"La decisió que prenen en les eleccions presidencials és crucial, fonamental. Elegim un model de civilització". Amb aquestes paraules, la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, encertava de ple en el diagnòstic de la importància que ha pres la segona volta de les eleccions presidencials a França, en la qual es batrà amb el liberal Emmanuel Macron (En marxa!).

Aquest diumenge els francesos decideixen entre dos models de país radicalment oposats: entre restringir el pas als immigrants o fomentar-ne la integració; entre sortir de la Unió Europea o contribuir a reforçar-la; entre el proteccionisme econòmic o l'ultraliberalisme... Avui, dues Frances molt allunyades acudeixen a les urnes, com demostren les dades de la primera volta del passat 23 d'abril.

Un país dividit

La votació en la primera ronda de les eleccions franceses va catapultar dos candidats outsiders, Emmanuel Macron (24%) i Marine Le Pen (21,3%), que van aconseguir vèncer en la majoria dels departaments francesos, superant amb escreix els presidenciables dels dos grans partits, el Partit Socialista i Els Republicans.

Dins de la França metropolitana, sense comptar els territoris d'Ultramar, Le Pen es va imposar a 46 departaments, mentre que Macron es va alçar com el més votat a 42. El candidat d'Els Republicans, François Fillon, només va aconseguir ser la força més votada a cinc territoris, dos més que l'esquerrà Jean-Luc Melénchon, que es presentava per França Insubmisa. A la Catalunya Nord (Pirineu Oriental), una de les regions més pobres de França i amb un vot tradicionalment d'esquerres, es va imposar Le Pen amb contundència.

Mapa dels guanyadors a la primera volta per departaments / A. A.

 

Si s'observen diverses variables sociodemogràfiques, com el PIB per càpita i la taxa d'atur, s'observen grans diferències entre els diferents departaments. Aquestes diferències també es van traslladar a la votació de la primera volta: els departaments més rics, amb un important desenvolupament del sector serveis i amb menys atur, es van inclinar per Macron; mentre que els més pobres, amb economies basades en una indústria a la baixa o en l'agricultura i amb taxes d'atur més importants, van decidir donar el vot a Le Pen. Només cal fer un cop d'ull a aquests dos mapes -que indiquen la renda per càpita i la taxa d'atur- i comparar-los amb el de guanyadors per departaments. Hi ha una pràctica coincidència.

Per exemple, les regions del nord-oest i del sud de França, amb unes rendes per càpita d'entre les més baixes del país (amb prou feines arriba als 24.000 euros anuals) i taxes d'atur elevades (superen amb escreix l'11% i 12%), és on Le Pen va obtenir els millors resultats a la primera volta i és, precisament, on es podria imposar fins i tot a la segona votació d'aquest diumenge.

El PIB per càpita mostra les desigualtats entre els departaments francesos / A. A.

 

L'atur ha colpejat especialment l'est i el sud de França / A. A.

La França de Macron i de Le Pen

El liberal Emmanuel Macron (24%) va guanyar la primera volta dels comicis amb ni més ni menys que 42 departaments, dels quals 32 havien votat el socialista François Hollande a les últimes eleccions presidencials de 2012. El candidat de 39 anys, que va crear el moviment liberal progressista En Marxa! fa un any, va aconseguir recollir el vot desencisat amb el Partit Socialista i Els Republicans.

Per part seva, el Front Nacional de Marine Le Pen, amb un 21,3% dels sufragis, va acaparar tot el vot desencisat amb el sistema, escèptic amb Europa i reticent a la immigració. Dit d'una altra manera, Le Pen va aconseguir captar el vot d'una part dels que rebutgen la Cinquena República Francesa, tal com va fer l'esquerra radical de Mélenchon. Le Pen es va imposar a 46 departaments, i va aconseguir un suport històric per a la seva formació. Per fer-se una idea de la dimensió del resultat, hi ha una altra dada bastant eloqüent: el 23 d'abril passat, Marine Le Pen va obtenir gairebé 7,7 milions de vots; el 2002, quan el seu pare, Jean-Marie, va aconseguir passar a la segona volta, amb prou feines es va quedar en 4,8 milions. És pràcticament el doble.

Percentatge de suports de Macron, segons els diferents departaments / A. A.

 

Percentatge de suports de Le Pen, segons els diferents departaments / A. A.

 

La centralitat és a la dreta

Els resultats de la primera volta revelen en quin punt es troben la dreta i l'esquerra a França. Si s'observen les dades en el conjunt nacional, s'aprecia que la balança cau a favor dels candidats de l'espectre conservador, liberal i gaullista (48,1%), mentre que el socialisme i l'esquerra alternativa queden desbancats (27,9%). El centre, representat per Emmanuel Macron, es va emportar el 24% dels sufragis. Per departaments, s'observa un domini indiscutible de l'eix dretà: dels 96 a la França metropolitana, només en un guanyen les forces d'esquerra (Seine-Saint-Denis) i en un altre, el centre per la mínima (a la capital, París).

Relació del vot d'esquerra (Mélenchon, Hamon i minoritaris) / A. A.

 

Relació del vot de la dreta (Le Pen, Fillon, Dupont-Aignan i minoritaris) / A. A.

 

França, a la UE?

Una altra de les dades reveladores de la primera volta fa referència a un dels grans temes de la campanya de les presidencials: la relació entre França i la UE. La suma dels candidats euròfils o pro-UE (Macron, Fillon i Hamon) va aconseguir el 50,3% dels vots, en part impulsats pels bons resultats a París i la seva àrea metropolitana. El 49,7% dels francesos va votar opcions que, o bé pretenen replantejar la relació la Unió Europea, o volen sortir-ne directament.

Mai abans en una primera volta, els candidats en contra de la unió no havien aconseguit tants vots. De fet, la divisió del país és literal també en termes geogràfics: la meitat est i el sud aposten per sortir de la UE, mentre que el nord i l'oest, juntament amb París, tendeixen a mantenir el seu compromís amb Europa.

El percentatge de vots a candidats euroescèptics i proeuropeus, segons departaments / A. A.