L’administració de Donald Trump ha ampliat des d’aquest dilluns la seva capacitat d’actuació a Veneçuela després de designar formalment el president Nicolás Maduro i diversos alts funcionaris del seu govern com a membres d’una organització terrorista estrangera. La decisió, que representa un dels instruments més contundents del Departament d’Estat en matèria antiterrorista, suposa un pas significatiu en l’estratègia de pressió de Washington contra el règim veneçolà i obre la porta a noves accions polítiques, econòmiques i militars.
La designació afecta el denominat Cártel de los Soles, un terme que, segons experts, no descriu una estructura criminal convencional, sinó una xarxa descentralitzada d’oficials i grups vinculats a les forces armades veneçolanes i presumptament implicats en activitats de narcotràfic. Maduro ha negat reiteradament qualsevol vinculació amb activitats il·legals, i el seu govern ha insistit que aquest suposat càrtel “no existeix” en termes operatius. Tot i això, per a Washington, el concepte engloba un entramat de corrupció, contraban i protecció institucional que permet a sectors de l’estat veneçolà participar en xarxes de tràfic de drogues.
Nou paquet de sancions
La declaració com a organització terrorista estrangera habilita el president Trump a imposar un nou paquet de sancions dirigides als actius i infraestructures del govern veneçolà. Segons experts legals, la mesura no autoritza explícitament l’ús de força letal, però sí que amplifica les eines legals i operatives disponibles per a la Casa Blanca. En paral·lel, fonts de l’administració han defensat que la designació proporciona als EUA “opcions militars ampliades” per dur a terme operacions dins del territori veneçolà, una lectura que incrementa la tensió en una regió ja sensible al desplegament militar nord-americà.
La decisió arriba en un moment d’escalada militar a la zona. Els Estats Units han desplegat més d’una dotzena de vaixells de guerra i uns 15.000 soldats com a part de l’operació “Southern Spear”, una campanya que el Pentàgon presenta com una ofensiva contra el narcotràfic. En aquest marc, la marina nord-americana ja ha dut a terme operacions que han provocat morts en atacs a embarcacions sospitoses. Aquest increment d’activitat militar s’ha produït de manera paral·lela a informes que situen diverses aeronaus militars nord-americanes —incloent-hi un caça F/A-18E, un bombarders estratègic B-52 i avions de reconeixement— operant a pocs quilòmetres de la costa veneçolana.
Segons fonts oficials citades per mitjans nord-americans, Trump ha estat informat d’un ventall ampli d’opcions que inclouen des d’atacs limitats a instal·lacions militars o governamentals fins a operacions especials puntuals. L’opció de no actuar també es manté com un escenari possible. La Casa Blanca, però, no ha respost de moment a les consultes sobre un hipotètic contacte directe entre Trump i Maduro, malgrat que el president nord-americà ha suggerit recentment que podria estar obert a conversar “en algun moment”.
Intervenció militar a Veneçuela?
Aquesta intensificació de la pressió nord-americana arriba en un context intern dividit. Segons una enquesta de CBS News/YouGov publicada diumenge, el 70% dels nord-americans s’oposen a una intervenció militar a Veneçuela, mentre que només el 30% hi està a favor. A més, un 76% dels enquestats considera que l’administració Trump no ha explicat amb claredat la seva posició sobre una possible acció militar al país llatinoamericà. Malgrat això, Washington insisteix que l’objectiu principal és frenar el tràfic de drogues i contenir els fluxos migratoris irregulars, tot i que alhora reconeix que un potencial “efecte secundari” podria ser un canvi de règim.
Les tensions també han tingut repercussions en el trànsit aeri internacional. Durant el cap de setmana, tres aerolínies estrangeres van cancel·lar vols des de Veneçuela després que l’Administració Federal d’Aviació dels EUA advertís d’una situació “potencialment perillosa” per a les aerolínies que sobrevolen el país.
La designació del govern veneçolà vinculat al Cártel de los Soles representa, en essència, un nou capítol en la confrontació diplomàtica, econòmica i militar entre Washington i Caracas, i reforça la percepció que la regió entra en un període de màxima tensió amb possibles implicacions internacionals.