França viu setmanes d’intens debat polític i de tensió social creixent, que podria acabar d’explotar en tota la seva magnitud a partir de dilluns que ve. Aquest 8 de setembre, el primer ministre François Bayrou corre el risc de perdre al parlament una qüestió de confiança crucial. Aquesta iniciativa pot obrir la porta a la caiguda del govern, a endarreriments en el pla pressupostari (que preveu un paquet d’importants retallades) i fins i tot a unes eleccions anticipades. Bayrou va ser nomenat primer ministre pel president Emmanuel Macron el mes de desembre passat, però el seu govern no ha aconseguit posar fi a la inestabilitat política, i manté un equilibri molt fràgil.
Ara per ara, la majoria dels pronòstics apunten que Bayrou perdrà la qüestió de confiança i França es veurà abocada a un període d’incertesa política. Aquesta qüestió s’ha plantejat amb un pla de control de les finances públiques al centre, que implica la reducció del dèficit, amb la voluntat de passar del 5,8% de l’any passat a menys del 4,6% del que ve. En un país com França, aquest plantejament aixeca enormes suspicàcies, i des de molts sectors s’amenaça de fer-li la vida impossible al govern si executa retallades i concreta noves mesures fiscals.
L'aritmètica, en contra de Bayrou
Ara per ara l’aritmètica no juga a favor de Bayrou, tenint en compte que el bloc en contra del seu pla de control de les finances obté majoria absoluta amb la suma de l’esquerra (192 escons), Reagrupament Nacional i els seus aliats (138) i el grup Libertés, Indépendants, Outre-Mer et Territoires (LIOT) (23), enfront dels 210 diputats amb els quals podria comptar el primer ministre. Bayrou també ha perdut el suport tàcit que mesos enrere li va permetre sobreviure a diverses mocions de censura: l’abstenció de Marine Le Pen o dels socialistes.
Les opcions que té Macron són diverses. Una d’aquestes seria el nomenament d’un nou primer ministre i, en aquest escenari, un dels noms que més sona és el de Sébastien Lecornu, actual ministre de Defensa i proper al president. A banda d’aquest nom, també sonen els de Gérald Darmanin, ministre de Justícia, Yaël Braun-Pivet (presidenta de l’Assemblea Nacional) i Agnès Pannier-Runacher (ministra de Transició Ecològica), tots propers a Macron. El president també podria fer un gir d’aliances i intentar formar un govern de coalició amb els socialistes. Aquesta opció obligaria Macron a fer concessions: revertir parcialment la reforma de les pensions o elevar la fiscalitat sobre les rendes més altes, explica l’investigador en política exterior del Real Instituto Elcano Pablo del Amo. Les eleccions anticipades també podrien ser una opció, però els analistes creuen que l’objectiu de Macron és continuar al poder fins al 2027, navegant entre la inestabilitat política.
Aquest convuls escenari polític es pot veure encara més enrarit la setmana que ve, un cop comenci, a partir del 10 de setembre, la protesta massiva sorgida a les xarxes #bloquonstout, que pretén paralitzar el país davant un horitzó de retallades.