Els joves catalans són avui el segment més europeista de la societat, però també un dels més exigents amb el paper que ha de jugar la Unió Europea en un context marcat per la crisi de l’habitatge, la guerra i la inestabilitat internacional. Així es desprèn de l’últim estudi impulsat per la Generalitat coincidint amb el Dia d’Europa —9 de maig—, que dibuixa una generació que continua identificant-se amb el projecte europeu, però que reclama respostes més concretes als problemes quotidians.
Segons l’enquesta, un 65% dels joves d’entre 18 i 24 anys es defineixen com a “molt” o “bastant” europeistes, una xifra clarament superior a la de qualsevol altra franja d’edat. L’estudi apunta que els programes de mobilitat, la facilitat per viatjar i la normalització de l’experiència internacional —especialment a través d’iniciatives com l’antic Erasmus— continuen tenint un pes important en la manera com els joves construeixen la seva identitat política i cultural. Europa no és només una institució, sinó també un espai vital compartit.
Ara bé, aquesta adhesió conviu amb una sensació creixent de distància respecte de les institucions comunitàries. Una part significativa dels enquestats considera que la seva veu compta “poc o gens” dins la Unió Europea. No es tracta tant d’un rebuig al projecte europeu com d’una percepció de desconnexió: Europa es valora, però es veu llunyana en la presa de decisions.
L'habitatge, un problema creixent
En aquest context, emergeix amb força la crisi de l’habitatge com a gran prioritat política. L’estudi assenyala que aquesta és la principal preocupació que els catalans voldrien veure reflectida en el pressupost europeu dels pròxims anys, per davant de la política exterior o la transició energètica. El fet que una qüestió tradicionalment associada a les polítiques nacionals aparegui com a demanda cap a Brussel·les reflecteix un canvi de mirada: Europa ja no es percep només com un projecte econòmic o institucional, sinó també com un possible instrument per intervenir en la vida quotidiana.
Aquesta demanda conviu amb una lectura cada vegada més geopolítica de la Unió Europea. La guerra d’Ucraïna, la tensió amb Rússia i la inestabilitat en altres regions han reforçat la idea que Europa ha de tenir un paper més actiu en l’escena internacional. L’enquesta mostra que un 89% dels catalans defensa una resposta conjunta de la UE davant amenaces externes, i que tres de cada quatre avalen les sancions europees contra Rússia.
Més capacitat d'influència
També hi ha un ampli consens a favor d’una política exterior europea més forta: el 76% dels enquestats considera que la Unió Europea hauria de tenir més capacitat d’influència diplomàtica en un món cada vegada més fragmentat. Aquesta visió apunta a una Europa menys reactiva i més autònoma, capaç de situar-se amb veu pròpia entre els grans blocs globals.
Tanmateix, aquesta aposta per una Europa més potent en l’àmbit internacional no es tradueix automàticament en suport a un increment de la despesa militar. L’estudi reflecteix una tensió clara: mentre el 82% dels enquestats veu amb bons ulls una política comuna de seguretat i defensa, només un 26% defensa augmentar els recursos destinats a l’àmbit militar. És a dir, més coordinació sí, però no necessàriament més militarització.
Aquesta combinació de resultats dibuixa una actitud ambivalent, però coherent. D’una banda, hi ha un europeisme sòlid, especialment entre els joves, que associa la Unió Europea a mobilitat, oportunitats i identitat compartida. De l’altra, hi ha una demanda creixent perquè aquest projecte tingui un impacte real en problemes concrets com l’habitatge o la seguretat global.
Europa: preparada per donar respostes?
El resultat és una mena de “doble europeisme”: emocional i pràctic alhora. Europa continua sent un espai de pertinença —especialment per a la generació Erasmus, formada en la mobilitat i l’intercanvi— però també és cada cop més una eina que es mesura per la seva capacitat de donar respostes.
En aquest sentit, la distància amb Brussel·les no es tradueix en desinterès, sinó en exigència. Els joves catalans no semblen qüestionar la idea d’Europa, sinó el seu funcionament actual. Volen una Unió Europea menys abstracta i més operativa, capaç de traduir els seus valors en polítiques tangibles.
El Dia d’Europa arriba, així, amb un missatge clar: el suport al projecte europeu es manté sòlid, però la seva legitimitat futura dependrà cada vegada més de la seva capacitat per intervenir en les preocupacions reals d’una generació que ja no concep Europa com un horitzó llunyà, sinó com un espai propi que també vol millorar.