El Front Nacional d'Alliberament de Còrsega (FLNC), el grup violent que va actuar fins al 2002 a l'illa, ha reaparegut aquesta setmana coincidint amb l'aniversari de l'assassinat del pres cors Yvan Colonna i ha reivindicat 17 petits atemptats, segons informa Corse Matin. La possible reaparició de l'FLNC ha coincidit amb un estancament de les converses que hi havia per tirar endavant una autonomia corsa amb el govern francès, que es van activar després de la mort del pres i els incidents posteriors.

Mentre a la França continental continuen les protestes per la reforma de les pensions que impulsa el president Emmanuel Macron, a Còrsega es pot obrir un nou focus de tensió. La fiscalia antiterrorista francesa ja ha obert una investigació arran del comunicat del FLNC.

En el comunicat, el grup violent critica de forma molt severa les converses obertes entre els càrrecs electes de Còrsega i París sobre el futur institucional de l'illa, que no avancen.

La reaparició del FLNC ha coincidit amb la recent aparició d'una entitat juvenil clandestina que es diu Ghjuventù Clandestina Corsa (GCC), i que ha provocat diversos incendis, segons informa Le Monde. Entre els dos grups hi ha certa tensió, perquè la GCC va aparèixer al mes de febrer com a continuadora del desaparegut FLNC, i arran dels incidents després de l'assassinat de Colonna. Segons la fiscalia, han actuat principalment al sud de Còrsega i fins a l'entorn d'Ajacciu.

Aquests indicis de radicalització han coincidit a més amb moviments agressius de l'Estat francès, com la recent decisió de justícia francesa de prohibir l'ús de la llengua corsa a l'Assemblea de Còrsega. En concret, el jutjat administratiu de la ciutat corsa de Bàstia va anul·lar a principis de març una deliberació de l'hemicicle cors que establia el francès i el cors com les llengües d'ús per als debats. L'ha anul·lat en considerar que aquesta decisió és inconstitucional, amb l'argument que l'article 2 de la Constitució francesa determina que "la llengua de la República és el francès". El president del Consell executiu de Còrsega, el nacionalista Gilles Simeoni, va confirmar la seva intenció de recórrer la decisió. "És d'una violència absoluta, però també una demostració de l'absurd", va lamentar en declaracions a Le Monde, alhora que va reclamar que cal fer una revisió constitucional sobre aquesta qüestió. 

El 16 de desembre de 2021, l'Assemblea de Còrsega va aprovar per unanimitat una deliberació per canviar el reglament intern i establir que "l'Assemblea i el Consell executiu són garants dels interessos materials i morals del poble cors" i que "les llengües dels debats a l'Assemblea de Còrsega són el cors i el francès". El Consell executiu també el va adoptar el 8 de febrer del 2022. Tanmateix, el llavors prefecte de Còrsega —figura equivalent a la del delegat del govern espanyol—, Pascal Lelarge, va demanar que es retirés aquesta modificació, en considerar que les referències al poble cors i a l'ús de la llengua corsa eren "inadmissibles", i que eren contràries a la Constitució i la noció de França com a "República única i indivisible".