Una guerra nuclear entre els Estats Units i Rússia mataria aproximadament 5.000 milions de persones. Així ho assegura un estudi elaborat per climatòlegs de la nordamericana Rutgers University i publicat a la revista Nature Food. Si es té en compte que es calcula que la població mundial ronda els 7.753 milions, s’estaria parlant del 64% de la població mundial, gairebé dos terços de les persones que actualment habiten el planeta Terra. L’estudi assegura que un conflicte bèl·lic d’aquestes dimensions generaria fam a tot el món, cosa que provocaria aquesta gran proporció de morts. Es tracta d’un estudi que s’ha centrat a analitzar com afectaria la producció agrícola global el sutge que expulsarien a l’atmosfera els focs derivats d’un conflicte atòmic.

La investigadora Lili Xia i el seu grup han estudiat sis possibles escenaris: cinc d’ells corresponen a guerres nuclears entre l'Índia i el Pakistan, mentre que el sisè és un conflicte entre Rússia i els Estats Units. Els científics han fet els seus càlculs basant-se “en la mida de l’arsenal nuclear de cada país”, detalla la universitat a través d’un comunicat. Un cop introduïdes les estimacions en un model matemàtic, els experts han calculat l’impacte que patiria la producció de cultius de blat de moro, arròs, blat i soja; així com els canvis que patirien les terres de pastura i els bancs globals de pesca.

Sota l’escenari menys perillós, una guerra restringida entre l'Índia i el Pakistan, la producció mitjana de calories alimentàries mundial decreixeria en un 7% en els cinc anys següents al conflicte. Però en el pitjor dels casos, en canvi, aquesta producció cauria fins a un 90% en un període de tres o quatre anys. El declivi en els cultius seria especialment sever en les latituds mitjanes i altes, inclòs als Estats Units i Rússia, grans exportadors d’aliments, cosa que tindria un greu impacte en països importadors d’Àfrica i Orient Mitjà.

Aquest estudi assenyala que més del 75% del planeta Terra patiria fam en el pitjor escenari. Aquest treball liderat per Xia especula amb la possibilitat que la producció agrícola destinada a animals podria servir per alimentar la població humana en un primer moment. La climatòloga va detallar que espera analitzar amb major profunditat els efectes d’una guerra nuclear en la cadena alimentària en futures feines.

La investigadora ha detallat que aquesta guerra nuclear seria tan i tan devastadora perquè “la capa d’ozó quedaria destruïda per la calor a l’estratosfera, cosa que produiria més radiació ultraviolada a la superfície”. “Hem de comprendre l’impacte d’aquest escenari en la producció d’aliments”, ha apuntat la investigadora.