateixa imatge de la sèrie excepte El Mundo, que n’ha agafat una altra i l’ha editat amb més drama, acostant-la a l’ull. Especulem una mica sobre aquesta diferència en la selecció. El Mundo tria la seva perquè es veu més d’aprop l’embarassada a qui un grup d’homes evacua en un baiard precari. També perquè un dels que la carreguen mira a càmera —és a dir, a tu—, cosa que fa l’escena més tràgica i més apel·lativa. Els altres diaris publiquen l’altre fotograma, més obert, perquè permet apreciar la destrucció dels edificis de l’hospital sense perdre el drama de la dona gestant, de manera que t’ofereix una informació més completa. Penses: carai, aquest edifici amb totes les finestres esbotzades i fet una ruïna estava ple de dones, canalleta i personal sanitari. No en queda res. Amb l’altra foto, en canvi, penses: carai, pobra dona, les bombes l’han agafat a punt de parir. Gràcies a Déu que s’han salvat ella i la criatura. És el drama general i/o el drama particular.

El Periódico també la publica, petiteta, a sota. S’ha estimat més aproximar-se al drama de la invasió d’Ucraïna amb una imatge dels joves refugiats ucraïnesos que ja arriben a Barcelona. Els nens de la guerra. També toca el cor veure’ls com saluden, potser més per inèrcia i educació que amb entusiasme i alleujament. Són els nens vius, en contrast amb els bombardejats de l’hospital. La mateixa canalla. El Punt Avui i l’ABC no tenen la foto en primera pàgina. Costa d’entendre. El Punt en posa una de les obres que plaguen Barcelona. No passa res si aquesta imatge la publiques demà o passat. Les eleccions municipals són d’aquí a un any. El títol principal sí és sobre la invasió d’Ucraïna. Però amb aquesta dèria de fer-lo en una sola línia, de vegades en dues paraules, queda una cosa estranya (“Més atac que evacuació”) que el diari podia haver dit ahir o fa quatre dies. L’ABC —fa setmanes que dorm a la palla— publica una foto de lluny, més dolenta que la pudor, d’una família ucraïnesa amb el fons de l’hotel de Madrid on els han instal·lat. T’ho creuries igual si et diuen que són veïns de Chamberí o de Fuencarral. Una pena.

A més de moure a compassió, què demostren les fotos de Mariupol, dels civils devastats i de les ciutats arrasades per les bombes? Doncs mostren la desgràcia de la guerra provocada per Vladímir Putin, president de Rússia, i la mala relació que té amb la realitat, a més de la pèssima planificació militar. Mostren que després no haver aconseguit derrotar l'exèrcit ucraïnès en les primeres setmanes de guerra i de trobar una resistència forta a ciutats importants com Mariupol, Kharkiv i Kíiv, els comandants russos recorren a tàctiques de Txetxènia i Síria: aplanar ciutats amb bombardeigs aclaparadors i indiscriminats. Mostren que Putin i els seus són uns mentiders malànimes que maten civils malgrat les treves que ells mateixos anuncien per garantir-ne la fugida pels corredors humanitaris. Aquesta guerra no només mata nens. També mata la decència i la dignitat. Per això les fotografies de l’hospital arrasat de Mariupol són importants. Perquè són un crit que eixorda les consciències i el dit que assenyala i acusa als assassins. Com més se’n publiquin, i més grans, millor.