Els Estats Units es preparen per ampliar la seva presència militar a Groenlàndia amb dues noves instal·lacions: una a Narsarsuaq, al sud de l’illa, i una altra a Mestersvig, a la costa est. Segons ha avançat Reuters, aquests dos emplaçaments formen part de l’acord de seguretat que Donald Trump, Dinamarca i Groenlàndia preveuen signar aquest dimarts a Nova York, coincidint amb l’Assemblea General de l’ONU. El text de l’acord, però, encara no s’ha fet públic.
Narsarsuaq: una base que ja va ser americana
El cas de Narsarsuaq té una particularitat: els Estats Units ja hi van tenir una important base militar. Segons explica Trap Greenland, un portal de referència sobre la història i el patrimoni de Groenlàndia, l’exèrcit nord-americà va construir-hi el 1941 l’aeròdrom de Bluie West One, després de l’acord de defensa entre els EUA i Dinamarca. Durant la Segona Guerra Mundial va arribar a ser la principal instal·lació militar nord-americana de Groenlàndia i va arribar a acollir unes 6.000 persones.
La seva ubicació no era casual. Narsarsuaq es troba al sud de Groenlàndia i permetia controlar una de les rutes aèries entre Amèrica del Nord i Europa. Segons l’agència danesa de patrimoni cultural, durant la Segona Guerra Mundial uns 4.000 nord-americans treballaven en el manteniment de la base i s’hi van arribar a registrar uns 10.000 aterratges d’avions.
Els nord-americans van abandonar definitivament Narsarsuaq el 1958. Un any després, segons Trap Greenland, les autoritats daneses van reobrir l’aeròdrom com a aeroport civil, que posteriorment es convertiria en un dels principals punts de connexió del sud de l’illa. El passat militar encara és visible. El Museu de Narsarsuaq, fundat el 1991, conserva fotografies i objectes de l’època de Bluie West One, que va estar operativa entre 1941 i 1958.
Ara, gairebé set dècades després de la retirada nord-americana, Washington estudia recuperar aquest emplaçament. Reuters assenyala que enginyers militars dels EUA ja han inspeccionat recentment les instal·lacions per valorar-ne el possible ús.
Mestersvig: vigilància en un dels llocs més remots
El segon emplaçament és Mestersvig, a l’est de Groenlàndia. A diferència de Narsarsuaq, no es tracta d’una antiga base nord-americana. Actualment, és un emplaçament utilitzat per la Sirius Dog Sled Patrol, una unitat de les forces especials daneses encarregada de patrullar i fer efectiva la sobirania danesa sobre les zones més remotes de l’illa. Reuters situa aquí la segona instal·lació que els EUA volen establir.
La ubicació és especialment important en un Àrtic cada vegada més disputat. Groenlàndia ocupa una posició estratègica entre Amèrica del Nord i Europa i permet vigilar les rutes i les activitats militars de la regió.
Un acord encara ple d’incògnites
L’expansió militar forma part d’un acord que arriba després de mesos de tensió entre Washington, Copenhaguen i Nuuk. Trump ha defensat reiteradament que els EUA necessiten controlar Groenlàndia per motius de seguretat i havia arribat a refusar descartar l’ús de la força per aconseguir-ho. Aquestes declaracions van provocar una crisi diplomàtica dins de l’OTAN.
Ara, l’acord busca reforçar la seguretat de Groenlàndia i de l’Àrtic. El ministre d’Exteriors danès ha afirmat que la seguretat de la regió quedarà sota el marc de l’OTAN, i no únicament en mans dels Estats Units i Dinamarca. Però encara hi ha moltes preguntes sense resposta. Reuters assenyala que el text no s’ha fet públic i que alguns detalls no es tancaran fins al moment de la firma. Tampoc queda clar si el nou acord modificarà el tractat de defensa entre els EUA i Dinamarca de 1951 o si crearà un nou marc jurídic.
Les disputes de l’Àrtic
L’interès dels Estats Units per Groenlàndia no s’explica només per la seva posició geogràfica. L’Àrtic s’ha convertit en un espai de competició entre grans potències, amb Rússia com a principal actor militar de la regió i amb una Xina cada vegada més interessada en les seves rutes, recursos i infraestructures. En una declaració publicada aquest setembre, diversos governs europeus, entre ells Dinamarca, van assenyalar precisament la creixent competició entre potències i l’augment de l’interès de la Xina com alguns dels factors que estan transformant l’entorn estratègic de l’Àrtic.
Groenlàndia ocupa una posició especialment sensible: està situada entre Amèrica del Nord i Europa i permet controlar rutes marítimes i aèries de l’Atlàntic Nord i l’Àrtic. Segons Reuters, el nou acord permetria als Estats Units augmentar la seva presència militar a l’illa i, al mateix temps, impedir que els seus adversaris hi construeixin bases pròpies. Trump també ha afirmat que les inversions considerades sensibles per part d’aquests països necessitarien l’aprovació dels EUA.
El plantejament encaixa amb una preocupació més àmplia de Washington. Reuters ha informat aquesta setmana que la Guàrdia Costanera nord-americana està vigilant l’augment de l’activitat de vaixells xinesos a l’Àrtic, mentre que Rússia continua sent una potència militar central a la zona.
Així, mentre Trump recupera Narsarsuaq —un lloc que els nord-americans van abandonar el 1958— i posa els ulls sobre Mestersvig, Groenlàndia torna a ocupar un lloc central en l’estratègia militar occidental a l’Àrtic.