Mentre Donald Trump sospesa la possibilitat que els Estats Units s’afegeixin a la guerra d’Israel contra l’Iran, amb una implicació directa en l’ofensiva israeliana contra objectius militars i nuclears del país persa que es prolonga des del passat divendres, s’ha posat en relleu com podria ser de decisiva aquesta participació nord-americana. I en aquest context, emergeix un armament estratègic que pot canviar decisivament aquesta guerra que té com a objectiu eliminar l’amenaça nuclear de la República Islàmica que, segons Benjamin Netanyahu, suposa un perill existencial per a l’Estat hebreu. La GBU-57, coneguda com a Massive Ordnance Penetrator (MOP), és la bomba antibúnquer convencional més poderosa de l'arsenal estatunidenc, dissenyada per destruir objectius fortament protegits i enterrats a gran profunditat, com búnquers, arsenals nuclears i centres de comandament subterranis, i és l’arma definitiva que Israel necessita per aconseguir el seu objectiu. Una bomba que és la mare de totes les bombes, i que només posseeixen els Estats Units, que no l’han exportat a cap altre país, ni tan sols a aliats tan propers com Israel.
La planta de Fordow, el gran objectiu
La GBU-57 és la bomba antibúnquer convencional més poderosa del món, capaç de destruir instal·lacions protegides a profunditats superiors a 60 metres, gràcies al seu enorme pes, carcassa reforçada i sistemes de guiat avançats. És una arma exclusiva dels Estats Units, essencial per atacar blancs subterranis que cap altra bomba convencional pot aconseguir. Aquesta potent ogiva antibúnquer, de més de 13 tones, és l’única que pot penetrar fins a les entranyes de la muntanya de roca que protegeix la planta nuclear de Fordow, soterrada a entre 100 i 500 metres de profunditat i protegida per gruixudes capes de formigó armat i sofisticats sistemes antiaeris, una capacitat que no té Israel. Per això, Netanyahu reclama a Trump la intervenció directa dels Estats Units, que li concediria aquesta eina estratègica definitiva: podria atacar i potencialment neutralitzar el nucli del programa nuclear iranià sense recórrer a armes nuclears, la qual cosa representa un salt qualitatiu en la capacitat de pressió i dissuasió militar.
Fins ara, els atacs israelians han aconseguit danyar instal·lacions superficials i estructures militars iranianes, però no han pogut afectar les instal·lacions nuclears més protegides, com Fordow, on l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica no ha detectat danys després dels bombardejos. Només la GBU-57, gràcies al seu enorme poder de penetració i precisió guiada per GPS, pot garantir la destrucció d'aquests objectius subterranis. La utilització, o l'amenaça creïble d'utilització, de la GBU-57 canvia l'equilibri estratègic: permet als Estats Units tancar la bretxa entre la guerra convencional i la nuclear, oferint una opció no nuclear per destruir objectius que abans només podien ser neutralitzats amb armes atòmiques. Això incrementa la pressió sobre l'Iran i modifica els càlculs de risc tant per a Teheran com per als seus adversaris, en posar en perill real la supervivència de la seva infraestructura nuclear clau.
Com és la GBU-57?
La GBU-57A/B, coneguda com a Massive Ordnance Penetrator (MOP), és la bomba antibúnquer convencional més poderosa de l'arsenal estatunidenc, dissenyada per destruir objectius fortament protegits i enterrats a gran profunditat, com búnquers, arsenals nuclears i centres de comandament subterranis. Utilitza una espoleta de retard programable que detecta quan la bomba ha aconseguit una cavitat o l'objectiu, detonant a l'interior del búnquer per maximitzar els danys. El guiatge GPS i làser permet atacar amb gran exactitud objectius estratègics profundament soterrats.
Únicament el bombarder furtiu B-29 Spirit pot transportar i llançar fins a dues bombes GBU-57 per missió, gràcies a la seva capacitat de càrrega, abast intercontinental i tecnologia furtiva.
Com és la planta nuclear de Fordow?
La planta nuclear iraniana de Fordow és una de les instal·lacions subterrànies més protegides i secretes del món. Està situada a prop de la ciutat de Qom, a uns 32 km al sud, i va ser construïda en una antiga base del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. La seva existència es va fer pública el 2009, després de ser descoberta per serveis d'intel·ligència occidentals. Soterrada a una profunditat d’entre 100 i 500 metres, a dins alberga una planta d'enriquiment d'urani amb centrifugadores avançades capaces de produir urani enriquit fins al 60%, acostant-se al llindar necessari per fabricar armes nuclears. Segons Israel, Fordow podria produir prou material per a diverses bombes nuclears en qüestió de poc temps si l'Iran decidís fer aquest pas.
Fordow va ser dissenyada des del principi per resistir els atacs més sofisticats, inclosos bombardejos amb bombes antibúnquer d'última generació. Fins i tot experts consideren que ni la poderosa GBU-57 estatunidenca garanteix la seva destrucció total, encara que sí que podria danyar-la greument. És el nucli més ben protegit del programa nuclear iranià i representa l'últim bastió de la seva capacitat d'enriquiment en cas de guerra total. Per a l'Iran, Fordow és una garantia de supervivència del programa nuclear; per als seus adversaris, un objectiu que pot ser definitiu, però per a Israel, del tot inabastable.