Els francesos estan cridats a les urnes aquest diumenge per participar en la primera volta de les eleccions municipals, un procés que es completarà el 22 de març amb la segona ronda de votacions. Els comicis renovaran els governs de més de 35.000 ajuntaments arreu del país, des de petits municipis fins a grans ciutats com París, Lió o Marsella. Tot i que aquestes eleccions solen girar al voltant de qüestions locals, el seu resultat acostuma a tenir també una lectura nacional. En aquesta ocasió, els resultats es miraran amb especial atenció perquè poden oferir pistes sobre l’equilibri polític de cara a les presidencials del 2027. La votació es considera una prova rellevant per mesurar la capacitat de l’extrema dreta de Reagrupament Nacional d’ampliar la seva base de suport i consolidar-se com una alternativa de poder l’any vinent, sigui amb Jordan Bardella o amb Marine Le Pen, si finalment se li retira la inhabilitació.
Reagrupament Nacional arriba a aquestes municipals després d’un cicle electoral amb resultats desiguals. A les darreres eleccions locals del 2020 el partit de Le Pen va obtenir un rendiment discret, però posteriorment va experimentar un fort ascens en altres comicis, primer a les eleccions europees i després a les legislatives anticipades del 2024. En aquestes últimes va esdevenir el partit individual més gran de l’Assemblea Nacional, només per darrere de la coalició d’esquerres Nou Front Popular, que va obtenir-ne 182. Ara per ara, l’extrema dreta i els seus aliats governen només una dotzena d’ajuntaments i una sola ciutat de més de 100.000 habitants, Perpinyà, la capital històrica i cultural de la Catalunya Nord. Els de Le Pen esperen impulsar la seva projecció municipal amb un rècord de 650 llistes, però caldrà veure si són capaços de teixir aliances entre les dues voltes amb altres formacions polítiques, que durant dècades han unit forces per mantenir-los fora dels ajuntaments.
🗳️ Eleccions municipals a la Catalunya Nord, i la (impossible) tasca de fer fora Aliot de Perpinyà
Entre els objectius de Reagrupament Nacional en aquestes municipals destaca la ciutat de Toló, que ja va governar entre el 1995 i el 2001 amb Jean-Marie Le Chevallier com a alcalde. El partit també confia a obtenir bons resultats a Nimes i, sobretot, a Marsella, on els sondejos situen el seu candidat, Franck Allisio, molt a prop de l’actual alcalde socialista, Benoît Payan. Un altre focus d’atenció serà Niça, considerada una prova clau per mesurar cap a on es desplaça el vot conservador. Allà, l’alcalde en funcions, Christian Estrosi, de l’aliança centrista de Macron, haurà d’enfrontar-se a Éric Ciotti, antic líder d’Els Republicans que ara competeix amb el suport de Reagrupament Nacional.
L’esquerra i els centristes de Macron
El partit Renaixement fundat per Macron afronta aquestes municipals amb una presència limitada a l’àmbit local. La formació presidencial controla pocs ajuntaments en solitari i només encapçala set llistes en aquests comicis. Per aquest motiu, l’estratègia passa principalment per teixir aliances, sobretot amb la dreta moderada. Una de les disputes més observades serà la de la ciutat portuària de Le Havre, que podria tenir repercussions en la cursa presidencial del 2027. L’actual alcalde, Édouard Philippe, primer ministre de Macron entre el 2017 i el 2020 i una figura considerada capaç d’aglutinar vot contra l’extrema dreta, intenta revalidar el càrrec, però podria veure’s superat a la segona volta si les forces d’esquerra aconsegueixen unir-se en una candidatura comuna. Philippe és membre de la Unió per a un Moviment Popular.
Al sector de l’esquerra moderada, el Partit Socialista i Els Verds van aconseguir resultats destacats a les municipals del 2020, amb victòries en diverses ciutats importants. Tanmateix, el seu pes a escala nacional s’ha debilitat en els darrers anys i no és clar si podrà conservar algunes de les alcaldies conquerides aleshores, com Nantes o Montpeller en mans socialistes, o Lió i Estrasburg governades pels Verds. Més a l’esquerra, La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon aspira a créixer en municipis del nord, com Roubaix o el departament de Seine-Saint-Denis, als afores de París. Els socialistes, però, han dit no a una aliança nacional amb Mélenchon, tot i que no es descarten acords puntuals. En altres casos, les tensions entre ambdues forces fan impossible l’entesa. A Marsella, per exemple, el candidat de La França Insubmisa, Sébastien Delogu, ha deixat clar que no retirarà la seva candidatura per unir el vot progressista, una divisió que el socialista Payan adverteix que podria lliurar la ciutat a Reagrupament Nacional.
La disputa a París
A París, la batalla electoral es presenta especialment oberta. L’anunci d’Anne Hidalgo a la tardor del 2024 que no optaria a un tercer mandat —després d’haver governat la ciutat des del 2014 i revalidat l’alcaldia el 2020— ha desencadenat una competició amb diversos aspirants. Entre els noms que destaquen hi ha Pierre-Yves Bournazel, Sophia Chikirou, Rachida Dati, Emmanuel Grégoire i Sarah Knafo, tots ells amb possibilitats de superar la primera volta i disputar la segona ronda de les municipals. Grégoire, que hereta la candidatura socialista d’Hidalgo, ha aconseguit reunir una àmplia aliança de forces progressistes. Per primera vegada en unes municipals a la capital francesa, el Partit Socialista, Els Verds i el Partit Comunista es presenten junts des de la primera volta, acompanyats d’altres formacions menors com Place publique o L’Après. Aquesta coalició, però, exclou La França Insubmisa, amb qui Grégoire ha descartat qualsevol entesa.
La principal rival a la dreta serà Rachida Dati, una de les figures més controvertides de la cursa. L’exministra de Cultura va deixar el càrrec per dedicar-se plenament a la campanya municipal i compta amb el suport d’Els Republicans, del Moviment Demòcrata de François Bayrou i també del partit presidencial Renaixement. A més, arriba a aquestes eleccions amb l’experiència de la seva candidatura del 2020, quan ja es va enfrontar a Hidalgo. Tot i aquest ampli suport, la dreta no ha aconseguit presentar un front unit. L’espai polític vinculat a Philippe impulsa una candidatura alternativa amb Pierre-Yves Bournazel, també avalat per Renaixement i amb una trajectòria política consolidada a la capital, fet que podria fragmentar el vot conservador.