La Comissió Europea ha presentat aquest dijous el seu pla per reforçar la defensa europea d’aquí al 2030, un full de ruta que inclou com a pilar central la creació d’un mur antidrons al flanc oriental del continent, previst per estar operatiu a finals del 2027. La futura infraestructura militar té com a objectiu fer front a les incursions a l’espai aeri europeu —creixents en les darreres setmanes per part d’avions i drons russos a Estònia, Polònia i Romania— i actuarà de manera coordinada amb l’OTAN, que continuarà liderant les capacitats de planificació i operativitat. Amb aquest nou impuls, Brussel·les aspira a posar fi a les mancances en seguretat detectades, i alhora garantir que Europa desenvolupa una base industrial de defensa capaç de donar resposta als reptes de la guerra moderna amb autonomia estratègica i capacitat pròpia.

“Aquest és un pla per mantenir la pau. Rússia no té avui capacitat per llançar un atac a Europa, però es pot preparar els pròxims anys”, ha advertit l’Alta Representant de la Unió Europea, Kaja Kallas, durant la presentació del full de ruta. Kallas ha subratllat que la nova estratègia busca posar fi al “dèficit” de capacitats defensives abans del 2030 i ha destacat el paper clau que assumirà l’Agència Europea de Defensa (EDA, per les seves sigles en anglès) per agrupar la demanda militar dels estats membres. En aquest marc, Brussel·les proposa impulsar diversos projectes militars paneuropeus de gran complexitat i amb la participació de múltiples països, que es convertiran en el pal de paller del nou escut de defensa europeu.

Pensat per reforçar la seguretat col·lectiva i ajudar els estats membres a complir amb els objectius marcats per l’OTAN, el projecte es mantindrà oberts a la participació voluntària de tots els països de la UE. Tot i això, la Comissió remarca que la seva finalitat no és crear estructures de comandament pròpies ni establir protocols d’actuació, sinó enfortir les capacitats militars nacionals. En aquest sentit, una de les prioritats serà la posada en marxa de l’anomenada Iniciativa Europea de Defensa contra Drons —nom oficial del mur antidrons, canviat arran de les crítiques rebudes—, per fer front a les creixents incursions aèries russes als països de l’est d’Europa.

A més, seguint les peticions formulades per països com Espanya, Itàlia i Grècia, la Comissió pretén adoptar un enfocament de seguretat integral de 360 graus, de manera que el projecte també inclogui les amenaces provinents del sud. Entre aquestes, s’hi compten la protecció de fronteres, la instrumentalització de la migració, la defensa d’infraestructures crítiques i la lluita contra la delinqüència organitzada transnacional.

Xoc amb l’OTAN?

El projecte europeu per desplegar un mur antidrons es desenvolupa en paral·lel a noves iniciatives impulsades per l’OTAN per reforçar la seva presència i capacitats defensives al flanc oriental del continent, on s’integren la majoria d’estats membres de la Unió. Aquesta coincidència ha generat inquietuds sobre un possible solapament entre els dos marcs, especialment pel que fa a la divisió de tasques en el reforç de la defensa europea. El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Mark Rutte, ha volgut dissipar els dubtes i ha assegurat aquest dimecres que no hi ha cap duplicitat. Segons l’antic primer ministre neerlandès, l’OTAN continua sent clau en matèria de decisions i capacitats militars, mentre que la UE pot jugar un paper complementari des del seu poder econòmic, activant el seu mercat interior i la indústria de defensa per garantir els fons i recursos necessaris per fer realitat aquests projectes.

Nou grups coordinats en el bloc comunitari

El pla de defensa europeu preveu també la formació de nou coalicions d’estats membres per impulsar el desenvolupament i la compra conjunta de sistemes d’armament en àrees on les forces armades europees són més deficitàries. La mesura busca revertir l’escassa coordinació actual —només un 20% de la despesa en defensa es fa de manera conjunta—, un dels principals obstacles per augmentar la capacitat de producció de la indústria militar del continent. Els grups se centraran en àmbits com la defensa aèria i antimíssils, la mobilitat militar, l’artilleria, la ciberdefensa, la guerra electrònica, els drons, els sistemes de combat terrestre, les capacitats marítimes i els míssils i municions. La Comissió Europea vol tenir aquestes coalicions establertes l’estiu del 2026 i que els contractes estiguin signats abans del 2028, tenint en compte que la producció militar sovint requereix diversos anys des del moment de la seva adjudicació.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!