La diplomàcia nord-americana rebaixa el to i reconeix ara que el pla de pau per a Ucraïna no és una proposta tancada. Després de dies de pressió sobre Kíiv perquè acceptés el document de 28 punts abans de dijous vinent, l’administració Trump admet ara que s’hi poden introduir canvis, en un moment en què Ucraïna no estava disposada a assumir unes condicions que considerava debilitadores i en què els aliats europeus havien expressat obertament el seu desacord. Les converses d’aquest diumenge a Ginebra —amb els EUA, Ucraïna, Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia— tenen com a objectiu, segons un funcionari nord-americà citat per l'agència Axios, precisament això: renegociar. “Les coses poden canviar de la versió original del pla. Això és literalment la definició d’una negociació”, va dir. Un altre alt càrrec va remarcar que la trobada demostra fins a quin punt Washington “està implicat amb totes les parts”.
Trump també ha passat de l’amenaça a la flexibilitat. Després d’insistir que el 27 de novembre seria la data límit perquè Volodímir Zelenski acceptés la proposta, aquest dissabte va matisar: “No, no és la meva última oferta”. El president nord-americà afirma voler “aconseguir la pau” tot i advertir que, si Kíiv rebutja l’acord, “poden seguir combatent”.
Europa, sorpresa i crítica amb el contingut del pla
A les capitals europees, la proposta va caure com una sorpresa, especialment per la profunditat de les concessions exigides a Ucraïna, on havia de renunciar al Donbass, acceptar no entrar mai a l’OTAN, reduir les seves forces armades i assumir una amnistia per a russos acusats de crims de guerra. Tot això, mentre es garanteix a canvi un sistema de seguretat occidental inspirat en l’Article 5 de l’OTAN. L’escepticisme europeu és ampli. Tant Emmanuel Macron com Keir Starmer han qualificat el text de “base” però han remarcat que “requereix més feina”.
Kíiv rebutja cessions que considera inassumibles
Des de la capital ucraïnesa, Zelenski intenta guanyar temps i reforçar suports. El president afronta pressió interna i externa mentre el seu govern tracta de suavitzar unes condicions que molts ucraïnesos interpreten com una “rendició”. Malgrat el cansament acumulat per quatre anys de guerra, la majoria del país rebutja perdre més territori o limitar la seva capacitat defensiva.
La polèmica de Washington: una “llista de desitjos” de Putin?
El debat també s’ha encès a Washington. El senador republicà Mike Rounds va assegurar que el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, li havia explicat que el document era en realitat una proposta rebuda “d’algú representant Rússia”, i que, segons Rounds, Rubio l’hauria descrit com una mena de “llista de desitjos” de Moscou. Rubio ho ha negat públicament i insisteix que “la proposta de pau va ser redactada pels EUA”, tot i admetre que incorpora aportacions de Rússia i també d’Ucraïna. El Departament d’Estat ha qualificat la versió de Rounds de “descaradament falsa”.