Guies de supervivència, fer rebost i simulacres d'evacuació massiva. Europa s'esforça per preparar els ciutadans davant la creixent amenaça de conflicte que s'acosta. En els darrers mesos, diversos països europeus han ofert consells alliçonadors: imaginen garatges i estacions de metro transformats en búnquers i promouen la resiliència psicològica. Un missatge general és la necessitat d'un canvi de mentalitat a la població perquè estigui preparada per a la guerra. Com va declarar el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, als experts en seguretat a Brussel·les al desembre: "És hora d'adoptar una mentalitat de guerra".
Això passa en un moment en què els líders europeus temen que el president rus, Vladímir Putin, encoratjat pels avenços a Ucraïna, pugui tractar d'avançar més al continent. Mentre que l'aliat poderós i de llarga data d'Europa, els Estats Units, adopta una postura més hostil per mantenir la seguretat europea, cosa que genera dubtes sobre fins a quin punt envaït. Però encara queden dubtes sobre com seran d'efectius realment aquests plans de contingència i, més encara, si els civils prendran seriosament aquestes directrius. En alguns països és clar que ha ressonat més que en altres.
Unes instruccions amb dubtes
La Comissió Europea ha instat tots els ciutadans a emmagatzemar suficients aliments i altres subministraments essencials per al seu suport durant almenys 72 hores en cas de crisi. En una guia publicada al març, la comissió va destacar la necessitat que Europa fomenti una cultura de preparació i resiliència. Això coincideix amb el fet que cada país també implementa les seves pròpies directrius per a emergències, inclosos els conflictes.
El juny passat, Alemanya va actualitzar la seva Directiva Marc per a la Defensa Integral, que estableix les mesures a prendre en cas de conflicte a Europa. El document preveu la transformació completa de la vida quotidiana dels ciutadans alemanys en cas de guerra.
Per altra banda, Suècia ha publicat una guia de supervivència titulada “Si arriba la crisi o la guerra”. El fulletó es va distribuir a milions de llars al novembre, després de ser actualitzat per primer cop en sis anys a causa de l'augment de l'amenaça militar. Aquest fulletó instrueix els suecs sobre com emetre advertiments en cas de guerra, incloent-hi un sistema d'alerta exterior que, segons s'afirma, està operatiu a la majoria de les zones. "Entrin a l'interior, tanquin totes les finestres i portes i, si és possible, apaguin la ventilació. Escoltin el canal P4 de l'emissora pública sueca Sveriges Radio per a més informació", indica el fulletó. Ofereix consells sobre on buscar refugi durant un atac aeri, incloent-hi soterranis, garatges i estacions de metro. Si és a l'exterior sense cobertura immediata, aconsella estirar-se a terra, "preferiblement en un petit pou o rasa". Es donen consells específics als ciutadans suecs sobre atacs amb armes nuclears, indicant-los que "es cobreixin com ho farien durant un atac aeri. Els refugis de defensa civil ofereixen la millor protecció". Afegeix: "Els nivells de radiació disminuiran dràsticament després d'un parell de dies". També inclou consells sobre evacuació, com aturar el sagnat, com gestionar l'ansietat i com parlar amb els nens sobre les crisis i la guerra.
Finlàndia, que comparteix una frontera de 1.340 quilòmetres amb Rússia, la més llarga de tots els estats membres de l'OTAN, no s'ha volgut quedar al marge. La defensa de la seva sobirania davant de Moscou ha estat durant molt de temps part de la psique del país. Fa dècades que el país es prepara per a la possibilitat d'un conflicte amb Rússia. Des de la dècada del 1950, la construcció de refugis antiaeris sota blocs d'apartaments i edificis d'oficines ha estat obligatòria.
Però, sens dubte, l'estat nòrdic, que es va unir a l'OTAN el 2023 després de dècades de no-alineament, ha estat accelerant el seu estat de preparació des de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el 2022. Fa dos anys, motivat per la guerra a Rússia, el govern finlandès va fer un inventari dels seus refugis d'emergència disponibles i va descobrir que en tenia un total de 50.500, que podrien allotjar 4,8 milions de persones en un país de 5,6 milions. El Ministeri de l'Interior de Hèlsinki també va emetre noves directrius de crisi al novembre, i va oferir als lectors consells sobre com preparar-se per a talls d'energia prolongats, talls d'aigua, interrupcions de les telecomunicacions, fenòmens climàtics extrems i conflictes militars.
Quins països s'ho prenen més seriosament?
Les directrius de protecció civil han estat actualitzades en diversos països, però això no garanteix que la població les prengui seriosament. Claudia Major, experta en seguretat, adverteix que cal estar preparats no només per una amenaça militar directa de Rússia, sinó també per situacions de "zona grisa", com la guerra híbrida o agressions de baixa intensitat, explicava a la CNN. Tot i això, insisteix que cal informar sense generar pànic ni caure en el catastrofisme. Alguns països, especialment aquells que han patit històricament la influència de Moscou, perceben l'amenaça russa de manera molt més real. És el cas de Finlàndia i els països bàltics, on la memòria de guerres passades i ocupacions soviètiques forma part de la seva identitat nacional. Aquests estats es preparen intensament per a possibles conflictes, confiant poc en l’ajuda externa i prenent mesures preventives com sistemes de búnquers o reserves estratègiques.
En canvi, en països com Portugal, Itàlia, Espanya o el Regne Unit, la percepció del perill rus és molt menor. A Itàlia, les preocupacions principals giren entorn del terrorisme i la inestabilitat als països del sud del Mediterrani, mentre que al Regne Unit, la seva condició insular i la distància històrica respecte a invasions recents fan que la població tingui menys consciència d’aquest tipus d’amenaces.
"Protegir i sobreviure"
L’eficàcia dels plans de protecció civil és incerta, i en alguns casos fins i tot han estat motiu de burla. Durant la Guerra Freda, el govern britànic va proporcionar orientacions oficials als ciutadans per fer front a una possible amenaça nuclear procedent de la Unió Soviètica, recorda la CNN. Tot i la serietat de la situació, moltes d’aquestes iniciatives van ser rebudes amb escepticisme. Un dels exemples més coneguts va ser la campanya “Protegir i sobreviure”, difosa entre 1974 i 1980. Aquesta sèrie informativa oferia consells sobre com actuar després d’un atac nuclear, incloent-hi instruccions per protegir-se de la pluja radioactiva i construir un refugi dins de casa. Tot i les bones intencions, la campanya va rebre crítiques per ser poc realista i per generar una falsa sensació de seguretat davant una situació potencialment devastadora, insisteix el mateix portal. En aquest context, doncs, incert i complex, caldrà veure com evolucionen els esdeveniments i la mateixa societat.