Estar entre dues aigües no és una cosa fàcil. Algunes nacions insulars del Pacífic només han fet algunes tímides respostes contra la guerra d'Ucraïna. D'altres, s'han submergit en un silenci sepulcral, mentre intenten equilibrar aliances regionals amb Occident, la Xina i Rússia. Les paraules del president rus, Vladímir Putin, que molts han interpretat com a amenaces, no han deixat indiferents ningú. El Kremlin ha estat ambigu sobre l'ús d'armes nuclears i el Pacífic, una regió que durant molt de temps ha patit els efectes de les proves d'armes nuclears per part dels Estats Units, França i Regne Unit.

Alguns líders del Pacífic no han passat res per alt i han criticat l'assalt rus. De fet, els Estats Federats de Micronèsia han arribat fins i tot a trencar llaços diplomàtics amb Rússia l'endemà de la invasió. El president de Micronèsia, David Panuelo, ha acusat Moscou de participar en "nombrosos crims de guerra" i ha exposat que "no hi ha matisos en el comportament de Rússia: estan triant actuar com a dolents". 

A les Fiji, on l'acceptació d'armes russes donades i l'entrenament militar l'any 2016 van generar preocupació i controvèrsia, el tribunal superior va dictaminar el mes passat que el govern de Suva –capital del país–, estava en el seu dret d'impedir que un vaixell sortís del seu port. Tal com recull el The Guardian, s'està esperant la determinació d'una sol·licitud d'incautació dels Estats Units. Els EUA al·leguen que el iot és propietat d'un oligarca rus, que és objecte de sancions econòmiques dels EUA i europees.

Què passa al Pacífic?

El mateix diari recorda que deu nacions insulars del Pacífic també es troben entre els 93 països que van votar per suspendre Rússia del Consell de Drets Humans de l'ONU el mes passat. Malgrat tot, Vanuatu es va abstenir i Salomó no va votar. Quina és l'explicació? El mateix diari recull les paraules de l'investigador de l'Institut Lowy i exdiplomàtic australià Mihai Sora, i constata que aquests països han intentat desenvolupar relacions tant amb potències occidentals com amb la Xina i Rússia, intentant no semblar massa proper a cap dels dos. "Salomó i Vanuatu es destaquen com a dos països del Pacífic que han buscat activament relacions més estretes amb la Xina políticament en els últims anys". 

I és que Beijing cal recordar que s'ha abstingut en les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU que condemnen la guerra i també s'ha fet eco i ha ampliat punts de conversa amb el Kremlin. A més, ha culpat a l'OTAN pel conflicte. Salomó ha firmat recentment un pacte de seguretat amb la Xina que podria permetre que el personal de seguretat i vaixells de guerra xinesos, ingressessin al país per protegir interessos xinesos. Segons Sora, també s'ha vist a Vanuatu com un amfitrió potencial per a una base militar xinesa, tot i les negatives de les dues nacions. A més, l'investigador assenyala al The Guardian que Vanuatu ha mantingut vincles més estrets amb Rússia. Sense anar més lluny, l'any 2011, va establir breument relacions amb Abkhàzia, regió separatista de Geòrgia, alineada amb Rússia. Però, i què hi guanyen tots dos països amb aquest silenci? Segons Sora, podrien estar buscant "tenir les dues coses". És a dir, no volen enemistar-se ni contradir la Xina ni tampoc Rússia. Però, és que, al mateix temps, tampoc volen posar-se d'esquena amb Austràlia, Nova Zelanda o la resta del Pacífic. I és que la geopolítica és complicada. I fer content a tothom, també. 

 

Imatge principal: vista aèria de Salomó / Unsplash