Durant dècades, les monarquies del Golf Pèrsic, enriquides pels combustibles fòssils, han projectat al món una imatge d’estabilitat, prosperitat i seguretat enmig d’una de les regions més convulses del planeta. Amb el suport de les bases militars nord-americanes desplegades a la zona, països com els Emirats Àrabs Units, Qatar o Bahrain han construït una marca internacional basada en el luxe, l’atracció d’inversors i el turisme. Però l’esclat de la guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran el passat 28 de febrer ha posat a prova aquest model. Els atacs amb míssils i drons de la República Islàmica contra la regió han fet trontollar els fonaments econòmics sobre els quals aquestes monarquies havien construït el seu futur, convertint-se en una autèntica prova de foc per a unes economies que aspiraven a consolidar-se com a centres financers globals. De fet, els efectes ja es fan notar tant en el sector energètic com en les activitats no petrolieres, i part dels danys tindran conseqüències estructurals difícils de revertir a curt termini.
Malgrat els continus atacs iranians contra la regió, els governs del Golf han intentat transmetre una imatge de calma. Poc després de l’inici de la guerra, els Emirats Àrabs Units van assegurar en un comunicat que el país havia adoptat “estratègies econòmiques amb visió de futur” per reforçar la seva capacitat d’absorbir qualsevol impacte econòmic. Sobre el terreny, però, la percepció és una altra. Fabián Patus, responsable de gestió de crisi a la multinacional europea Alstom, resumeix l’estat d’ànim amb una sola paraula: “Desconfiança”. Aquest català, que ha viscut a Bahrain durant l’últim any, explica que la població està sotmesa a un estat d’alerta constant perquè no saben “quan es tornaran a repetir els atacs”. Segons relata, “l’any passat hi va haver un impacte de míssil, però els bahrainians no es podien imaginar que hi hauria una guerra i que rebrien més de 400 míssils interceptats en un sol mes”.
Els efectes de la guerra són visibles en l’activitat econòmica. “Molt comerç està aturat o ja ha marxat; molts empresaris han pres la decisió de traslladar el seu negoci a altres llocs del món perquè el Golf ja no és una zona segura i pensen que els atacs tornaran”, assegura Patus. Tot i que l’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran ha reduït significativament els llançaments de míssils i drons sobre la regió, aquests no han desaparegut completament i la por a una nova escalada militar encara marca les decisions d’inversors. Moltes empreses qüestionen la conveniència d’ampliar les seves operacions en un territori on els edificis d’oficines han rebut força impactes en els últims mesos, mentre que el sector turístic també acusa el cop. Les cancel·lacions de reserves s’han multiplicat i el Consell Mundial de Viatges i Turisme estima que, durant les primeres setmanes de la guerra, la regió va arribar a perdre uns 600 milions de dòlars diaris en ingressos vinculats al turisme.
La crisi també es fa notar amb especial intensitat al sector immobiliari, que depèn en gran manera de l’arribada constant de treballadors estrangers o expatriats. Molts d’ells es replantegen si val la pena traslladar-se a una regió que ha deixat de semblar immune als conflictes de l’Orient Mitjà. “S’han aturat totes les inversions, el turisme ha baixat moltíssim”, assegura Patus. Fins fa pocs mesos, els hotels funcionaven amb altes ocupacions gràcies als turistes i als residents estrangers, però les reserves ara s’han esfumat. Alguns restaurants es troben al límit de la viabilitat econòmica i intenten reduir costos per sobreviure. “Tinc contacte amb el director general d’un parell d’hotels que em diu que així no podran aguantar”, afegeix Patus.
