El Papa ha presidit avui el Via Crucis al Colosseu romà i ha identificat en el calvari de Crist les ombres de la humanitat, des dels qui pateixen penúries fins als qui les provoquen, com ara els corruptes, els terroristes o els capellans pederastes.

Francesc va arribar entorn de les 21.00 locals (20.00 GMT) al turó del Palatí, pròxim a l'Amfiteatre Flavi, i des d'allà, abillat amb un llarg abric de drap blanc, va assistir a la cerimònia sumit en un profund recolliment.

Va ser al final de ritu, quan la creu va arribar des de l'interior del Colosseu fins al seu costat, quan el Pontífex va pronunciar una oració en la qual va incidir en els problemes de la humanitat i en els qui les pateixen o les provoquen, tant amb els seus actes com amb la seva indiferència.

Cristians assassinats

El Papa va recordar els cristians "assassinats, cremats vius, degollats i decapitats per les bàrbares espases i el silenci infame", així com el "rostre dels nens, de les dones i de les persones extenuades i acovardides que fugen de les guerres".

També va esmentar "els ancians abandonats pels seus propis familiars, els discapacitats, els nens desnodrits i descartats per la nostra societat egoista i hipòcrita".

Cementiri mediterrani

O a la "Mediterrània i el Mar Egeu, convertits en un insaciable cementiri, imatge –va dir– de la nostra consciència insensible i anestesiada".

D'altra banda, al crucifix també va situar l'"emblema de la traïció", identificat al seu parer amb "els ministres infidels que, en comptes de desposseir-se de les seves pròpies ambicions, desposseeixen fins i tot als innocents de la seva pròpia dignitat".

Fonamentalisme gihadista

També va criticar a "els fonamentalismes i el terrorisme dels seguidors de certa religió que profanen el nom de Déu i l'utilitzen per justificar la seva inaudita violència".

El Papa va clamar contra "els lladres i corruptes que en comptes de salvaguardar el bé comú i l'ètica es venen al miserable mercat de la immoralitat" i contra els "destructors de la nostra 'casa comuna', que amb egoisme arruïnen el futur de les generacions futures".

Així mateix va arremetre contra els qui, segons la seva opinió, volen treure el crucifix dels llocs públics i excloure'l de la vida pública "en nom d'un cert paganisme laïcista".

I va criticar "també els poderosos i els venedors d'armes que alimenten els forns de la guerra amb la sang innocent dels germans".

Calvari de Jesús

El títol d'aquest Via Crucis va ser "Déu és misericòrdia", en al·lusió a l'Any Sant Extraordinari en curs, i com és tradició, va tenir com a escenari d'excepció el Colosseu romà, il·luminat amb espelmes i que va donar a la cerimònia una atmosfera solemne.

Aquest ritu narra el calvari de Jesús de Natzaret, des de la seva condemna a mort fins al seu sepulcre, i ho fa mitjançant catorze estacions en les quals la creu va passant de mà en mà mentre dos narradors llegeixen passatges de l'Evangeli i unes meditacions, que aquest any van ser encarregades a l'arquebisbe de Perusa, Gualtiero Bassetti.

El també cardenal va subratllar els paral·lelismes entre les penúries que va patir Crist amb les quals pateix actualment la humanitat i, per aquesta raó, va recordar els immigrants que moren al mar, els nens esclavitzats, els innocents que moren en les guerres o les víctimes de tota classe de persecució.

D'aquesta manera la creu va anar passant entre les persones seleccionades per transportar-la: gent procedent de zones de conflicte com Síria, malalts, una família i immigrants de diferents nacionalitats, com Bolívia, l'Equador, Mèxic o el Paraguai.

Increment de la seguretat

Per a aquest any, les autoritats romanes han establert un imponent protocol de seguretat, a causa de l'amenaça terrorista a Europa, i els milers de fidels que van assistir al ritu del Via Crucis van ser registrats i sotmesos al detector de metalls.

La parada de suburbà del Colosseu va ser clausurada hores abans, així com el lloc arqueològic dels Fòrums Romans, i els carrers adjacents a la zona van ser tallats al trànsit, desviant totes les rutes de transport urbà que passaven per allà.

El Divendres Sant és el segon dia del Tridu Pasqual i recorda la passió de Crist i el seu calvari fins a ser crucificat.

El ritu del Via Crucis va ser instaurat el 1741 per ordre de Benet XIV, encara que la seva pràctica va caure en l'oblit amb el pas del temps, fins que es va reprendre el 1925.

No va ser fins a l'any 1964 quan el pontífex i beat Pau VI va triar per acollir aquesta cerimònia el Colosseu o Amfiteatre Flavi, símbol de la persecució dels primers cristians en època romana.