L’OTAN ha posat en marxa aquest dimecres l’operació Sentinella de l’Àrtic, una missió militar dissenyada per incrementar la presència de l’Aliança Atlàntica a la regió i que ha estat fruit de les negociacions entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el secretari general de l’organització, Mark Rutte. La iniciativa arriba després de la tensió generada per les aspiracions de Washington de prendre el control de Groenlàndia, una crisi diplomàtica que ha obligat les parts a buscar una sortida que satisfaci les demandes nord-americanes sense trencar els equilibris territorials existents. El Comandament Aliat d’Operacions (ACO, per les sigles en anglès) serà qui assumirà la responsabilitat de planificar i executar tots els exercicis, activitats i operacions que l’OTAN desplegarà a l’Àrtic, amb l’objectiu declarat de consolidar la posició de l’organització i garantir que la totalitat de la regió continuï estant “segura” davant possibles amenaces externes.
El comandant Suprem Aliat de l’OTAN, Alexus Grynkewich, ha destacat en un comunicat oficial que l’operació Sentinella de l’Àrtic “subratlla el compromís de l’Aliança de salvaguardar els seus membres i mantenir l’estabilitat en una de les zones més estratègicament significatives i ambientalment exigents del món”. El general de la Força Aèria dels Estats Units ha afegit que la missió “aprofitarà la fortalesa” de l’organització atlàntica per fer front tant a l’activitat militar de Rússia com a la creixent presència econòmica de la Xina a l’Àrtic, dues dinàmiques que han alterat l’equilibri de poder a la regió en els darrers anys.
Centralització de les operacions
La nova operació, batejada com a Arctic Sentry en anglès, actuarà com a paraigua per integrar i coordinar altres missions de menor abast operatiu que diversos estats membres de l’Aliança ja duien a terme de manera independent a la zona. Entre aquestes, destaquen la maniobra noruega Cold Response i l’exercici danès Resistència Àrtica, aquest últim celebrat en plena crisi diplomàtica per Groenlàndia i amb la participació de fins a vuit països europeus. Precisament aquella exhibició de força va provocar la ira de Trump, que va amenaçar els aliats amb la imposició de nous aranzels si no acceptaven les seves condicions sobre el futur de l’illa.
Així doncs, l’operació estarà sota la direcció del Comandament Conjunt de Força de Norfolk (JFC Norfolk), amb seu al Regne Unit, el qual va ampliar la seva àrea de responsabilitat el passat mes de desembre per incloure tot l’Àrtic i el pol nord. La missió es desplegarà en coordinació amb el Comandament Aliat d’Operacions i mantindrà una estreta col·laboració amb el Comandament de Defensa Aeroespacial d’Amèrica del Nord (NORAD) i els comandaments Nord i Europeu dels Estats Units. Segons Grynkewich, la caserna general de Norfolk exercirà de “pont entre Amèrica del Nord i Europa” i serà “clau” per protegir els accessos estratègics que connecten tots dos continents a través de les rutes àrtiques.