En un moment en què els drets de les dones retrocedeixen globalment, dins i fora de la Unió Europea (UE), l'Eurocambra ha aprovat la primera llei comunitària contra la violència de gènere. El Parlament Europeu ha aprovat la normativa amb 522 vots a favor, 27 en contra i 72 abstencions, d'aquesta manera els eurodiputats han donat llum verda a les normes ja acordades al gener amb el Consell de la UE. La normativa inclou diverses menes de violències masclistes, des del matrimoni forçat a la mutilació genital femenina i al ciberassetjament. Tanmateix, en el text no es considera la violació amb una definició basada en el consentiment i es limita a impulsar la prevenció de les violacions i a sensibilitzar sobre el consentiment.
L'aprovació de la normativa deixa un gust agredolç, ja que, per una banda, és el primer cop que la UE compta amb una normativa contra la violència masclista que implica tots els Estats membres, però deixa pràcticament sense cobrir un greu delicte: la violació. Aquest va ser el punt que més va enfrontar els negociadors del Parlament Europeu i del Consell de la UE i que finalment es va resoldre amb l'establiment de mesures per prevenir aquesta agressió, per exemple a través de sensibilització sobre el sexe no consentit.
Fins a tretze estats membres, incloent-hi Espanya, estaven a favor d'incloure la violació definida com el sexe sense consentiment (davant les legislacions que encara requereixen l'ús de la força per considerar-ho violació), però calia una majoria qualificada del 55 % dels països que representessin almenys el 65 % de la població, un requisit impossible d'assolir sense aquests tres països.
Recel entre alguns eurodiputats
L'eurodiputada socialdemòcrata sueca Evin Incir, una de les capes negociadora del text, va dir que estava decebuda amb els que han encapçalat el rebuig a incloure la violació a la llei i els va advertir que la seva "traïció i obstrucció a l'oportunitat de tenir una legislació basada en el consentiment no serà oblidada". El xoc principal ha estat amb França, Alemanya i Hongria, que s'han negat a incloure aquest concepte de violació.
Encara que no s'iguali la seva definició basada en el consentiment a tota la UE, la directiva sí que recull que les campanyes de conscienciació que els països europeus dissenyin contra la violació s'han de centrar en la idea que el sexe sense consentiment és un crim i que el consentiment "ha de donar-se de manera voluntària com a resultat del lliure albir de les persones". "Sé que haurem de fer més perquè això és només el principi. Hem arribat lluny amb aquesta directiva, hauríem d'haver anat encara més lluny, però hi ha hagut fortes resistències. Però confio que la UE serà un lloc millor amb aquesta directiva", va dir l'eurodiputada popular irlandesa Frances Fitzgerald.