Pèrdua de confiança
Una de les conseqüències més profundes del conflicte és l’erosió de la confiança en el paraigua de seguretat dels Estats Units sobre el qual les monarquies del Golf han construït bona part del seu model econòmic. Durant dècades, països com els Emirats Àrabs Units van vendre al món una imatge d’estabilitat garantida per la seva estreta aliança amb Washington. Però els repetits atacs iranians han fet trontollar aquesta percepció i han recordat als inversors, empreses i residents estrangers que fins i tot ciutats globals com Dubai no són immunes a les tensions regionals. En aquesta mateixa ciutat, el club d’Eurolliga Dubai Basketball es va veure obligat a abandonar temporalment els Emirats per poder continuar competint. “Vam traslladar-nos a Sarajevo quan va començar el conflicte”, explica Marta Campderrós, responsable de màrqueting de l’equip. El cas representa un nou revés per a la projecció internacional dels Emirats, que durant anys també han invertit grans quantitats de diners per consolidar-se com un centre global d’esdeveniments esportius, des de la Fórmula 1 fins a projectes com el mateix equip de bàsquet. “Hem passat més de dos mesos competint fora de Dubai”, afegeix Campderrós.
Els qui s’hi han quedat tampoc estan contents amb el paper de la Casa Blanca a la regió. “La reflexió que fa la gent aquí és que, tot i ser aliats dels Estats Units, els atacs i la guerra que tenim actualment amb l’Iran són precisament per tenir bases militars nord-americanes”, explica Patus. “Si no hagués sigut per aquestes bases, no ens haurien atacat”, afegeix. Aquesta pèrdua de confiança en el paraigua de seguretat de Washington ha empès alguns països del Golf a explorar alternatives per reforçar les seves capacitats defensives. Entre elles destaca Ucraïna, que durant els últims anys ha acumulat una experiència única en la detecció i interceptació de drons russos. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha tancat acords milionaris amb l’Aràbia Saudita i Qatar, interessats tant en la tecnologia desenvolupada per Kíiv com en els coneixements adquirits al front, després de més de quatre anys de guerra.
I met with the Amir of the State of Qatar, Sheikh Tamim bin Hamad Al Thani @TamimBinHamad, in Doha. The Prime Minister, Sheikh Mohammed bin Abdulrahman Al-Thani, was also present at the meeting.
— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) March 28, 2026
We discussed issues that could further strengthen the protection of life in both… pic.twitter.com/33vWX3BvgA
Les inversions en tecnologia militar ucraïnesa són un exemple que la factura de la guerra també es reflecteix en les prioritats dels governs del Golf. Els milers de milions de dòlars destinats a reparar infraestructures, reforçar la seguretat davant l’amenaça iraniana i compensar la pèrdua d’ingressos han obligat molts països a redirigir recursos que anteriorment dedicaven a projectes de projecció internacional. Bona part d’aquests fons es destinen ara a recuperar una certa normalitat interna i la situació s’ha anat estabilitzant gradualment, tot i que a un ritme molt més lent del que les monarquies del Golf haurien desitjat. “Ja han reobert escoles i sembla que tot torna a la normalitat”, explica Campderrós, que va poder tornar als Emirats Àrabs Units amb la resta de membres de Dubai Basketball a mitjans de maig.
Èxode inversor
Encara és massa aviat per mesurar amb precisió quines seran les conseqüències a llarg termini per a la reputació econòmica de les monarquies del Golf. Tot i això, els atacs iranians que, amb més o menys intensitat, continuen produint-se des del 28 de febrer han trencat una idea que semblava consolidada: que el Golf era una excepció dins d’un Orient Mitjà marcat per la inestabilitat. “Moltíssimes persones han marxat als seus països i ha estat principalment per la guerra, per la perillositat”, explica Patus. “A ningú no li ve de gust estar en una zona on hi ha conflicte i, d’altra banda, molts també s’han vist obligats a anar-se'n per la crisi econòmica”, afegeix. De fet, ell mateix ha decidit abandonar la regió després d’haver presenciat de primera mà l’impacte del conflicte a Bahrain. “Ja ho he aguantat prou, me’n vaig a Mèxic”, conclou Patus. La fugida del talent i el capital estranger que durant anys havia alimentat el creixement del Golf Pèrsic ja és una realitat tangible.