El règim iranià ha entrat en una nova fase de la seva resposta a les protestes antigovernamentals: una combinació de repressió letal, amenaces d’execució i tancament informatiu que posa a prova fins on està disposada a arribar la comunitat internacional, especialment els Estats Units. Les advertències de Washington, cada cop més dures en el pla verbal, contrasten amb la manca de claredat sobre quines línies vermelles està disposat a fer complir.
El president nord-americà, Donald Trump, ha afirmat que els Estats Units prendran “accions molt fortes” si l’Iran executa manifestants detinguts durant les protestes. Les declaracions arriben mentre familiars d’Erfan Soltani, un jove de 26 anys arrestat la setmana passada, asseguren que podria ser executat de manera imminent, segons han explicat a BBC Persian. El cas s’ha convertit en un símbol de la nova estratègia del règim: utilitzar la pena de mort com a eina de dissuasió política.
Segons l’Agència de Notícies d’Activistes pels Drets Humans (HRANA), amb seu als Estats Units, almenys 2.571 persones han mort des de l’inici de les protestes. La majoria serien manifestants, però també hi ha membres de les forces de seguretat i civils. Aquestes xifres no han pogut ser verificades de manera independent, en part a causa del bloqueig gairebé total d’internet i de les restriccions imposades als mitjans internacionals.
Aranzels del 25% a qualsevol país que comerciï amb l’Iran
En aquest context, el missatge de Trump –“l’ajuda és en camí”– busca projectar suport als manifestants, però també genera interrogants. Preguntat per CBS News sobre què significa aquesta ajuda, el president va parlar de mesures econòmiques i va recordar que ja ha anunciat aranzels del 25% a qualsevol país que comerciï amb l’Iran. Tot i això, va evitar concretar si Washington contempla sancions addicionals, pressió diplomàtica coordinada o opcions militars.
Per a Teheran, la confrontació amb els EUA no és un efecte col·lateral, sinó part del càlcul. El govern iranià ha acusat Trump d’incitar a la violència i de buscar un pretext per a una intervenció exterior, una narrativa habitual que el règim utilitza per presentar les protestes com una conspiració estrangera. L’ambaixador iranià davant l’ONU ha advertit que “aquest manual ja ha fracassat abans”, en referència als intents de pressió nord-americana.
Demostració de força ràpida
Analistes consultats per la BBC apunten que el règim aposta per una demostració de força ràpida i contundent per evitar que les protestes es consolidin com un moviment irreversible. Les execucions, o fins i tot l’amenaça creïble d’aplicar-les, formen part d’aquesta estratègia de xoc. Alhora, l’Iran confia que la comunitat internacional es limitarà a condemnes verbals, com ha passat en episodis anteriors.
Per als Estats Units, el dilema és evident. Una resposta massa contundent podria escalar el conflicte en una regió ja altament inestable. Però la inacció, adverteixen defensors dels drets humans, podria ser interpretada com una llum verda implícita per a noves execucions. Amb la repressió intensificant-se i la informació sortint del país amb comptagotes, el règim iranià continua pressionant els límits d’un sistema internacional que, de moment, encara no ha decidit fins on està disposat a arribar.