Les enquestes a peu d'urna l'estat alemanys de Mecklenburg-Pomerània Occidental i a Berlín donen una nova victòria per a l'extrema dreta de l'AfD al primer, amb un 37% dels vots, mentre que a la capital la formació d'esquerres Die Linke guanyaria amb un 24,5% dels vots, segons l'ARD, la televisió pública alemanya. A Mecklenburg, l'extrema dreta puja fins al 37% dels vots, vint punts per sobre del 16,7% que va recollir a les eleccions de 2021 i desbanca del primer lloc al Partit Socialdemòcrata (SPD), que aconseguiria el 35,5% dels vots, una baixada de quatre punts respecte del 2021. La Unió Democratacristiana (CDU), el partit del canceller Friedrich Merz, ha estat arrasada en aquest estat i perdria pràcticament 8 punts percentuals de vot fins al 5,5%, a la vora de jugar-se tenir o no representació al parlament.
A Berlín, l'AfD també creix amb força i, segons el mateix sondeig, recolliria el 16% dels vots, set punts més que en les últimes eleccions el 2023, tot i que les enquestes esperaven que doblés aquell resultat aquest diumenge. A l'estat de la capital, però, el partit d'esquerres Die Linke seria la primera força, tot recollint el 24,5% dels vots, cosa que significa doblar el 12,2% que va treure a l'última cita a les urnes. A la capital alemanya, la CDU quedaria segona, amb un 20% dels vots, i els Verds quedarien només un punt per sota de l'extrema dreta, amb un 15% dels vots. L'escissió antiimmigració i sobiranista de l'esquerra alemanya, el partit BSW, es quedaria al 5% dels vots tant a Berlín com a Mecklenburg, cosa que li permetria entrar a les dues cambres territorials si el manté durant el recompte. Fora quedaria el liberal Partit Democràtic Lliure (FDP, per les sigles en alemany), que no entraria en cap dels dos parlaments una altra vegada.
En el cas de Mecklenburg, en cas de confirmar-se, seria la segona victòria electoral de l'AfD a Alemanya des que fa dues setmanes arrasés a l'estat de Saxònia-Anhalt, on la CDU també va recollir un resultat desastrós. També, en cas de confirmar-se el que avancen els sondejos a peu d'urna de la televisió pública, el partit de Merz quedaria a les portes de perdre la seva representació, que s'aconsegueix obtenint, com a mínim, un 5% dels vots. L'ascens de l'extrema dreta en aquest estat també és, principalment, amb vots provinents de l'abstenció i dels partits tradicionals. En aquest estat de Mecklenburg, també molts antics votants de l'SPD han optat per l'extrema dreta.
Merz reconeix el resultat "desastrós"
El canceller alemany, Friedrich Merz, ha reconegut que els resultats de la seva formació a Mecklenburg "són un desastre". En un comunicat, ha assenyalat la crisi econòmica que viu el país i les creixents divisions i ha dit que "la resposta no pot ser un retorn als antics bons temps (sic)" ni "atacar constantment de forma verbal tot allò que és bo". La resposta assegura, "és fer un país preparat per al futur" i, per això, "les reformes són necessàries". Merz, el partit del qual també ha perdut un nombre considerable de vots a Berlín, ha assegurat que per millorar la qualitat de vida i donar "una promesa de prosperitat" als joves passa per canvis, i "no tot rebrà un aplaudiment ràpid".
Per la seva part, l'AfD assegura que els votants de Mecklenburg li han donat un "mandat per governar". Per aquesta raó, la seva líder, Alice Weidel, ha demanat a la CDU que acabi amb el cordó sanitari i col·labori amb el seu partit. Tot i haver guanyat, els resultats no li donen una majoria absoluta que necessitaria per poder governar. La resta de partits, excepte el populista BSW, imposen a l'extrema dreta un cordó sanitari per evitar que governi.
L'esquerra guanya a Berlín i voreja la majoria absoluta entre els joves
A Berlín, el creixement de l'extrema dreta no ha estat tan fort com el que s'esperava i l'esquerra ha aconseguit doblar els resultats que va recollir en les últimes eleccions i guanyar amb solidesa. La candidata del partit, Elif Eralp, ha celebrat la victòria i ha assegurat que "d'ara endavant, canviarem Berlín junts". "A la nostra ciutat, l'amor i la justícia han triomfat per sobre de l'odi", ha reblat Eralp, que diu que els berlinesos ho han "demostrat junts avui, i aquest missatge s'envia al món". El seu partit recull gairebé un 25% dels vots, per davant de la CDU, que aconsegueix el 20% dels suports i perd 8,2 punts respecte dels anteriors comicis. També perden vots l'SPD, que s'enfonsa fins a l'11,9% dels vots i els Verds, que quedarien quarts, per darrere de l'AfD, amb un 15% dels vots, si els resultats segueixen el rastre del sondeig a peu d'urna. A Berlín també entraria el partit BSW si treu el 5% que li pronostica el sondeig.
A l'estat de la capital alemanya, els vots de l'esquerra també han provingut, principalment, de persones que no havien votat abans i de votants que el 2023 van donar el seu suport als Verds i l'SPD. Si el nombre de diputats previstos no pateix molts canvis a mesura que avanci el recompte, la coalició vermell-verd-vermell (Linke, Verds, SPD) aconseguiria 90 dels 159 escons de la cambra regional. També ha aconseguit energitzar el vot jove. Segons els sondejos a peu d'urna, un 43% dels votants d'entre 16 i 24 anys s'haurien decantat per l'Esquerra, mentre que l'SPD i els Verds també recullen un altre 19% dels vots dels joves (12% pels Verds, 7% per a l'SPD).