Els líders del G7 es reuneixen de dilluns a dimecres a Évian-les-Bains, a la riba francesa del llac Lemà, en una cimera marcada per les guerres a Ucraïna i a l’Orient Mitjà, la pressió sobre l’economia mundial i la incògnita del paper que hi jugarà Donald Trump. França, que ostenta aquest any la presidència del grup, vol convertir la trobada en una cita de “convergència” entre aliats, de “gestió de crisis” i amb “resultats concrets”. A la taula hi seuran els Estats Units, França, el Regne Unit, Alemanya, el Japó, el Canadà i Itàlia, amb la Unió Europea com a membre de facto. També hi participaran països convidats i, dimarts, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una sessió dedicada a la guerra d’Ucraïna. L’objectiu de París és mantenir viu el suport polític, financer i militar a Kíiv i explorar com el G7 pot contribuir a una eventual negociació amb Rússia.
El president francès, Emmanuel Macron, ha subratllat la importància d’aquesta discussió: “Això és molt important per a nosaltres, ja que hem de restablir un consens dins del G7 per donar suport a Ucraïna”. En la mateixa línia, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha advertit que “només es podrà assolir una pau duradora mitjançant negociacions en què participin Ucraïna, Rússia, els Estats Units i Europa; d’una altra manera, no serà possible”.
L’altre gran front serà l’Iran i l’Orient Mitjà. Els líders del G7 abordaran la seguretat energètica global i la navegació al golf Pèrsic, especialment al voltant de l’estret d’Ormuz, una via clau per al comerç internacional. França i el Regne Unit han plantejat fórmules per garantir la circulació marítima i evitar noves sacsejades als mercats, mentre els aliats busquen fixar objectius comuns amb Washington.
La presència de Trump torna a ser un factor determinant
L’any passat, a Kananaskis, al Canadà, el president nord-americà va abandonar la cimera abans de la clausura arran de l’augment de la tensió a l’Orient Mitjà. Aquesta vegada, Macron l’ha convidat dimecres a un sopar al palau de Versalles per commemorar el 250è aniversari de la independència dels Estats Units, un gest que apunta a la voluntat francesa de mantenir-lo implicat fins al final.
Més enllà de les crisis immediates, Évian també reobre una pregunta de fons: fins a quin punt el G7 reflecteix avui el poder real del món sense la Xina? Pequín no forma part d’aquest club, nascut als anys setanta com una trobada informal de democràcies industrialitzades, però el seu pes econòmic fa que la seva absència sigui cada vegada més difícil d’ignorar.
La cimera arriba, a més, envoltada d’un fort dispositiu de seguretat. França i Suïssa han reforçat controls, fronteres i espais sensibles per evitar incidents com els viscuts el 2003, quan Évian ja va acollir una reunió del G8 i es van registrar disturbis a ciutats properes com Ginebra i Lausana. Les protestes contra el G7 tornen a estar convocades, però les autoritats han dissenyat recorreguts i mesures especials per minimitzar riscos.