Naama Levy, una jove israeliana de 20 anys, va ser segrestada per Hamàs el 7 d'octubre de 2023 mentre feia servei com a observadora militar a la base de Nahal Oz, prop de la frontera entre Gaza i Israel. El seu segrest va ser capturat en vídeo i es va convertir en una de les imatges més impactants de l'atac de Hamàs, mostrant-la amb les mans lligades i ferida. Aquesta imatge va simbolitzar la violència sexual i de gènere contra les dones israelianes durant els atacs.
Després de 477 dies en captivitat, Levy va ser alliberada el 25 de gener de 2025 com a part d'un acord d'alto el foc entre Israel i Hamàs. En el seu primer missatge públic després de la seva alliberació, Levy va expressar la seva gratitud als soldats de les Forces de Defensa d'Israel (IDF) i al poble israelià pel seu suport constant durant el seu segrest. Va agrair especialment als altres ostatges i civils amb qui va compartir la seva experiència, destacant com es van donar força mútua fins al moment de la seva alliberació.
Durant els primers 50 dies del seu segrest, Levy va estar sola, la qual cosa va intensificar la seva sensació d'aïllament i vulnerabilitat. Després, va ser traslladada a un túnel on va compartir la seva captivitat amb altres ostatges, un fet que li va proporcionar un cert alleujament emocional. Tot i les condicions extremes, va mantenir l'esperança gràcies al suport dels altres ostatges i a la solidaritat que van compartir.
Por dels bombardejos israelians
En una manifestació a la plaça dels Ostatges de Tel-Aviv, Levy explicava que una de les coses que més por li feien no eren els seus captors, sinó els bombardejos israelians. Segons va relatar davant milers de persones, i recull la CNN, els atacs començaven amb un xiulet d’alerta, seguit d’explosions tan fortes que paralitzaven el cos i feien tremolar el terra. En una ocasió, un d’aquests atacs va provocar l’esfondrament parcial de l’edifici on es trobava. Va afirmar que sovint pensava que aquell seria el seu final i que aquest tipus de situacions van ser les més perilloses i terrorífiques del seu captiveri.
Levy va denunciar que aquesta era la seva realitat com a ostatge, i que continua sent la realitat dels que encara continuen segrestats a Gaza. “No tenen on fugir. Només poden resar i aferrar-se a les parets”, va dir, transmetent la seva desesperació i la dels ostatges que encara romanen allà.
Les seves paraules arriben en un moment de creixent pressió sobre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per part de les famílies dels ostatges i la comunitat internacional. La seva declaració que derrotar els enemics d’Israel és una prioritat més gran que recuperar els ostatges ha causat indignació entre els familiars. Levy va ser clara: “No hi haurà victòria si no tornen tots els ostatges”. Va criticar durament la inacció del govern i va dir que els senten abandonats.
No és la primera vegada que es denuncia aquesta situació. Altres ostatges han expressat por de morir sota els bombardejos israelians, no pas a mans de Hamàs. Un d’ells, segons informacions del mitjà Ynet, hauria dit en una reunió amb Netanyahu que “seria Israel qui ens mataria, i després dirien que ha estat Hamàs”.
David Zini, contrari als acords de Hamàs
Això s’ha vist agreujat pel recent nomenament de David Zini com a nou cap del servei de seguretat interna Shin Bet. Segons informacions del Canal 12 d’Israel, Zini s’ha mostrat reiteradament contrari als acords amb Hamàs per alliberar ostatges, definint el conflicte com “una guerra eterna”. El Fòrum d'Ostatges i Famílies Desaparegudes ha condemnat fermament aquestes declaracions, dient que són indignes d’un responsable que hauria de vetllar pel destí dels segrestats.
Aquest context es produeix mentre Israel enfronta una forta pressió internacional per posar fi a la guerra, especialment a causa de la crisi humanitària a Gaza, on la fam i la manca d’ajuda són crítiques. Països com el Regne Unit, Canadà i França han començat a aplicar sancions o amenacen de fer-ho, mentre la Unió Europea revisa el seu acord d’associació amb Israel.
Testimoni de resistència i esperança
Levy és descrita com una persona plena de llum, força i determinació. Abans del seu servei militar, va ser voluntària a organitzacions com les Nacions Unides, la Creu Roja i Hands of Peace, una organització que promou la pau entre joves israelians i palestins. La seva experiència com a voluntària reflecteix el seu compromís amb la pau i la convivència, valors que ha mantingut fins i tot en les condicions més extremes de la seva captivitat.
La seva història és un testimoni de resistència i esperança enmig del conflicte. Tot i les dificultats i els traumes viscuts, Levy ha mostrat una força interior que inspira a molts. La seva tornada a casa és una victòria no només per a ella i la seva família, sinó també per a tots aquells que lluiten per la llibertat i la pau en una regió marcada per la violència i el conflicte.