El dèficit fiscal és la diferència entre els impostos que paguem els catalans i les despeses que el govern d’Espanya realitza a Catalunya. Un dels primers que va intentar calcular les primeres balances fiscals, va ser Ramon Trias Fargas als anys 60, però l’evolució més fiable del dèficit fiscal la podem veure a partir dels anys 80. Al llarg de tots aquests anys la xifra del dèficit fiscal ha anat variant, des dels 2.465 milions del 1986 fins als 16 milions d’euros cada any en els quals se situa actualment.  

Des de determinats sectors, molts cops es justifica el dèficit fiscal que pateix Catalunya dient que moltes altres regions europees tenen dèficits fiscals semblants. Habitualment la comparació la fan amb regions riques alemanyes, però aquest és un argument fal·laç. Si es vol fer una comparació justa, com és lògic, s’ha de fer amb les regions europees que tenen un nivell de riquesa similar al de Catalunya. Si fem aquesta comparació internacional, veiem que la majoria de les regions europees de renda similar tenen un superàvit fiscal o bé un dèficit fiscal no superior al 3% del PIB. Per tant, sota aquest argument, és difícil justificar un dèficit fiscal entre el 8 i el 10% per a Catalunya...

També hi ha qui diu que és normal aquesta major diferència fiscal perquè a Espanya també hi ha un major desequilibri “regional”, però segons estudis de la Comissió Europea, el país més desequilibrat en aquest sentit és Alemanya, seguida de França, Itàlia, el Regne Unit en el seu moment, i després Espanya. És a dir, un altre argument que tampoc s’ajusta a la realitat.

Segons l’estudi realitzat per la Cambra de Comerç, si eliminéssim aquest dèficit fiscal reduirem les diferències en benestar respecte països com Dinamarca. És més, segons el mateix estudi si invertíssim el 50% del dèficit fiscal en els sectors claus per a la competitivitat, podríem igualar aquests mateixos estats.

Sense dubte, quan el dèficit fiscal català representa quatre cops el forat de les pensions o el total de la despesa social de la Generalitat, aquest es converteix en un problema que necessita una solució urgent.