Davant d’un Donald Trump cada cop més imprevisible i una Rússia agressiva, l'opinió pública europea mostra una tendència creixent a favor d’augmentar la despesa en defensa i, en alguns casos, de recuperar el servei militar obligatori. Una enquesta realitzada pel Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR) a dotze països, que recull també el The Guardian, reflecteix aquest canvi d'actitud.
El suport a incrementar el pressupost militar és majoritari a Polònia (70%), Dinamarca (70%) i el Regne Unit (57%). Tot i que més moderat, també hi ha un suport rellevant a Alemanya (47%), Espanya (46%) i França (45%). En canvi, Itàlia s’hi oposa clarament: només un 17% vol més despesa militar, mentre que un 57% s’hi mostra en contra.
Pel que fa al servei militar obligatori, la idea guanya força a França (62%), Alemanya (53%) i Polònia (51%). Tot i això, són precisament els joves d’entre 18 i 29 anys –els més propensos a ser cridats a files– els més reticents. En altres països com Espanya, Hongria, Itàlia o el Regne Unit, l'oposició al servei militar supera el suport. En general, les generacions més grans són més favorables a reintroduir-lo.
L’enquesta també revela una desconnexió creixent amb el sistema polític dels Estats Units, especialment en països amb una forta relació històrica amb Washington. El 74% dels britànics i el 67% dels alemanys consideren que el sistema nord-americà està fallit. A Dinamarca, el rebuig és encara més marcat, amb un 86% que creu que el sistema polític dels EUA està trencat i un 76% que veu la reelecció de Trump com una mala notícia.
Com veuen la presidència de Trump els partits d'extrema dreta?
La figura de Trump genera una forta polarització. Els partits europeus d’extrema dreta, que abans s’inspiraven en Putin, ara veuen en Trump un nou model polític. Això ha generat una ideologització de les relacions transatlàntiques. Tot i això, una part significativa dels votants d’aquests partits veu la reelecció de Trump amb preocupació: un 34% dels votants d’AfD (Alemanya), un 30% de Reform UK (Regne Unit) i un 28% d’Agrupació Nacional (França) creuen que seria negativa per als EUA.
Pel que fa a la defensa europea, hi ha escepticisme sobre la possibilitat que la UE esdevingui autònoma en matèria militar sense dependre dels EUA. Només a Dinamarca una lleugera majoria (52%) considera viable aquesta independència. En altres països com Alemanya, Espanya, Polònia o Itàlia, la percepció general és que seria molt difícil o pràcticament impossible.
També creix el suport a desenvolupar una dissuasió nuclear pròpia europea, especialment a Polònia (60%), Portugal (62%) i Espanya (54%). A Alemanya, aquest suport és menor (39%), però s’han proposat fórmules de cooperació nuclear amb França i el Regne Unit.
Què vol fer Europa amb Ucraïna?
Finalment, en relació amb Ucraïna, la majoria dels europeus rebutgen seguir els EUA si Trump pressiona per cessions territorials o per aixecar sancions a Rússia. Fins i tot en països com Hongria, que ha frenat sancions europees, hi ha més oposició que suport a seguir l’exemple nord-americà.
Segons els autors de l’estudi, aquesta tendència reflecteix una Europa insegura, que veu en Trump un catalitzador per augmentar la seva pròpia capacitat de defensa, però també una amenaça per a l’autonomia i unitat europees.