No hi ha d'haver una frustració més gran per a un govern que no poder atendre les necessitats dels ciutadans. Si, a més, aquest fracàs es produeix en una situació com l'actual, que els recursos econòmics són entre escassos i nuls, no és estrany que el Govern de la Generalitat s'atribueixi la condició de país pobre a l'hora de no disposar de la tecla per convertir en ajuts la penúria de molts ciutadans, que han vist com els negocis o els llocs de treball desapareixien. No som els Estats Units, ni Alemanya, ni el Japó, ni el Regne Unit, però estem, amb l'última estimació del Fons Monetari Internacional, per davant de Polònia, Bèlgica o Suècia per citar tres països europeus.

Però el cert és que els ciutadans miren els governs en el cas de la pandèmia, i el Govern, que no pot desentendre-se'n, només pot mirar a Madrid, o sigui, a la Moncloa, que és on hi ha l'única clau per obtenir certa liquiditat amb la qual alleujar els sectors més perjudicats. I l'únic que un rep de la Moncloa són promeses o numerets imaginatius per traspassar el problema a l'altre. Tot, menys ajuts directes, i que els governs autonòmics s'espavilin com puguin. En ajudes directes, Espanya no ha arribat a la meitat de països com Alemanya, el Regne Unit o els Estats Units.

I arribats a aquest punt, un ha de preguntar-se per quins set sous va desaparèixer de l'agenda política dels partits la denúncia del dèficit fiscal que pateix Catalunya i que en diferents moments economistes de prestigi han situat en uns 16.000 milions anuals. Desconec quin ha de ser en aquests moments, però la xifra calculo que no deu ser gaire diferent. No és difícil imaginar-se tot el que podria fer el Govern, no pas amb aquesta xifra que és la que li correspondria sinó, diguem-ne, amb la meitat: 8.000 milions. Perquè ens en fem una idea, el Departament d'Empresa destinarà a partir de dilluns a la segona línia d'ajuda a la restauració, els centres d'estètica i bellesa i les botigues de centres comercials una partida de 60 milions. O els ajuts als autònoms, que segons les dades del Govern anunciades per Pere Aragonès, s'elevaran a 264 milions.

Quantes partides com la dels autònoms hi hauria amb uns altres 8.000 milions? Un total de 30 de noves línies d'ajuda de 264 milions. És evident, per tant, que la reivindicació del dèficit fiscal ha d'estar a l'agenda dels partits catalans perquè sense autonomia financera no hi ha autonomia política. I ja s'arribarà a la independència, però pel camí la reclamació del dèficit fiscal és una mica més que una exigència. És una necessitat.