Ucraïna celebrava, dimecres, els seus 31 anys d'independència de l'antiga Unió Soviètica. La data ha coincidit també amb els sis mesos de guerra al país. Aquest dijous, però, 183 dies després que Rússia comencés la invasió del país veí, tot continua igual. Durant la celebració es van suspendre els actes perquè tant el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, com els EUA, van constatar que era força probable que el Kremlin fes alguna cosa. La previsió, de fet, era atacar infraestructura civil i governamental. En un atac rus en una estació de trens, hi ha hagut almenys 15 morts. Es contemplava un possible atac massiu perquè el Kremlin dona molta importància a les dates. No se sap, en aquest context, quant podria durar la guerra. No s'ha comentat cap alto el foc de la guerra i Zelenski ja ha advertit que Ucraïna no està per establir nous acords de Minsk, ja que els veuria com una "trampa". L'hivern podria ser clau en el desenvolupament de la guerra per veure com afecta el fred a la batalla i també els preus del combustible. Si la guerra s'allarga fins al 2023, també dependrà del suport d'Occident.  

Què passarà a Ucraïna durant els pròxims sis mesos?

Amb tot això sobre la taula, l'editor de defensa i seguretat del The Guardian, Dan Sabbagh, destaca cinc prediccions sobre la guerra. Així, constata que la guerra segurament durarà un any, però essencialment està estancada i la seva intensitat està disminuint. Malgrat les pèrdues en tots dos costats, cap dels dos vol deixar de lluitar. A més, des que van sortir proves de les massacres de Butxa i Irpin ja no hi ha hagut més negociacions entre les dues parts. 

Per altra banda, segons diu, Ucraïna no té mitjans per a un contraatac convencional efectiu, mentre que les incursions guerrilleres són una forma optimista de precipitar un col·lapse rus. A Ucraïna li agradaria poder recuperar Kherson, però fins ara no s'ha tingut prou capacitat per fer fora els russos dels territoris ocupats. El principal assessor presidencial, Mykhailo Podolyak, va exposar de fet que l'objectiu era "crear el caos dins de les forces russes". Això, podria debilitar l'eficàcia de l'invasor, però no farà que cedeixin Kherson de manera voluntària. 

El tercer punt que menciona l'editor del diari britànic és que Rússia encara vol obrir-se camí a Ucraïna, tot i que és possible que els seus esforços es concentrin en mantenir els territoris que han ocupat i annexar-se el territori d'Ucraïna. Així, el Kremlin no tindria un nou pla ofensiu que no sigui el de concentrar l'artilleria, destruir pobles, ciutats i obrir-se camí. És possible que Putin no hagi aconseguit el que esperava quan va començar la guerra, si bé és cert que ara ha aconseguit extensions de territori ucraïnès. I de fet, en aquests territoris ocupats, està pendent que s'hi celebrin referèndums d'annexió, com el que va tenir lloc a Crimea. 

En penúltim lloc, l'article menciona que l'hivern precipitarà una nova crisi de refugiats i crearà una oportunitat per a qui pugui preparar-se millor. L'hivern ocupa una posició destacada en l'estratègia de tots dos països. Ucraïna està preocupada pels problemes humanitaris perquè no hi ha calefacció de gas disponible en algunes zones, com a la província de Donetsk. Però els russos veuen l'hivern com una oportunitat. Ucraïna tem que Rússia apunti a la seva xarxa d'energia i empitjorin els problemes per la calefacció. O fins i tot, s'apagui la central nuclear de Zaporíjia.

Finalment, Occident també té un paper important en aquesta guerra. Segons l'editor de seguretat i defensa, Occident ha de decidir si vol que Ucraïna guanyi o simplement aguanti, i ha d'adaptar l'ajuda humanitària a l'enorme necessitat. Sense l'ajuda militar d'Occident, Ucraïna no hauria resistit els atacs russos. Al mateix temps, hi ha una necessitat humanitària crítica. No hi ha prou diners per a la reconstrucció i moltes cases del nord-est i nord-oest de Kíiv, continuen en ruïnes. Per altra banda, els desplaçats interns, sovint viuen en escoles o allotjaments temporals. L'article assenyala que Ucraïna té un dèficit pressupostari de 5.000 milions de dòlars (4.990,52 milions d'euros) al mes a causa de la guerra. Però es calcula que el cost de la reconstrucció serà molt més alt. 

 

 

Imatge principal: gent camina entre tancs i altres equipaments russos capturats i exposats a Kíiv / Efe