D'ençà que Donald Trump va tornar a la Casa Blanca, ha promogut activament el restabliment dels vincles amb Rússia. El president nord-americà, vanagloriant-se de la seva habilitat per posar fi als conflictes globals, va apostar per deixar de banda els recels amb el règim de Vladímir Putin i, en el seu lloc, abraçar una nova era de cooperació que conduís a la fi del conflicte a Ucraïna. Tot i que ambdós presidents no es van arribar a trobar cara a cara, les delegacions dels seus països van mantenir històriques rondes de converses, mentre Trump elogiava el compromís de Putin i orquestrava una humiliació pública a Volodímir Zelenski, a qui va invitar a la Casa Blanca només per esbroncar-lo públicament davant les càmeres.
Tot semblava indicar una clara preferència de Trump per promoure la reconciliació amb Rússia, deixant Europa relegada a la irrellevància en les negociacions per la pau a Ucraïna. Tanmateix, el nord-americà sembla haver après finalment la lliçó dels seus predecessors al Despatx Oval: intentar reconduir Vladímir Putin per la via diplomàtica és una gesta pràcticament impossible. Després d'una de les setmanes més intenses pel que fa als atacs russos sobre Ucraïna des que va començar el conflicte, el nord-americà ha acabat de perdre la poca paciència que li quedava, i veu ara més lluny que mai l'assoliment d'una pau que, segons deia a l'inici del seu segon mandat, ell mateix segellaria en temps rècord.
Amb els fets dels darrers dies, Putin ha enviat un missatge clar a la Casa Blanca: davant els intents externs d'aturar el conflicte, ell respondrà doblant l'aposta, és a dir, intensificant els bombardejos sobre Ucraïna. Trump, decebut amb el rus, ha mogut fitxa ràpidament i ja ha promès que reprendrà l'enviament d'ajuda militar al país envaït, idea que no ha agradat a companys seus com Pete Hegseth, el secretari de Defensa. En qüestió de setmanes, el republicà ha passat de responsabilitzar Ucraïna del conflicte i acusar Zelenski d'estar "jugant amb la Tercera Guerra Mundial" a carregar ara contra Rússia i situar-se de nou en la línia de pensament de la Unió Europea. Resta preguntar-se, però, fins quan pot durar aquesta dinàmica, i com canviarà la política dels EUA sobre el conflicte ara que sembla haver-se consumat el divorci de la Casa Blanca amb el Kremlin.
La via de l'adulació no ha funcionat
Trump va dur a terme un notable esforç per persuadir Putin de posar fi al conflicte a Ucraïna. I ho va fer elogiant deliberadament la intel·ligència i perspicàcia del mandatari rus, en un intent de guanyar-se la seva confiança mentre, al mateix temps, s'allunyava deliberadament de Zelenski. Putin, però, ha rebutjat els intents d'acostament del nord-americà i ha continuat fent la seva. Per alguns experts, això suposa una important ficada de pota per part del líder rus, qui podria haver aconseguit un acord de pau amb el suport dels EUA que, molt probablement, hagués consolidat els guanys territorials de la invasió iniciada el 2022.
Però per a Putin, deixar-se emportar per la lògica occidental sempre ha estat un escenari impensable. El rus va deixar clar abans de començar la seva "operació militar especial" que, per a ell, el conflicte a Ucraïna busca la reparació d'un "greuge històric". Això vol dir, per una banda, fer valer les antigues reivindicacions territorials russes sobre el país veí, i per l'altra, que les tropes de l'OTAN es retirin dels antics estats de l'òrbita soviètica, qüestió que considera vital per a la seguretat nacional de Rússia. Des d'aquesta perspectiva, els càlculs de Trump que es podia persuadir Putin per posar fi al conflicte van ser un error. Ara que el republicà s'ha adonat que no pot convèncer el rus d'entaular converses de pau, la pregunta és si està disposat a assolir l'objectiu per la força. Un funcionari nord-americà del Consell de Relacions Exteriors declarava recentment a la CNN que "[Trump] ha de pressionar molt més Rússia si vol arribar a un acord amb Ucraïna". Aquesta pressió pot incloure un increment en l'enviament d'armes i recursos nord-americans al país envaït, fet que, sumat a la ja existent ajuda europea, podria frustrar la convicció de Putin de guanyar el pols a Occident i fer capitular Ucraïna.
Canvi d'estratègia amb el risc d'una major tensió entre els EUA i Rússia
Els darrers dies, Trump s'ha mostrat preocupat pel terrible cost humà de la guerra i la valentia de les forces armades ucraïneses. Encara està per veure, però, si el compromís del nord-americà amb Kíiv és real o simplement busca alimentar la seva imatge de "solucionador de conflictes" i mereixedor del Nobel de la Pau. Atesa la naturalesa transaccional de Trump, alguns experts especulen que, si les esperances d'un acord de pau desapareixen, el polèmic magnat podria intentar reconduir Rússia per altres vies com l'econòmica o l'empresarial. Si bé això garantiria un desglaç parcial, permetria a Putin continuar amb el conflicte sense interferència directa de la Casa Blanca, a més de refer-se de l'estatus de pària global que Moscou arrossega des de la imposició de sancions internacionals.
Creu Putin que ha anat massa lluny i buscarà recuperar el favor de Trump? Potser simplement està perllongant un procés de diàleg que sap que no arribarà enlloc, mentre les seves tropes guanyen temps al camp de batalla. Per altra banda, els recents bombardejos dels EUA a instal·lacions nuclears iranianes han servit com a recordatori de la superioritat militar nord-americana, una força que Putin difícilment podrà contrarestar si Trump decideix utilitzar contra el seu país. De moment, però, no hi ha indicis que invitin a pensar que el republicà buscarà l'enfrontament directe amb Rússia. Part de la seva òrbita MAGA té certes afinitats amb Putin, a qui veuen com un contrapès davant el que consideren un declivi dels valors d'Occident. Res tampoc suggereix que el rus vulgui una confrontació directa amb Washington, tot i els seus recurrents discursos on flirteja amb la possibilitat de fer ús de la seva força nuclear. El més probable és que Trump recorri a la premissa que ha marcat tradicionalment la política nord-americana amb Kíiv: "El fet és que Ucraïna, que no pertany a l'OTAN, serà vulnerable a la dominació militar de Rússia, fem el que fem". Una declaració, per cert, feta per Barack Obama durant una entrevista el 2016.