L’amenaça nuclear ha estat la principal raó per la qual Israel ha decidit llançar aquesta matinada un atac “preventiu i precís” contra l’Iran. L’operació anomenada Lleó Ascendent ha estat dirigida contra el programa nuclear iranià després que Israel arribés al convenciment que la República Islàmica disposava de prou urani enriquit per construir 15 bombes nuclears i que el perill era imminent i requeria una acció preventiva. El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit israelià, Eyal Zamir, ha qualificat l'operació com a "crucial per prevenir una amenaça existencial" i ha afirmat que Israel es troba en un "punt de no retorn", on no pot permetre's esperar més per a actuar, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu ha justificat l’atac per l’objectiu d’impedir que l'Iran aconsegueixi fabricar armes atòmiques, una cosa que, segons les seves estimacions, podria aconseguir "en menys d'un any", i ha deixat clar que l’operació “continuarà mentre sigui necessari”.  

Atacs a instal·lacions i científics nuclears

La supervivència de l’estat d’Israel està en joc, i el govern hebreu ha deixat molt clar amb aquest atac que arribarà fins on calgui per defensar-la. De moment, ha assestat un primer cop amb una gran ofensiva contra les instal·lacions nuclears, militars, bases de míssils i alts càrrecs de la República Islàmica. “Hem atacat el nucli del programa d'armament nuclear de l'Iran. Ataquem la principal instal·lació d'enriquiment de l'Iran a Natanz. Hem atacat als principals científics nuclears de l'Iran que treballaven en la bomba iraniana. També ataquem el nucli del programa de míssils balístics de l'Iran”, ha informat Netanyahu en un vídeo dirigit a la ciutadania.

Israel considera que un Iran amb armes nuclears alteraria l'equilibri estratègic d'Orient Mitjà i suposaria un perill inacceptable per a la seva supervivència nacional.  L'arsenal de míssils balístics iranians i la col·laboració de l'Iran amb grups armats regionals (com els houthis al Iemen i Hizbol·là al Líban) representen una amenaça directa i existencial per a la seva seguretat. La possibilitat que l'Iran transfereixi tecnologia nuclear o míssils a aquests grups hostils a la regió agreuja la percepció de risc. Per això, Israel afirma que no tenia més remei que atacar l’Iran i ha afegit que havia reunit informació que Teheran s’estava apropant al “punt de no retorn” en la seva recerca d’aconseguir finalment una arma nuclear. “Les armes de destrucció massiva en mans d'un règim l'objectiu declarat del qual és destruir l'Estat d'Israel representen una amenaça existencial per a nosaltres i un perill significatiu per al món sencer”, ha assegurat l'estat jueu.

El govern hebreu, destaca el diari The Times of Israel, no descarta que el conflicte es perllongui durant dies mentre prepara la ciutadania per les represàlies. El tinent general Eyal Zamir ha dit que l'exèrcit estava “mobilitzant desenes de milers de soldats i preparant-se en totes les fronteres”. “Poble d'Israel, no puc prometre un èxit absolut. El règim iranià intentarà atacar-nos com a resposta. El cost previst serà diferent del que estem acostumats”, ha reconegut, però ha emfatitzat: “Fa molt temps que preparem aquesta operació”.

Dècades de pressió diplomàtica a l’Iran

El règim iranià fa dècades que treballa per obtenir una arma nuclear i convertir-se en el desè país que disposa d’aquest armament, després dels Estats Units, Rússia, Regne Unit, França, la Xina, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. El món ha intentat detenir les ambicions iranianes per totes les vies diplomàtiques i el Consell de Seguretat de l’ONU també ha aprovat diverses resolucions exigint a l’Iran que detingués l'enriquiment d'urani amb finalitats de proliferació nuclear, acompanyades de sancions internacionals progressives per pressionar l’Iran per complir amb les seves obligacions. Però ni les sancions, ni els acords multilaterals, ni la pressió diplomàtica i la supervisió tècnica i els controls per impedir l’avenç del programa nuclear iranià han fet desistir el règim de Teheran.

Les negociacions dels EUA i l’Iran

Tampoc ho ha fet la intervenció directa dels Estats Units, que des del passat mes d’abril ha mantingut diverses rondes de negociacions per limitar el programa nuclear iranià i evitar que la República Islàmica desenvolupés armes atòmiques. La sisena ronda d’aquestes negociacions, amb la intermediació d’Oman, està programada per al diumenge 15 de juny a Masqat. L’administració Trump exigeix a l’Iran que detingui completament l’enriquiment d'urani i que renunciï a la capacitat de produir combustible nuclear apte per a armes. A més, ha proposat la creació d'un consorci regional supervisat per la Junta de Governadors de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), i amb participació de països àrabs, per garantir que el programa nuclear iranià tingui només finalitats pacífiques. L’Iran, per la seva part, busca que s’aixequin les sancions econòmiques i només està disposat a limitar, però no eliminar, la seva capacitat per desenvolupar una bomba nuclear. Teheran insisteix en el seu dret a enriquir urani per finalitats civils i ha rebutjat les propostes que considera ambigües o que restringeixen excessivament la seva sobirania tecnològica. 

Tensió i desconfiança màxima

La tensió i la desconfiança són màximes. Les hostilitats dialèctiques van augmentar després que l'OIEA adoptés recentment una resolució crítica enfront de les activitats nuclears realitzades per l'Iran, la qual cosa obre la via al fet que l'agència atòmica de l'ONU presenti una denúncia contra la República Islàmica al Consell de Seguretat. L'OIEA critica la manca de transparència de l’Iran i l’acceleració del seu programa d’enriquiment d’urani, però Teheran va respondre anunciant la construcció de noves plantes i la instal·lació de centrifugadores avançades. 

L'Iran ha amenaçat d'atacar bases nord-americanes a Orient Mitjà si fracassen les negociacions i Washington opta per una ofensiva militar. Per part seva, l'administració Trump ha reduït personal diplomàtic a la regió i manté la seva política de màxima pressió, encara que continua apostant per una solució diplomàtica. Els Estats Units havien advertit que un atac militar israelià podria "tirar per terra" les possibilitats d'aconseguir un acord, però estan preparats per defensar-se i defensar Israel si l’Iran intenta prendre represàlies.

Un cop l’atac, del qual els Estats Units s’han desmarcat totalment, s’ha fet realitat aquesta matinada, el discurs ha canviat, i Trump ha afirmat en una entrevista a Fox News que “l'Iran no pot tenir una bomba nuclear” i confia que “ara torni a la taula de negociacions. Ja veurem, algunes persones de la seva cúpula ja no tornaran”, ha afegit el president, en referència als líders abatuts durant l’onada d’ofensives a Teheran, el cap de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami, el cap de l'Estat Major de les Forces Armades de l'Iran, el general Mohamad Hosein Baqerí i el general Gholam Ali Rashid, responsable de la base aèria Khatam ol-Anbiya.

 

Fotografia principal: instal·lacions nuclears de Natanz

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!